*Article de Francesc Viadel publicat a Directe! el 18 de març de 2018. La peça es va publicar poques hores abans de la concentració organitzada per SCC davant de l’Estació de França. Segons la Guàrdia Urbana assistiren 7000 persones. Altres fonts apunten a unes 5000. L’entitat SCC i bona part dels mitjans de comunicació espanyols les va elevar l’assistència fins a les 200.000 persones. L’autor de l’article va poder comprovar per si mateix que els concentrats a penes cobrien els escassos metres de calçada que van de l’Estació a la font de Pla de Palau.
Imatge de la concentració. Reuters/Diari de Girona.
En la seva batalla per sotmetre Catalunya i deshumanitzar el sobiranisme català, l’Estat i els mitjans de comunicació espanyols no han tingut cap mena d’escrúpol en legitimar una extrema dreta que, segurament, confien a domesticar com es fa amb un gos de raça perillosa. Així les coses, les reaccions de l’espanyolisme furibund resten impunes i són sistemàticament silenciades o camuflades dins de les informacions triomfalistes que es fan de les manifestacions de suport a la unitat d’Espanya. Definitivament, la premsa treballa al dictat d’unes autoritàries elits extractives que han fet d’un espanyolisme agressiu i decimonònic, el seu principal instrument de dominació simbòlica. Els periodistes neutrals com John Carlin són purgats sense miraments, a Madrid es reescriuen els titulars que es redacten a ‘provincias’, es vessen rius de tinta sobre suposades conspiracions contra Espanya en oberta complicitat amb l’independentisme.
Altrament, les agressions de l’espanyolisme no mereixen l’atenció d’aquests mitjans obsessionats en construir el relat d’un independentisme armat i violent que justifiqui la presó per als líders republicans com la d’altres futures accions repressives. Tot plegat, com ha denunciat en solitari el diari Público, contínuament es publiquen informes policials basats sobre falsedats les quals s’ajusten com un guant als arguments de Lamela i Llarena. Tot s’hi val.
Vet ací que en uns pocs mesos, Societat Civil Catalana (SCC) ha passat de ser un grupuscle nascut de l’organització d’extrema dreta Somatemps, a una respectabilíssima entitat a la que Rajoy obre les portes de la Moncloa o a la que el president valencià, el socialista Ximo Puig, fa entrega en el mateix Palau de la Generalitat en nom de la Fundación Manuel Broseta d’un guardó en reconeixement de la seva tasca en favor de la convivència a Catalunya. A ningú no li interessa explicar els vincles de l’entitat amb la Fundació Francisco Franco, amb el feixisme italià del Movimiento Social Republicano, a la presència en molts dels seus actes de partits com Falange Española y de las Jons, Democracia Nacional, Plataforma per Catalunya, Vox o la Comunión Tradicionalista, entre molts d’altres.
Les televisions amoroseixen la imatge de SCC. A les seves concentracions, on mai no pot faltar tampoc una nodrida representació de dirigents del PSC, PP i Ciutadans, sempre compten amb una cobertura mediàtica potent i amb el favor d’uns cronistes que venen de casa amb la glosa escrita. Ningú no explica, però, com ho ha fet Jordi Borràs per a l’Anuari Media.Cat del Grup de periodistes Barnils, que durant les jornades del 8, del 12 i del 29 d’octubre, coincidint amb els tres grans manifestacions de SCC a Barcelona, es van donar fins a 34 episodis violents protagonitzats per defensors de la unitat d’Espanya. El còmput total d’aquests incidents a tota Catalunya durant les mateixes dates, va ascendir a 139.
Les cròniques mai no descriuen l’esperpent que al capdavall és l’ingredient principal d’aquesta mena d’aquelarres unitaristes on no falten els insults als Mossos, a la Guàrdia Urbana, les baralles de borratxos de bar en ple centre de la ciutat, les agressions als periodistes de TV3, contra els habitatges que exhibeixen estelades o les consignes justicieres. Tant se val.
De la concentració d’avui, passi el que passi, guarnida amb el verb del neoliberal francès Manuel Valls, tot el que diran als mitjans serà lloable i d’un democratisme espatarrant. Es donaran xifres d’assistència capaces de provocar marejos i no es parlarà de cap incident, de no ser, naturalment, que el protagonista sigui suposadament un enemic de la pàtria.
Amb tot això i amb els relats terrorífics de Mossos volent comprar armes de guerra i d’independentistes malvats buscant la ruïna dels espanyols, el Gobierno i tots els seus socis en la ‘unidad de destino en lo universal’ voldran tapar totes les misèries d’Espanya. L’Espanya de les pensions de vergonya, la de la corrupció sistèmica propiciada per una justícia manipulada, la de Villarejo, la de l’infanta Cristina i Urdangarin, la de les càrregues policials en Múrcia i Lavapiés, la de l’odi als catalans que és l’odi malaltís i crònic a la diferència, la de les clavegueres de Fernández Díaz i Zoido, la dels ‘rapers’ perseguits i la de la censura, la del ‘a por ellos’, la dels presos polítics, la dels desnonaments i les desigualtats, la de Montoro, la de Bárcenas i Cospedal, la de Trillo i el Yak 42, la del bisbe Munilla i la Inquisició, la del Valle de los Caídos i les fosses comunes, l’Espanya una, grande y libre…
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 