Arxiu de la categoria: Literatura

Articles, entrevistes, crítiques sobre llibres.

La desaparició de Dagobert

*Relat de Francesc Viadel, estiu de 2018. Ni un sol borrall de tot el que es va dir d’ell durant aquells agitats dies va ser cert. Només van córrer que mentides, impertinents fabulacions de bocamolls i peixateres desenfeinades, enrònies malaltisses … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Enric Cassasses no és Enric Cassasses

*Text de Francesc Viadel amb motiu de la conferència del poeta Enric Cassasses  ‘La veritat poètica’ dins de les XXIV Jornades Blanquerna dedicades a la postveritat. Barcelona, 5 de març de 2018. Enric Cassasses no és Enric Cassasses. Ningú no … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Somriure d’Alexandrie

*Relat de Francesc Viadel inèdit escrit en 2017 basat en un esboç anterior titulat, Somriure d’Anne C.   La mort té un esguard per a tothom. Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. Cesare Pavese   El viatge a … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari

Manel Alonso o l’obstinació per viure

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu el 21 d’agost de 2017. Vaig conèixer Manel Alonso la vesprada lleganyosa i humida del dissabte 31 d’octubre de 1987, unes hores abans de la gala literària dels Premis d’Octubre. Seia en … Continua llegint

Publicat dins de Cultura, Literatura, Periodisme | Deixa un comentari

Avorreixo l’estiu

*Article de Francesc Viadel publicat el 23 de juliol de 2017 a Nació Digital.   Avorreixo l’estiu amb la mateixa amargor que el poeta Marc Granell… “Avorresc, sobretot/ el seu somriure/ atlàntic i bavós de rei imbècil/ prometent paradisos d’oblit i … Continua llegint

Publicat dins de Cultura, Literatura | Deixa un comentari

Silenci, de ‘Ciutat, dies insòlits’

Poema XX, del llibre de Francesc Viadel ‘Ciutat, dies insòlits’ (Onada, 2015).     XX   T’enfonses en el silenci, lentament, molt lentament com pedreta blanca caient dins d’un bassal de fang, atordit, espantat, pesarós… i el teu silenci no … Continua llegint

Publicat dins de dies insòlits, Literatura | 1 comentari

Piazza Navona

*Poema XVIII del llibre de Francesc Viadel ‘Ciutat, dies insòlits’ (Onada, 2015).     Passares la Via Giustiniani i la del Salvatore i arribares a la Piazza Navona tot evocant la mandrosa clínica de nines de Cavallers, els seus pesants … Continua llegint

Publicat dins de dies insòlits, Literatura | Deixa un comentari

Amar eternament

*Article de Francesc Viadel publicat el 24 de juny de 2017 a Nació Digital. Cap a finals dels anys 80, durant el transcurs d’una festa dedicada a la sexualitat que organitzaven els psicòlegs valencians amb motiu de l’arribada de la … Continua llegint

Publicat dins de Cultura, Literatura, Periodisme | 1 comentari

Poblenou, tarda d’un diumenge qualsevol

*Article de Francesc Viadel article publicat el 15 de maig a Nació Digital.  Voltants del carrer Espronceda del Poblenou la mitja tarda d’un diumenge qualsevol de primavera amb un cel lleganyós i un aire tendrusc i enèrgic que bat amb … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Periodisme | 2 comentaris

Infants d’hivern

*Article de Francesc Viadel publicat  a La Veu del País Valencià el 27 de març de 2017. Hi ha infants que creixen invisiblement i contra tot igual que si foren arrels d’ensopegueres solitàries sobrevivint durament entre el cel i la … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Periodisme | Deixa un comentari