Si ets negre, no et poses malalt

*Article de Francesc Viadel publicat el 24 d’octubre de 2022 a La Veu del País Valencià.

Als Estats Units fa molt de temps que fundacions i entitats civils fan palès a través de documentats estudis la seua preocupació pel racisme en l’atenció sanitària. Un problema al qual cal afegir encara la dificultat de les minories hispanes o afroamericanes per a accedir a assegurances en condicions. 

Si ets negre -o hispà- i, a més, ets pobre, més val que no emmalaltisques a Los Angeles o a Wisconsin perquè llavors has begut oli.

Al País Valencià, on la sanitat és universal, ser negre també pot ser un problema. Per a ser-ho només et cal parlar en valencià en un qualsevol centre sanitari on tingues la desgràcia d’ensopegar amb un metge blanc a qui li moleste la teua llengua, bé perquè no l’entén –estamos en Espanya– bé perquè no li dona la gana entendre-la. 

És el que li va passar l’altre dia a Francesc Xavier Tébar que en pretendre explicar-se en valencià a un metge del Centre de Salut d’Alfafar va ser expulsat de la consulta i multat amb 600 euros per agents de la policia local per suposadament haver entorpit el normal funcionament de les urgències quan va exigir sense èxit un full de reclamacions en la recepció.  

Amb la denúncia encara calenta l’associació minoritària Hablamos Español va engegar una campanya als Països Catalans i Galicia per «devolver el español a los hospitales y centros de salud» . Tot plegat, per a aquests defensors de l’única llengua pàtria possible la suposada «exclusión» del castellà en la sanitat és «una buena muestra de lo absurdas y fanáticas que son las llamadas políticas normalizadoras» dels territoris amb llengües cooficials. Per als d’Hablamos els drets constitucionals d’uns espanyols estan en perill, en cap cas els dels negres com Tébar que pel que sembla només tenen dret que a posar-se la seua llengua al cul. 

Com no podia ser d’una altra manera, Las Provincias ha entrat al drap i ha donat a aquest personal el mateix protagonisme i credibilitat que hauria donat a Amnistia Internacional per denunciar les tortures del règim sirià o la repressió dels aiatol·làs de la revolució de les dones iranianes contra el vel. 

S’apropen les eleccions i de bell nou i com sempre el diari s’espolsa la caspa dels temes habituals contra l’esquerra amb portades i noticies en què intenten donar la imatge d’un Consell format per catalanistes entestats a perseguir els castellanoparlants, a imposar una llengua provinciana que no val per a res. 

I qui diu Las Provincias diu tota la fauna mediàtica que des de l’espanyolisme més retrògrad voldrien veure desaparèixer d’una vegada per totes el català, el gallec o l’èuscar. Així les coses, han convertit en un màrtir de la imposició de la llengua del país un professor de violí barroc que ha estat acomiadat del Conservatori Superior de Música de Castelló Salvador Seguí per no tenir, tal com exigeix la llei, el títol de C1 de valencià després que el geni haja tingut anys per a poder obtenir-lo. Un cas molt semblant a la d’una professora de trompa acomiadada pel mateix motiu. 

En puritat per a tota aquesta gent el títol de valencià no val ni per a eixugar-se el cul mentre que els drets dels valencianoparlants simplement ni els consideren. La seua força radica en haver creat un relat fals de la realitat sociolingüística en què el castellà és una llengua perseguida i en vies de desaparició i en la feblesa dels catalanoparlants -l’autèntica minoria d’una llengua arraconada- alhora de defensar els seus drets en un context de supremacisme normalitzat. 

No ens hem de fer massa il·lusions. La repressió anirà a més, i també la minorització lingüística que facilitarà la nostra assimilació gairebé completa. Cada dia som més els negres en un país on els únics que tenen drets són els blancs.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s