Susana Díaz contra Catalunya

*Article de Francesc Viadel publicat el 19 de juny de 2016 a Directe!

Susana Díaz, Foto/El País

No falla. Cada vegada que hi ha eleccions algun bocamoll ha de treure el Sant Cristo Gros de l’anticatalanisme a compte de la unitat d’Espanya. Es tracta de la vella estratègia reaccionària d’explotar els prejudicis i la ignorància de la gent d’a peu per a treure’n rèdit electoral. Ho troben tan normal aquests llenguts que ni per un moment es poden veure a si mateixos en el paper de l’orador excitat contra els immigrants, els jueus o la gent de color. Al capdavall, estan només fent cops de bastó als catalans, una mena de subespècie d’espanyol sense cap organisme nacional o internacional que els protegeixi. Als catalans se’ls pot dir de tot, o quasi de tot que no passa res.

La llenguallarga d’englantina i viola d’aquestes eleccions és, de moment, la socialista Susana Díaz. La presidenta andalusa -aspirant tant a manar el PSOE com a guanyar una edició del Got Talent cantant la copla, La Falsa Monea– ha manifestat iracunda el seu temor perquè els diners de les hipoteques dels seus conciutadans vagin, via La Caixa, a parar a la hisenda catalana projectada per ERC. Uns diners dels andalusos que, diu, que tampoc han de servir per a beneficiar els privilegis de Colau i els de la seva confraria. És evident que a Díaz no li agraden ni els catalans ‘comuns’, ni els independentistes, ni els de cap pelatge llevat, és clar, que professin una devoció sense màcula a la seva Espanya de teja y mantilla, toros i tricornis. Tot plegat, la socialista ve a dir que els catalans, siguin moros o cristians, són tots uns privilegiats, uns pispes que s’aprofiten de la resta dels espanyols. Dels bascos i dels navarresos, com d’habitud, Díaz no ha dit ni una paraula. L’antibasquisme no ven.

És pot ser més mesquina? Al capdavall, qui brama és la presidenta d’una comunitat autònoma beneficiada des de fa anys i panys, en part, pels diners dels catalans a través del Fons de Solidaritat Interterritorial. D’una comunitat convertida després de més de 30 anys de governs socialistes en una mena de cortijo. D’una comunitat tocada greument per la corrupció per més que ella amagui el cap sota l’ala i dispari confeti retòric contra els nostres Perots Rocaguinarda i Serrallonga contemporanis.

Díaz pot odiar tan com vulgui als catalans i fer-ne bandera per a guanyar vots però cal que no oblidi que Catalunya està plena d’andalusos plenament integrats que deuen d’haver sentit vergonya aliena en escoltar-la. Andalusos que voten als socialistes, als republicans, als comuns o als animalistes sense haver de mostrar davant de la urna la seva analítica d’ADN. Una Catalunya, val a dir, que fins i tot va tenir de president de la Generalitat a un cordovès de soca-rel del seu mateix partit, sense complexos ni manies. Podria tenir Andalusia un català de president amb aquesta mateixa normalitat? Em temo que no. Ni Andalusia, ni Espanya.

La verborrea de Díaz, a banda de les basques que produeix, posa en relleu que a aquestes alçades de la partida tot s’hi val per a mantenir el pols vital d’un PSOE moribund. Ja no importa que el seu anticatalanisme esquitxi el PSC perquè el PSC ja és història, una simple sucursal de la remota Polònia que fa temps que ha fet fallida.

Meritxell Batet s’ha atrevit ha contestar a la seva companya de files. “Ni Espanya roba a Catalunya, ni Catalunya a Espanya”, ha dit, posant la boca petita. Batet ha estat molt prudent no sigui cas que despús-demà hagi de desfilar firmes davant de Díaz a fi de continuar tenint una nòmina al final de mes. Altrament, li tocava dir alguna cosa ni que fos per allò que en diuen vergonya torera. Amb una mica de sort Alfonso Guerra, Rodríguez Ibarra, Bono o qualsevol dels sants barons socialistes s’oblidaran dels catalans i Batet no haurà d’interrompre la representació del seu ballet per a defensar-los, ma non troppo. Als passadissos de la vella seu de Nicaragua es pot sentir una noieta que entre dents canta… Vete mujer mala. Vete de mi vera. Rueda lo mismito que la maldición.