*Article de Francesc Viadel publicat el 17 d’abril de 2023 a La Veu del País Valencià.
El 19 d’abril es commemoraran els 80 anys de l’aixecament del gueto de Varsòvia. El Museu del Gueto de la capital polonesa ha organitzat per aquest dia un concert cerimonial de l’Orquestra Simfònica Juvenil Polonesa-israeliana en el Gran Teatre de l’Òpera Nacional al qual està previst que hi assitesca el president de la República, Andrzej Duda. El govern de fet s’ha implicat amb l’esdeveniment i fins i tot prominents dirigents com el ministre de Cultura, Piotr Gliński, aquest dies han posat en relleu l’aixecament com un símbol de la resistència jueva a la Xoà.
El director mateix del Museu, Albert Stankowski, ha assegurat que la idea principal és trencar estereotips, construir noves relacions entre les joves generacions de jueus i polonesos recordant el passat amb un concert pel futur.
No ens hauria d’estranyar tantes bones intencions. La commemoració arriba en una Polònia que ha vist com en els darrers anys augmentava al país el sentiment antisemita. Un informe de la Comissió d’Estats Units sobre l’antisemitisme en Europa publicat a principis del mandat de Byden assegurava que el 85% dels jueus polonesos consideraven que l’odi cap ells era un problema greu. Segons un altre estudi de 2018 de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE, el 32% van experimentar algun comportament antisemita durant aquell any. Des de 2015, la principal organització antiracista de Polònia, Nigdy Wiecej, ha vingut denunciant un increment alarmant de les agressions de caràcter antisemita.
L’antisemitisme a Polònia, el país on els nazis van exterminar en les cambres de gas i els guetos a la majoria dels jueus d’Europa, està molt arrelat i és una evidència que una part de la població polonesa -com en tots els països ocupats- hi va col·laborar. La tragèdia, però, va anar més enllà dels anys de la guerra. El 1968, 35.000 jueus dels 40.000 que encara quedaven al país, van haver d’anar-se’n després d’una onada d’antisemitisme instigada per les autoritats comunistes per a desviar l’atenció sobre la crisis política i econòmica d’aquell moment.
Algunes decisions del govern ultraconservador Llei i Justícia només han fet que remoure el vesper. El partit de Duda creu que els intents dels historiadors de vincular als polonesos en l’assassinat dels jueus durant la guerra són un intent deshonrar Polònia. Tant és així que el 2018 va impulsar una llei per a castigar als qui apuntaren a aquesta complicitat. Un dels primers en ser perseguit fou Jan Gross, autor d’una exhaustiva investigació sobre la massacre dels jueus de la població de Jedwabne per part dels seus veïns l’estiu de 1941. Historiador i sociòleg, quan es va jubilar com a professor de Princeton va decidir no tornar a Varsòvia i instal·lar-se, paradoxalment, en Berlin. Gross ha assegurat que l’objectiu del govern és la criminalització de la veritat amb el pretext de combatre el que anomenen “la pedagogia de la vergonya”.
L’informe nord-americà esmentat no només radiografia la preocupant realitat de l’antisemitisme a Polònia. Països com França, Hongria o Alemanya es veuen afectats també per un fenomen que va a l’alça de la mà de l’auge de l’extrema dreta.
A l’Estat espanyol el sentiment antisemita segons tots els investigadors perviu encara que no s’hi registren un gran nombre d’atacs segurament perquè la comunitat jueva és menuda i per la inexistència de comunitats ultraortodoxes fàcilment reconeixibles.
Com siga, no es pot baixar la guàrdia. Fa pocs dies vaig veure al costat d’un supermercat al centre de Barcelona un adhesiu en què es culpava als jueus poderosos i multimilionaris com Soros, Kissinger o Rockefeller d’haver volgut esclavitzar la població mundial i assenyalava a la pandèmia i a les vacunes com un dels instruments dels jueus per controlar el món. És la nova narrativa de l’antisemitisme.
No massa lluny d’aquell adhesiu, en el terra i al costat d’un semàfor, no és la primera vegada que em trobe pintades de símbols nazis com la creu cèltica o les insígnies rúniques de les SS. Sens dubte només és una anècdota en comparació a la situació que es viu a Polònia, Alemanya o França però hi ha fenòmens socials molt contagiosos contra els que sovint només podem lluitar amb els instruments de la memòria i l’educació en els valors de la democràcia. I ni en una cosa ni en l’altra Espanya va sobrada.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 