Arxiu mensual: febrer de 2015

Francisco Caja en la masia del terror

*Article de Francesc Viadel publicat a Directe! el 21 de febrer de 2015. El filòsof  Francisco Caja du mitja vida entestat en demostrar el caràcter racista del catalanisme i, encara, de les institucions catalanes a ulls veients més perverses que … Continua llegint

Publicat dins de Periodisme, Política | 1 comentari

¡Mori Jaume I! ¡Visca la República valenciana!

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 19 de febrer de 2015. De tots els personatges valencians, Jaume I, Yaqmu al-Barsaluní com l’anomenava el valencià Ibn Al-Abbar,  és de bon tros el qui concita més … Continua llegint

Publicat dins de Cultura, l'aportació positiva, Periodisme, Política | 1 comentari

Ajudem El Tempir d’Elx a recuperar el premi de narrativa “Antoni Bru”

Benvolgut/Benvolguda simpatitzant, El Tempir llança un projecte de micromecenatge en Verkami amb el títol «Tu fas Premi. Tu fas El Tempir» amb un doble objectiu: 1. Recuperar el Premi de Narrativa «Antoni Bru» i 2. Estendre la campanya viral «M’agrada el … Continua llegint

Publicat dins de Cultura, Literatura, Valencianisme | Deixa un comentari

Una vesprada amb Ovidi Montllor

*Article de Francesc Viadel publicat el 12 de febrer de 2015 en La Veu del País Valencià. La primera vegada que el vaig escoltar va ser en un atrotinat casset que l’àvia usava per a resar el rosari, quan les … Continua llegint

Publicat dins de Cultura, Música en català, Periodisme, Valencianisme | Deixa un comentari

Sánchez Camacho hissa la bandera pirata

*Article de Francesc Viadel publicat a Directe! el 10 de febrer de 2015. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha estat molt encertat en titllar de “filibusterisme polític” la decisió del PP d’impugnar els pressupostos de la Generalitat del 2015. … Continua llegint

Publicat dins de Política | Deixa un comentari

El deportat 5.329 i la Justícia Universal del PP

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 5 de febrer de 2015.   De jove, Miquel Ulldemolins, degué ser un d’aquells baixets nerviosos, esmunyedís i espavilat com una rabosa. Quan el vaig conèixer encara tenia … Continua llegint

Publicat dins de Cultura, Periodisme, Política | Deixa un comentari