Balanç de la primera festa Vicent Andrés Estellés

L’escriptor Josep Lozano, impulsor de la primera festa Vicent Andrés Estellés, ha fet un balanç d’aquesta. Crec que li hem d’estar tots profundament agraïts per la seua pensada i insistir en la consecució d’una iniciativa tan bella i útil per als nostres cors. L’any vinent més, sens dubte. Ara que la política es torna més tèrbola que mai, i que els homes obscurs de consciència obscura campen per tots els racons del país, lluny de melanconies inútils hem de fer dels mots dels nostres homes més savies eines útils amb les que rastrellar el futur.

Ací teniu el balanç:

 

Balanç d’una proposta festiva: 1a Festa Estellés

El dia 14 de juliol es publicava a Infomigjorn, través d’una carta de convit adreçada a tothom, la proposta d’instituir una nova celebració, el dia del naixement de Vicent Andrés Estellés (nasqué el 4 de setembre de 1922), la 1a Festa Estellés, amb un repàs on entrara un plat típic de la nostra gastronomia i lectura de poemes del poeta de Burjassot, d’una manera semblant a com fan els escocesos el 25 de gener per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Una celebració que tinguera per objecte crear un nou recurs o element més amb què cohesionar i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva.

Com ja he dit adés, el text va aparéixer a Infomigjorn (un mitjà de comunicació virtual dedicat a llengua i la cultura, dirigit per Eugeni Reig, que arriba a més de deu mil internautes), i ben aviat s’hi van adherir a la iniciativa diversos pobles a què va anar sumant-s’hi altres amb el pas dels dies.

El resultat ha estat bastant engrescador, ja que la 1a Festa Estellés, segons les  notícies que tinc,  s’ha celebrat –i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradrs–  al llarg del més de setembre proppassat, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarlo, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Dénia, Elx, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Teulada, Torrent, València, Vandellós,  Vilamarxant, Vic i Xàtiva.     

Hi ha participat el partit Socialista, a través dels ajuntament de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluis Blasco, a Alginet, Dénia i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà de Vic; Espai País Valencià de Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall a Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, de Benaguasil. I com associacions: la Pebrella, de Canals; la Bellota, de Manuel; el Tempir, de d’Elx; la Gola, de Guardamar; el Safranar, de Torrent; Rodonors Invictes,  de Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, d’Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques de Benimaclet; el Grup de Teatre la Bicicleta, de Xàtiva; Acció Cultural, de València i la Bassot, de Burjassot.

         Hi han col·laborat escriptors i poetes, a vegades presentant l’acte o fent de rapsodes: Vicent Nàcher, Antoni Prats, Lluís Roda, Jaume Pérez Muntaner, Antoni Martínez Revert, Antoni Torrenyo, Isidre Crespo, Manel R. Castelló, Núria Cadenes, Francesc Viadel, Francesc Arnau i Chinchilla, Andreu Salou, Alfons Navarrete i Ruben Luzón.

      També li han donat el seu suport cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; com els músics Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.

         Hi van fer-se ressó de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs –la llista va figurar al bloc Raons que rimen– van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al “fill del forner que feia versos”.

         Com anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema Els amants una peruana i a Guardamar una escocesa.

         Comtat i debatut, crec que tots els qui hem participat podem estar  ben contents, perquè és un bon començament per una festa que hauríem de convertir en tradició. I ara fins a l’any que vinent.

                                                                  7-X-2010     Josep Lozano