*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 27 de març de 2023.
El governador de l’estat de Utah, Spencer Cox, s’ha decidit a encapçalar la lluita contra les xarxes socials als Estats Units amb la idea de protegir els menors dels seus efectes nocius. Cox, un republicà moderat per als radicals del seu partit -i raó no els en falta en l’apreciació- ha comparat les xarxes socials a armes d’assalt. Les considera, sense embuts, una amenaça per a la salut mental i la seguretat dels menors. Segons el seu raonament, si la Constitució protegeix els americans dels perillosos fusells AR-15, per què no hauria de protegir-los de les menys perilloses xarxes?
El cas és que ha prohibit que els menors puguen obrir comptes sense el consentiment dels seus pares i ha decretat una mena de seny del lladre que limitarà -llevat que els tutors legals així ho autoritzen- que els xiquets puguen fer el baina en les mateixes entre les 22.30 i les 06.30 del matí. I això no és tot. Promet que perseguirà els dissenys o característiques que poguessen provocar que les criatures desenvolupen una addicció.
No és el primer dirigent del país que es decideix obrir el meló de la prohibició. El desembre passat el també republicà, Jared Patterson, un dels congressistes més conservadors, va tenir la mateixa idea per a Texas. El polític va culpar directament a la influència de les xarxes socials de ser la responsable de la massacre en l’Escola Primària de Robb de Uvalde, on van morir 21 persones, la majoria xiquets. Patterson ha dit que les xarxes són «la cigarreta d’abans del 1964». Segons dades esgrimides pel texà per defensar la seua proposta, entre 2009 i 2015 les autolesions de xiquets entre els 10 i els 14 anys van augmentar un 18,8%. En el mateix període van augmentar els suïcidis entre els joves de 10 i 24 anys fins al 47,1 %.
La iniciativa de Cox quasi ha vingut a coincidir amb l’interrogatori de què ha estat objecte el CEO de ByteDance -companyia propietària de TikTok-, Shou Zi Chew, per part dels congressistes nord-americans.
Tant demòcrates com republicans creuen que la plataforma és un espia elevat a l’enèsima potència més perillós que Fu Manxú en aquella pel·lícula en què manava segrestar les filles d’uns científics eminents perquè aquests l’ajudaren a enllestir un «raig de la mort» amb què pensava conquerir el món.
El rei del TikTok va defensar-se de tots els recels i com siga -i pel que va dir- estic convençut que no se’l va creure ningú. De fet, Shou va reconèixer que els enginyers xinesos tenien accés a les dades dels usuaris tot i que no les compartien amb ningú. Un missatge molt tranquil·litzador venint d’un ciutadà de la molt democràtica República Popular Xinesa. A més, els va amollar que posats a tocar els collons per què no li’ls tocaven a Zuckeberg de Facebook.
Tot fa la pinta que els americans seran, més d’hora que tard, els primers a prohibir el TikTok i, després, ja veurem.
Les amenaces de prohibició només fan que posar en relleu la preocupació social i política davant d’un fenomen que ens ha desbordat, que ha destarotat tots els àmbits de la nostra cultura tal com la coneixíem fins ara. Val a dir que fins ara tots els intents de prohibir han estat inútils.
Per si encara no fora poc, no hi ha govern que no es debata entre la regulació o la restricció alhora que s’esmerça per alfabetitzar digitalment i massiva les seues poblacions. En aquesta nova alfabetització s’hi juguen bona part les societats la seua modernització i adaptació als enormes canvis que estem vivint.
En l’entrementres no hi ha forma que les joves generacions siguen capaces de fixar l’atenció en el context de les aules escolars i universitàries, d’evitar patrons de conducta apresos en els empantanegats territoris del món virtual, de posar fronteres en el decurs de la vida quotidiana entre allò digital i allò analògic. Tampoc d’ensenyar als més grans les utilitats més elementals de la tecnologia si més no d’una manera massiva.
L’embolic és monumental i a hores d’ara ningú no sap del cert si està al costat del maligne Fu Manxú o bé dels seus implacables enemics, Denys Nayland i el doctor Petrie. Acabarem tots com un cabàs de gats.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 