*Article de Francesc Viadel publicat el 30 de gener de 2023 a La Veu del País Valencià.
Zaplana és innocent de totes les maldats que la justícia i la Guàrdia Civil li atribueixen. Ens ho hem de creure perquè ho ha dit ell fa poc, posant cara de xiquet espantadís i educat, en una amable entrevista a La Sexta. Tot és mentida, tot són malentesos, falòrnies. No és veritat, doncs, que s’embutxaqués milions en comissions per arreglar contractes d’adjudicació de plantes d’inspecció tècnica de vehicles i parc eòlics a empresaris corruptes. Són magarrufes que, assegura, s’han inventat la UCO i la Fiscalia que vol tancar-lo 19 anys a la presó i que pague una multa de 40 milions.
No és veritat tampoc que mentís a les Corts valencianes sobre els milions que va pagar al seu amic Julio Iglesias per a promocionar el País Valencià. No és veritat que cobrés comissions també per Terra Mítica. No és veritat que sent ministre i, encara després, intentés culpar al Govern de Zapatero dels atemptats de l’11-S tot i que aquests van ocórrer -i es van començar a investigar- quan governava el seu propi partit.
Tot és una bola, un miratge, el resultat d’una conspiració ordida des de les clavegueres de l’Estat amb l’únic objectiu, suposem, de destruir-lo. S’han inventat fins i tot les gravacions on se l’escolta queixar-se al seu testaferro, Fernando Belhot, que necessita pasta i que no li la done en bitllets de 500, que siguen de 50.
Tot plegat, ell no ha fet res, només va ser un gran president a qui els valencians li hauríem de besar els peus per la seua gestió encara que aquesta, en realitat, es traduís en la ruïna del sistema financer públic dels valencians i en conseqüència en l’enfonsament de l’escassa economia productiva del país. Un gran president malgrat el deute que va deixar i que va engrossir encara més un altre innocent, el seu acòlit Francisco Camps a qui l’Audiència Nacional jutjarà ara per la seua implicació en el cas Gürtel.
Camps també ha dit que tot és mentida, producte d’una persecució política iniciada per la Fiscalia fa 14 anys amb la idea de destruir la seua obra al front de la Generalitat. Obra amb episodis tant brillants com l’accident de metro de València amb 43 morts i 46 ferits a causa, entre d’altres, d’un deficient manteniment de la infraestructura pública; com la del saqueig de la televisió pública perpetrat darrere de la cortina de fum en què es va convertir la visita del papa Benet XVI o com la del balafiament de milions d’euros en la construcció d’un circuit de Fórmula 1 que havia de convertir la capital del país en una versió amb saragüells del Principat de Mònaco.
Tan convençut està Camps de ser un autèntic estadista que assegura que si no es torna a presentar és per no perjudicar electoralment el seu partit. Potser s’imagina invicte entrant de nou al Palau de la Generalitat com Cleopatra a Roma, a llom d’una colla de camàlics esclaus mentre la plebs li llança una pluja de pètals de flors.
Pobres sàtrapes víctimes d’un complot imaginari, rocambolesc, tragicòmic, grotesc, digne d’una sit com amb guàrdies civils bigotuts, espies fartons i malparlats, cabarets infectes, capellanets tafaners i crooners pobletans.
Pobre Zaplana, brivall bronzejat que fou, mentider desimbolt, enemic implacable dels seus adversaris que ara botinflat i plorós pidola en els mitjans de comunicació per la seua innocència confiat tal volta en la idiotesa de la massa que un dia el va encimbellar al poder posant-li a l’abast la caixa dels cabdals.
Pobre Camps, bon xicot, creient, que volia ser president del València i que va acabar, envoltat d’aduladors provincians i de lladregots sense estil, completament mamat de poder, convençut que era un Kennedy, un Napoleó, un Bismarck, un Fouché…
Serà cosa del poder? Escriu Stefan Zweig en la seua biografia de l’ambiciós polític francès, Fouché: «(…) ¡Mirada de medusa la del poder! Qui l’haja mirat ja no pot apartar la vista d’ell, resta embruixat i captiu. Qui ha exercit l’embriaguesa de governar i manar, ja no pot privar-se d’ella (…)». Serà això o serà que ens hauran pres per d’idiotes?
Pobres sàtrapes però, sobretot, pobre País Valencià sempre patint una dreta desvergonyida, reaccionària, podrida fins al moll dels ossos.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 
Quin femer!!!