*Article de Francesc Viadel publicat el 25 de febrer de 2023 a La Veu dels llibres.
Hi ha pocs investigadors com David Serrano Blanquer (Sabadell, 1966) que hagen estudiat amb tant de rigor la tragèdia de l’extermini dels jueus a Europa tot seguint la petjada d’altres autors de renom, com ara Raul Hilberg, Daniel Jonah Goldhagen o Cristopher Browning, entre molts altres.
Serrano es va doctorar en Filologia per la UAB amb una tesi doctoral sobre la literatura europea dels camps nazis, dirigida pel catedràtic Jordi Castellanos.
Va ser gràcies a la seua recerca que es va rescabalar de les ombres de l’oblit Joaquim Amat-Piniella, dirigent d’ERC durant la guerra civil, supervivent de Mauthausen i autor de la reeixida novel·la K.L. Reich, que no va publicar fins a 1962, any en què va fundar, també, l’Amical de Mauthausen. L’estudi de Serrano L’hora blanca: l’Holocaust i Joaquim Amat-Piniella, publicat el 2004 és una obra de referència per a entendre el periple vital d’Amat-Piniella però representa, també, una aportació fonamental a la recuperació de la memòria dels deportats que van ser deliberadament oblidats a casa nostra fins a l’ingent treball, com a escriptora i activista, de Montserrat Roig.
Serrano, professor de la FCRI-Blanquerna, especialista en la transmissió de la memòria dels supervivents dels camps franquistes i dels nazis, ha estat també fundador i director del Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària i membre del Grup de Recerca Exili, Deportació i Holocaust del Memorial Democràtic de Catalunya, entre d’altres entitats. Autor de nombrosos estudis històrics, periodista, escriptor, guionista de documentals, ha impartit conferències arreu del món sobre el seu àmbit de recerca.
Amb Jedwabne. Una història universal, obra que ha estat traduïda també en una versió ampliada per a la seua difusió a Llatinoamèrica, aprofundeix més encara en un dels episodis més brutals i ignominiosos de la Xoà, superant l’obra –tant pel que fa a l’estil com a les dades– de Jan T. Gross, l’historiador britànic d’origen polonès que va donar a conèixer internacionalment els fets amb Neighbors: The Destruction of the Jewish Community in Jedwabne, Poland (Princeton el 2001).
La matinada del 10 de juliol de 1941, els jueus de Jedwabne, un llogaret de Polònia oriental, van ser obligats a reunir-se a la plaça del mercat amb el pretext de realitzar tasques de neteja. En realitat, tothom intuïa que anaven a ser massacrats, tal com havia passat en altres poblacions de la zona seguint les instruccions de Hermann Schaper, un jove de vint i vuit anys, responsable de l’esquadró de la mort encarregat d’assassinar tots els jueus del districte de Byzirk Bialystock.
Seguint les seues instruccions, les autoritats locals van organitzar escamots de veïns que van apallissar i lapidar els jueus concentrats a la plaça, mentre d’altres buscaven els que s’ocultaven per a assassinar-los a colps en les seues pròpies cases o en els camps de fenc dels voltants.
Amb els jueus concentrats a la plaça, els assassins van obligar un grup d’ells, dels més joves, a enderrocar un monument de Lenin i després a carregar-lo sobre uns taulons de fusta i passejar-lo en una mena de grotesca processó que encapçalava un vell rabí. Els sàdics torturadors van mamprendre a colps els jueus mentre els obligaven a cantar: «Nosaltres tenim la culpa de la guerra, nosaltres tenim la culpa de la guerra».
Després d’hores d’extrema violència els jueus van ser conduits a un paller on s’havia congregat una gran multitud i on tot seguit van ser cremats vius. Es calcula que van ser assassinades unes 1.600 persones sense distinció de gènere o edat.
Els fets van quedar impunes fins que el 1949, durant el règim socialista, es va obrir un procés judicial a 50 persones, set d’elles fugades. Finalment, vuit foren absoltes i la resta condemnades a penes entre vuit i quinze anys de presó. Només una va ser condemnada a la pena de mort.
El temps i el silenci interessat dels veïns que es van apropiar de les cases, les terres i els negocis de les seues víctimes van acabar per amagar la història en una nebulosa fins al punt que la inscripció del monument erigit en 1962 en el lloc on hi va haver el paller donava la culpa als alemanys.
El maig de 2001 la justícia polonesa va aprovar l’exhumació de cadàvers per iniciativa de la fiscalia però només cinc dies després van haver de suspendre’s els treballs.
Un any més tard a penes es va poder consignar la mort de 340 persones. Es va canviar també la inscripció del monument per una de més neutra però que en qualsevol cas obviava la participació de polonesos en el pogrom. De fet, Polònia sempre ha negat la participació activa de ciutadans seus en les massacres contra els jueus fins i tot perseguint legalment a qualsevol estudiós que els ho atribuesca.
Serrano ha reconstruït de nou els fets recorrent a la investigació d’arxius, a les entrevistes a familiars de supervivents, la majoria residents a Llatinoamèrica, desplaçant-se fins i tot a Jedwabne mateix, on no ho va tenir gens fàcil per a treballar.
La seua obra no és només notable pel rigor científic amb què aborda la matança sinó també per la manera en què narra fent que el lector es submergisca de ple en la història a través dels seus protagonistes, especialment les víctimes, amb qui aconsegueix que empatitzem.
L’autor converteix els fets de Jedwabne en un epifenomen de la maldat humana, concretat en la ideologia del nazisme i dels seus seguidors, dels perpetradors de la Xoà.
El també professor de periodisme cultural de Blanquerna i crític de La Vanguardia, Joaquim Noguero, ressenya en l’epíleg que ha escrit a Jedwabne que «David Serrano ha dut la investigació molt més enllà que cap dels altres estudiosos dels darrers anys, en contacte directe amb el testimoni i el feedback de tots ells. Ha trepitjat el terreny, ha traduït i confrontat les declaracions, les ha contextualitzat en el que sap d’altres casos, i un cop fet això, com Truman Capote a A sang freda, ha decidit acarar el lector directament amb els fets».
Una obra simplement monumental. Un exercici virtuós de periodisme i de recerca històrica tan necessari en un temps en què el nazisme, renovellat, pren força de nou amagat darrere de la cortina de fum del revisionisme més abjecte.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 