*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 19 de desembre de 2022.
En una entrevista recent per a La Vanguardia concedida per Carlos Mazón als periodistes Salvador Enguix i Hector Sanjuan, el líder del PP ha tret a passejar una vegada més els espantalls de la dreta indígena de tota la vida. S’ha de tenir zero imaginació política i la cara de ciment armat perquè algú que parla de la «Cheneralità» i que abans aprendrà l’urdú que la llengua del país, tinga la pretensió de retallar els pocs drets que tenim els valencianoparlants en nom justament del valencià prometent la derogació del «requisitet» lingüístic per a la funció pública que provarà d’assajar el Botànic. «Requisitet» que arriba després d’una política lingüística que no ha agradat, sobretot, als votants valencianistes, amb la qual cosa un extraterrestre ja se’n pot fer la idea de quina ha estat aquesta política lingüística.
El despropòsit és encara major quan Mazón assegura que homologarà els títols de Lo Rat Penat i de la RACV a no sé sap què o quins altres títols. Està dient que amb un curset de valencià ximpampum un qualsevol podrà fer classes en un centre de batxillerat o en una escola sense passar per la universitat? Li valdrà aquell títol igual que el que s’exigirà a un funcionari d’un requisit que, de fet, ja no existirà perquè l’haurà derogat ell mateix?
La cosa és de Charlot, una vella obsessió del blaverisme paleolític que com molt bé recorda el mateix Mazón va ser enterrada amb la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Una entitat que el seu partit mateix va promoure precisament en nom de la pacificació lingüística, però en realitat amb la idea de laminar amb sous i afalacs el molest anticatalanisme que el mateix PP havia nodrit i que aleshores li feia nosa en les urnes. Per cert, tota la retòrica anticatalanista de Mazón arriba poc després que el fill de Vicente González Lizondo prometera davant de la seua tomba reviscolar les hosts de les Amparitos Rebentaplenaris contra la invasió alienígena que fa dècades va partir del monestir de Montserrat en carros i haques contra els regnícoles valencians.
Ho he dit moltes vegades. Si estatutàriament als candidats de la Generalitat se’ls exigira acreditar el coneixement oral i escrit en valencià, usar el valencià habitualment, a Mazón i a més d’un líder de la dreta -i també de l’esquerra- «muy y mucho valenciana» se’ls acabaria aquesta xerrameca ridícula, insultant, pensada com a estratègia per a autèntics idiotes. El problema és que una proposta així ni tan sols la fa seua Compromís.
Diuen que a Mazón, per si de cas, li retreuen massa en campanya que no sap donar ni el bon dia en valencià, l’està aprenent. Esperem que no se’ns presente amb un discurs estil «el caloret del verà»…
L’altra obsessió: el «prusés». Mazón acusa els socialistes i Ximo Puig -no oblidem que és la seua peça de caça major- que quan Oriol Junqueras ve a València i diu Països Catalans no se li tiren al coll com una llopada famolenca, no el pugen damunt d’un garbó de llenya i li boten foc com a un heretge. El suposat silenci dels socialistes és per a Mazón la prova irrefutable que la «Cheneralità» està al darrere d’un «prusés» que ell diu silenciós, per això, perquè deixen que Junqueras diga Països Catalans en Benigànim o en Albalat de la Ribera com si per dir-ho només ens cresqueren barretines a la closca a tots els valencians.
Països Catalans, sí. I què, Mazón? Al capdavall, els Països Catalans no deixen de ser la proposta de molts valencians, l’alternativa a un projecte polític com el d’Espanya monàrquica heretada d’una dictadura que està obsessionada perquè deixem de ser el que som i acabem dient «Cheneralità» i ballant el Bolero d’Alcúdia en una mena de reserva índia amb barraques voltades de tarongers.
Aquest geni de la política criat a la mamella del convicte Zaplana se n’oblida que va ser el partit de Ximo Puig el que va donar suport al PP en l’aplicació de l’article 155 contra Catalunya deixant en calçotets la Constitució espanyola mateixa en un acte tan desesperat com suïcida per salvar la pàtria. Fet i fet, si demà el feixista Abascal arribara al poder, o la marquesa Cayetana o Ayuso, podria invocar la suspensió de l’autonomia murciana perquè la governa democràticament Podemos o, simplement, perquè els murcians volen declarar la Virgen de la Fuensanta capitana general dels exèrcits espanyols en un acte de deslleialtat a la Nación española del tot intolerable.
No crec que els Països Catalans siguen -i Mazón això ho sap perquè fava del tot no ho és- cap projecte del PSOE valencià que prou faena té en manar conciliant la predica de l’ideari socialdemòcrata –ma non troppo- amb els interessos dels lobies amb qui s’hi relaciona des que Felipe Gonzàlez va tirar al fem la jaqueta de pana. Els mateixos grups d’interès de sempre, molts d’ells dirigits pels nets del franquisme, amb qui el PP també es fa petons amb la llengua i el que calga.
El veritable perill per al País Valencià que Mazón vol conjurar no són els Països Catalans, ni Junqueras, ni el requisit lingüístic. El perill és ell mateix i el seu partit.
Per favor, tornem-hi una vegada més a recordar els 17 casos en què la principal formació de l’extrema dreta espanyola s’ha embrutat de merda: Erial, Terra Mítica, Gürtel, vestits, Fitur, Cas finançament PP, Cas visita del papa, Cas Fórmula 1, Emarsa, Imelsa, Cas Foc, Cas Pitufeo, Nóos, Cas Carlos Fabra, Cas Cooperació i Cas IVAM.
El que sorprèn més de tot és que amb una història com aquesta el PP no haja desaparegut, s’haja refundat, no hi haja hagut ni un sol dirigent decent representant d’una dreta moderada i moderna disposat a acabar amb el principal bastió d’un franquisme que mai no s’acaba.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 