L’absolució de Camps i el dia del Judici Final dels valencians

*Article de Francesc Viadel publicat el 10 de juny de 2024 a La Veu del País Valencià.

Detall del trípic del Judici Final de Hans Memling.

En les aigües de Pinedo ha encallat el iot de luxe Nordic Lily per a gran distracció dels banyistes que se’l miren perplexos des de la platja com l’escena d’una pel·lícula de Paolo Sorrentino on només podia faltar Toni Servillo disfressat de paella.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, busca fer-se un lloc en les xarxes socials i amb més xerrameca que Ramonet el d’Oriola recomana marques de papes, va a treballar a Palau vestit amb la samarreta de l’Hèrcules, canta Julio Iglesias als metges jubilats o amenaça de declarar la guerra a Catalunya per la invasió dels seus pescadors d’un escull davant d’Alcanar.  

A l’Albufera la consellera de Medi Ambient, Salomé Pradas, convençuda que són aus aquàtiques, envola alegrement exemplars de samarucs i fartets per a celebrar el dia del Medi Ambient enmig de la crisi climàtica més greu que possiblement ha patit el planeta, abans i tot de les mutacions que vindran després de l’hecatombe nuclear que ens han promès el tirà Putin i l’ancià Biden. Pradas ja estudia la reintroducció d’ascles, cullerots, colls verds, cues de jonc, anguiles, llises de cap gros, gambúsies, petxinots i gambetes en la Font Roja d’Alcoi, en el Circ de la Safor, la Murtra d’Alzira, el Penyagolosa i el Desert de les Palmes. 

La conselleria de Cultura la mana un extorero de nom Barrera que vol promoure encierros sense bous per als xiquets de Ciutat Vella de València on no se n’ha vist jugar un de sol des del 1958. És el mateix conseller que està convençut que la murciana ciutat de Iecla forma part del País Valencià o que no compra llibres per a les biblioteques perquè prefereix donar-los a la Fundació del Toro de Lidia per a una Lliga de corregudes de jònecs.

Des de la conselleria d’Educació, un senyor de Sant Vicent del Raspeig que fa molt de temps que va renegar del valencià, José Antonio Rovira, administra una Llei de Llibertat educativa que a la pràctica eliminarà el valencià del sistema educatiu perquè ell i els seus creuen, sincerament, que si no es parla prou valencià és perquè fins ara s’havia imposat a la força igual que van fer els russos a Polònia durant el segle XIX o els castellans a casa nostra des de l’endemà mateix que vam perdre la Guerra de Successió. 

La coalició d’extrema dreta de Castelló acaba de rebatejar el nom de la ciutat en castellà, organitza el Dia de la Suegra i lluita incansablement contra les tortugues de l’estany del parc Geòleg Royo que mosseguen afamegats els ànecs.

A Alacant, la mateixa coalició liderada per Barcala, estudia no multar els vehicles contaminants, obrir una oficina antiavortista i una altra contra els okupes. 

A València continuen sense localitzar l’alcaldessa Català després que Las Provincias haja anunciat durant dies i en titulars de caixa alta que la capital del país cada dia s’assembla més al Chicago dels anys trenta.

Tot açò coincideix amb la miraculosa absolució per part de l’Audiència Nacional del president Camps en la trama Gürtel. Els jutges consideren que no hi ha cap prova que aquest influís en els contractes signats per la Generalitat amb l’empresa d’Alvaro Pérez Alonso (a) El Bigotes malgrat la seua hipotètica relació professional i d’amistat.  

Alleujat després de quinze anys de persecució per part de comunistes i de jutges malalts, Camps s’ha envalentit i ha amenaçat de tornar a la primera línia de la política.

Davant de tanta bestiesa, al cel, el Fill de l’home, assegut al seu tron, ja ha començat a convocar a totes les nacions com el pastor que separa les ovelles dels cabrits. Les ovelles les posarà a la dreta i els cabrits a l’esquerra. Les ovelles se salvaran i els cabrits es condemnaran. Els valencians, que no són ni ovelles ni cabrits, simplement desapareixeran.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari