*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 3 de juny de 2024.
Havia de passar. El conseller de Cultura Barrera acaba de retirar vergonyantment l’ajut a la XXIII Trobada de Muixerangues d’Algemesí, ciutat bressol d’aquesta manifestació única de la cultura popular al País Valencià. Es dona el cas que a la tradicional Trobada han assistit regularment colles de castellers de Catalunya; que la Muixeranga manté una llarga i cordial relació amb els Xiquets de Valls -bressol dels castellers catalans- i amb d’altres colles de Catalunya per raons òbvies; que la Muixeranga així com la música que l’acompanya té un pes enorme en l’imaginari simbòlic del valencianisme.
Més encara, antropòlegs i estudiosos de la cultura popular coincideixen en situar l’origen dels castellers en les muixerangues valencianes, desaparegudes a tot arreu del territori menys en Algemesí.
D’altra banda, la Muixeranga és, sense dubte, un dels elements més importants de la festa dedicada a la Mare de Déu de la Salut, celebració d’origen medieval, declarada des del 2011 per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Malgrat totes les connotacions i lectures possibles, ni la dreta local s’ha atrevit mai a posar-se de cul a la Muixeranga, integrada com no podia ser d’una altra manera per persones de molt diferents ideologies. Així les coses, només un fanàtic com Barrera podria voler castigar des del poder un esdeveniment com el de la Trobada.
Com Barrera o com l’escamot del blaverisme violent, el GAV. El grupuscle anticatalanista va intentar frenar la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat trametent una carta a la Unesco en què adduïa que es tractava d’una tradició perillosa per als menors que eren obligats pels seus pares a participar dels castells. Una manera de fer que els pares elevaren el seu «ego» a través de l’esforç i del risc dels seus fills. Per si encara no fora poc, el tarat que va escriure la missiva assegurava que els xiquets que pujaven als castells podien patir seqüeles en el futur com por a l’altura, fòbies o, fins i tot, «esquizofrènies temporals». Poc després el GAV anunciava la creació d’una colla de muixeranguers pròpia vetada als infants i autènticament valenciana, «descatalanitzada», per a demostrar als d’Algemesí que en cap cas havien tingut la intenció de perjudicar-los.
El cas és que davant l’evident repercussió negativa que podria tenir la carta dels gaveros en la declaració de la Festa com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, el PP d’Algemesí va posar el crit en el cel, no com ara, que han callat i han engolit.
És obvi que atacant la Muixeranga d’aquesta manera tan burda el que vol Barrera és atacar la cultura dels catalans in extenso encara que això supose envestir contra la pròpia dels valencians de la qual, ell, n’hauria de ser el seu principal valedor.
És el mateix que els passa a aquesta colla de reaccionaris amb la llengua. Odien el valencià perquè no el parlen o perquè en el cas de parlar-lo, el menyspreen. I, sobretot, odien el valencià perquè com a nacionalistes espanyols furibunds saben perfectament que és una de les varietats lingüístiques del català.
Però Algemesí no només té Muixerangues. També té bous. Immediatament després de la Festa venen les corregudes al més pur estil de la tradició castellana, tal com van evolucionar al llarg del segle XIX. Si la Festa concita l’adhesió entre laics i creients, no passa el mateix amb els bous encara que aquests també tinguen seguidors entre molts votants de l’esquerra. Això no obstant, en aquest cas sí, el PP local sempre ha intentat vincular els seus principals adversaris al creixent moviment antitaurí.
El PSPV va perdre la seua hegemonia a nivell local en part a les maniobres taurines de la dreta. Ara enviant des de la mateixa Generalitat que controlava el PP un alt funcionari per limitar l’aforament de la plaça de bous amb el pretext de la seguretat i fent creure que la mesura -que mai no s’ha adoptat- era cosa de l’ajuntament socialista. Ara posant-se al capdavant -o al darrere- de les protestes dels joves davant del domicili de l’alcalde socialista contra la limitació dels horaris d’apertura de les casetes dels cadafalers al Parc Salvador Castell després de les protestes dels veïns.
L’última polèmica la va protagonitzar l’actual alcalde del PP, José Javier Sanchis, oposant-se a la decisió de la Junta Escolar de mantenir els horaris lectius durant la setmana de bous. Barrera també va intervenir en la seua condició d’apòstol de la tauromàquia amb un vídeo lamentable que va córrer per les xarxes en què només li va faltar equiparar la Capella Sixtina o El Quixot als «lances de capote» de Manolete en glòria estiga.
Així les coses, la temptació de convertir aquesta ciutat de la Ribera Alta en un símbol de l’embogida batalla cultural de l’extrema dreta és enorme. En el moviment de Barrera contra la Trobada de les Muixerangues s’ha donat un precedent perillós.
En Algemesí, però també a moltes ciutats mitjanes de la comarca, Vox té un important suport electoral nodrit per la frustració de tot el sector agrari davant la seua extinció, el fenomen de la migració magrebí o el nacionalisme espanyol més recalcitrant. Fet i fotut, va ser el Vox d’Algemesí el que va demanar a Barrera que no atorgués les subvencions a la Trobada.
El PP local s’ha posat de perfil i ha assegurat que demanar la dimissió de Barrera és una «xorrada». Ja s’ho faran, els uns i els altres, Vox i el PP. Hi ha genis que una vegada alliberats de la seua llàntia màgica no hi ha manera de tornar-los a embotir.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 