*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 8 de maig de 2023.
Des que Shakira va cantar Boig per tu el 2014 que no havíem vist el galliner espanyolista tan esvalotat. Alguns dels guardes gelosos de la unitat de la pàtria parapetats a les trinxeres de Twitter, van titllar-la d’imbècil, de retardada, d’independentista i d’apartar-se de les seues arrels colombianes.
Ara els vampirs de la teja y mantilla s’han remogut en els seus taüts perquè Bruce Springsteen, no tan sols va saludar en català el públic de Barcelona congregat fa res en l’Estadi Olímpic Lluís Companys, sinó que, a més, la seua cançó Letter To You, entre d’altres, així com les seues intervencions, es van poder seguir subtitulades també en català a les pantalles gegants instal·lades a la vora de l’escenari.
El Boss, acompanyat per la parella Obama i el cineasta Steven Spielberg, va demostrar una vegada més el seu respecte i afecte per una cultura i una nació. Fet i fet, el 2012 ja ho va fer saludant els seus seguidors en català i dedicant a Catalunya la cançó Jack of All Trades pel seu patiment durant la crisi econòmica.
El cas és que les televisions espanyoles TVE 1, La Sexta, Antena 3 i Tele 5 van amagar sense cap motiu aparent la seua salutació: «Hola Barcelona, Hola Catalunya» mentre que La Vanguardia, el diari d’orde, assegurava que el cantant havia començat el concert amb un «Catalunya, Espanya, us estimem» quan en realitat abans d’interpretar Mary’s Place el que va dir va ser «Catalunya, Barcelona, us estimem».
La mentirola del diari va ser tan escandalosa que es va veure obligat a rectificar encara que ho va fer, vergonyosament, en un racó al final de la pàgina de les esqueles.
Amb tot, l’enrabiada més esperpèntica l’ha protagonitzat el crític musical Matías Uribe en el seu bloc La voz de mi amo en el rotatiu aragonès Heraldo.
En una peça titulada Contraluces de Springsteen en Barcelona, Uribe afirma que els dos concerts van ser «rayones de un catalanismo excluyente». Uribe en realitat deu haver volgut dir que van ratllar en el catalanisme excloent perquè un «rayón», segons el diccionari de la RAE, és un filament tèxtil obtingut artificialment i amb propietats similars a les de la seda o bé, en una altra accepció, la cria del porc senglar.
A Uribe l’ha irritat que Springsteen no pronunciés en cap moment, com si d’un sortilegi o oració es tractés, el nom d’Espanya i espanyol alhora que es pregunta si l’americà «No era consciente de que estaba pisando, hoy por hoy, todavía suelo español?».
El columnista no té cap dubte que el gest d’afecte del rocker és el resultat de la maquinària propagandística del catalanisme i de l’independentisme i llança l’acusació vetllada que va ser el promotor del concert, Neo Sala o la Generalitat, o tots dos confabulats, els responsables del greuge.
D’altra banda, Uribe tracta a Springsteen d’ignorant pel que fa al problema que Catalunya «tiene planteado con el Estado español» i li retreu que no tingués en compte que entre els seus seguidors hi havia gent arribada de «múltiples puntos de la piel de toro e incluso de países europeos».
Tot plegat, és evident que aquest geni considera que el català només ha de servir per a parlar a les gallines i que un ianqui tan notori només pot parlar-lo si de cas és víctima d’un sofisticat engany.
Per si encara no fora prou, aquest capçot es pensa que els dos únics concerts de la gira europea a Espanya es van fer a Barcelona per la pressió del diari del comte de Godó. És gairebé com acusar l’editor d’estar darrere del Tsunami Democràtic o del finançament de les urnes d’octubre del 17, si se’m permet l’exageració.
No sé com a Uribe encara no l’han condecorat amb el Toisó d’Or o com el seu president Javier Lambán, obsessionat malaltissament amb els catalans, no li ha penjat del coll la Medalla de Aragón.
Tot plegat, de tota aquesta irritació els sociòlegs en diuen supremacisme lingüístic, una actitud ideològica pròpia d’altres temps tan ridícula com perillosa.
A aquestes alçades del ball tota aquesta xerrameca histèrica a compte de si Springsteen hauria d’haver parlat en espanyol ens l’hauríem pogut estalviar. No cal fer-se il·lusions, però. Si demà Springsteen o Bob Dylan parlaren en català en un concert a una Barcelona capital d’un Estat, els Uribe de torn continuarien pensant en maniobres fosques i en com som de provincians.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 