Arxiu mensual: Novembre de 2015

Karma (Chacón), com és que li dius “Ártur”?

*Article de Francesc Viadel publicat a Directe! la darrera setmana de novembre de 2015. Els castellanoparlants sense nocions de la nostra llengua tenen unes dificultats notables per a pronunciar de manera correcta segons quins noms i cognoms en català. Es … Continua llegint

Publicat dins de Periodisme, Política, Televisió | 2 comentaris

Per què ens maten?

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 23 de novembre de 2015. La immensa majoria dels joves que arriben a la universitat no saben cap ni una causa de les que van encendre la Guerra … Continua llegint

Publicat dins de Periodisme, Política | 1 comentari

De l’escola i de l’odi a Espanya

*Article de Francesc Viadel publicat el 16 de novembre de 2015 a La Veu del País Valencià. La meua escola tenia un pati assolellat de terra rogenca i unes quantes moreres que creixien a la vora d’una tanca de filferro … Continua llegint

Publicat dins de Cultura, Periodisme, Valencianisme | 1 comentari

Catalanofòbia, el mal invisible d’Espanya, un e-single de Francesc Viadel

  Novetat editorial de Francesc Viadel, enllaç a la botiga. http://www.bonport.cat/producte/catalanofobia/

Publicat dins de Periodisme, Política | Deixa un comentari

Una bruixa al Xina Town

*Article de Francesc Viadel publica a La Veu del País Valencià el 9 de novembre de 2015.   Al barri s’ha instal·lat una bruixa. Ho ha fet en un local menut com el puny on durant alguns anys s’havien estat … Continua llegint

| 1 comentari

Joan Ribó i els aporòfobs

*Article de Francesc Viadel publicat el 2 de novembre de 2015 a La Veu del País Valencià. La nit del 17 de desembre de 2005 tres joves, un d’ells menor d’edat, van assaltar una captaire en el caixer automàtic del … Continua llegint

Publicat dins de Periodisme, Política | Deixa un comentari

Lluís Companys, Marco Miranda i el silenci

*Article de Francesc Viadel publicat a Directe!, tercera setmana d’octubre.   Sense els mitjans de comunicació catalans, notablement els públics, Lluís Companys simplement no hauria existit mai. Com a molt, hauria estat, potser, una referència erudita d’historiadors, l’exclusiu patrimoni sentimental … Continua llegint

Publicat dins de Cultura, Periodisme, Política, Valencianisme | 1 comentari