*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 13 de maig de 2024.
El monarca espanyol acaba d’atorgar, basant-se en uns suposats estudis d’experts, el títol de «Real» a la ja Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléa, un barracó de suposats acadèmics que defensen que els mallorquins no parlen català sinó una llengua els orígens de la qual es remunten al Mesolític.
Així ho mantenia en un article el qui fou el seu vicepresident, Mikel Garau Roselló, filòleg de «sa llengo baléa», funcionari jubilat del Ministeri de l’Interior, membre de la Real Orden Poético-Literaria Juan Benito i Caballero de Gran Cruz de la Orden de la Estrella de Oceanía de la Casa Real de Hawai. Quasi res…
Garau assegurava en un article publicat fa anys que «(…) la historia de nuestra Lengua, no empieza con la llegada a Baleares de las tropas aragonesas y mercenarias de D. Jaime I rey de Aragón, ahora hace 700 años; sino que nuestra lengua Balear, se empezó a formar hace unos 7.500 años, en pleno Mesolítico. Pues así nos lo confirman los descubrimientos arqueológicos de la cueva de Canet en particular, y de otras situadas por Sansélles, Santñy y Llubí (…)». Tot plegat, «(…) Con el rey Jaime I de Aragón nos llegó el lemosín, lengua usada por los escribas y fariseos al servicio del rey. Se hace obligado recordar, llegados a este punto, que al producirse el desembarco de don Jaime I, en la isla de Pantaléu, éste pudo mantener una conversación con un nativo llamado Alí de la Palomera, SIN NECESIDAD DE INTERPRETAR (…)».
En un altre article publicat el 20 de febrer de 2004 al Diario de Valencia, aleshores sota la batuta d’una Consuelo Reyna més irritada que mai, Garau mantenia que la universitat havia rentat el cervell dels mallorquins que s’havien vist obligats a estudiar a Barcelona on «les impregnaron el catalanismo y estudiaron ya con libros tergiversados».
No cal ser un linx per veure de quin peu calcen en aquesta Reyal Acadèmi fundada el 1992 per Juan Vanrell, un professor de secundària que va exercir durant anys a València i que va mantenir una estretíssima relació amb el blaverisme fins al punt que va formar part de la llista electoral de Coalició Valenciana liderada per l’exfalangista, Juan García Sentandreu. El 2018 el mateix Vanrell mostrava en una carta accessible a la web de la Reyal la seua gratitud i admiració al magistrat Pablo Llarena, així com a tots els membres de Tribunal que presidia, per ser la garantia de la «unidad indisoluble de España».
Entre les perles publicades per la Reyal, la reedició del llibre Catalanismo anexionista marxista masónico en guerra contra Mallorca. Desembarco en Puerto Cristo. Julio- Septiembre de 1936, dues gramàtiques del mallorquí escrites per Juan José Amengual en 1835 i 1872 i un mètode de Enseñanza práctica del castellano en las Baleares de Damián Boatella i Matías Bosch, publicat el 1904. Del primer llibre, per cert, ja no hi ha ni rastre en la web mentre que els altres dos són la única producció presumptivament acadèmica, junt amb una gramàtica de Vanrell, desenvolupada durant els darrers anys.
Les crítiques al Borbó no s’han fet esperar coincidint en un moment en què Vox reforça i encoratja les paradetes del secessionisme lingüístic a les Balears de la mateixa manera que al País Valencià s’intenta liquidar el valencià des de la conselleria de Cultura amb la complicitat del president Mazón.
L’emèrit ja va beneir la Real Academia de Cultura Valenciana, un altre engendro de l’espanyolisme més ranci, defensor d’un valencià mossaràbic, ibèric com el pernil Joselito o selenita abans que català. I tot això, alhora que la Real Academia de la Lengua Española posava el crit en el cel per les maniobres d’un secessionisme lingüístic al País Valencià desbocat, embogit.
Res de nou, doncs. A la monarquia espanyola, a Felip VI, li sobren els científics, els estatuts d’autonomia, les universitats o les acadèmies democràticament instituïdes i reconegudes quan d’allò que es tracta és de dinamitar la integritat del català armant els sectors més reaccionaris, prestigiant la caverna i els qui l’habiten. Si cal ratificar que el «baléa» es parlava en el Mesolític perquè algú ha vist una inscripció en una cova, el preparao ho ratifica i punt. Si cal afirmar que el valencià i el bereber són la mateixa llengua, s’afirma i avant. En la mentalitat del monarca la fortalesa del castellà passa per l’afebliment del català, ignorant-lo, isolant-lo, donant ales a qualsevol indocumentat que combata la seua integritat i presència pública. La maniobra és tan ridícula com menyspreable. I trista, també… Molt trista.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 