Ayuso i el seu dol per Chabe la Quin

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 12 de setembre de 2022.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Foto/ACN

Com tothom sap la reina Isabel II era una gran aficionada al bocata de calamars de El Brillante de la Plaza Mayor. Solia anar a fotre-se’l els divendres a boqueta nit i se’l sampava cerimoniosament amb una bona xorritada de quètxup i un doble de whiskey irlandès. Sempre anava acompanyada de mitja dotzena de gossos i d’un dels seus estiradíssims majordoms que per a dissimular la presència de la monarca assistia a la deglució de la fritanga en silenci i vestit amb una capa madrilenya obsequi de Casa Seseña. Tothom sap també que Chabe la Quin -com era coneguda popularment en barris com Chueca o Malsaña- es pirava pels ous caiguts de Casa Lucio i pels caragols de Los Caracoles de Latina.

A sa real majestat britànica era molt habitual també veure-la amb la seua carmanyola de llautó fent el pícnic en El Retiro o els diumenges al matí cascant-se un vermut darrere de l’altre en un qualsevol bar de la Plaza de Cascorro. Gaudia a Las Vistillas de les festes de San Isidro disfressada de cap a peus de Chulapa i, també, ben sovint fent cua davant de Doña Manolita per a comprar el seu dècim de Nadal.

A la Chabe de natural li agradava la gent del poble, senzilla, la que es dissol cada dia al centre de la ciutat provinent de Puente de Vallecas, Hortaleza o Carabanchel per guanyar-se el pa. D’ací que no fora de relacionar-se amb els de Zarzuela. Fet i fet, li feia un no sé què saber que li devien la corona a Franco que tant bones molles va fer amb el fill de puta aquell austríac del bigotet que li va deixar Londres feta una estora. Els fugia tant com podia, sobretot a l’emèrit que a la que es despistava li tirava mà al seu cul flàccid.

El que molta gent no sap és l’amistat que l’unia a la presidenta Ayuso i a l’alcalde de Madrid que sempre el va veure com un beneit graciós que hauria pogut passar per qualsevol llauradorot faceciós dels molts que campen per Gales. Amistat de la bona. De fet, a Chabe mai no li va importar que aquests dos madrilenys com ella foren uns nacionalistes fanàtics que tot el dia tenien en el cap el puto penyal de Gibraltar i que a la que t’encantaves et soltaven un acudit d’aquells sobre anglesos com aquell: Això era una vegada un anglès i un espanyol que van en una barqueta i, en això, l’anglès que no sap nadar cau a l’aigua i comença a cridar help! Help i l’espanyol li diu, gel no tengo champú sí…

Quin fart de riure amb aquell parell. Tot plegat, a la reina el que més li fascinava dels espanyols, dels madrilenys, no eren les seues torrijas, ni aquella manera tan salvatge de tractar els bous, ni el seu capteniment imperialista que riu-te’n tu dels britànics, ni la incapacitat manifesta d’aprendre cap idioma que no fos el castellà. El que més l’admirava és que moniatos com Ayuso o Martínez-Almeida (dumbass, halfwitt, prune, shilly…) manaren tant, hagueren arribat tan lluny, quasi com el xafaxarcos de Johnson. Pot ser un país més democràtic que Espanya on tothom pot manar?

Bé, tot això cal saber-ho, consideracions saberudes i intel·lectuals a banda, per a entendre perquè Ayuso ha decretat tres dies de dol oficial en la comunitat de Madrid per la mort de la Chabe. Per la Chabe i per ningú més…

L’avantatge de patir d’idiotesa política profunda és que no pateixes gens perquè sols estar envoltat de gent com tu.

Per cert, que el nostre president també ha donat el seu condol als 100 mil britànics que viuen al País Valencià entre els quals supose que hi deuen d’haver republicans, independentistes, descreguts, jubilats despistats i una immensa majoria que tant els faria viure en Altea que en Almeria mentre paguen poc de lloguer i faça sol tot l’any. Fet i fet, no crec que arriben al deu per cent els que sàpiguen qui és Ximo Puig, què és la Generalitat, i quina és la llengua del país.

Ja fa temps que estic gairebé convençut que l’estol de polítics que ens manen -alguns sense més titulació acadèmica que uns cursos de fer ganxet- actuen al dictat de comissions d’experts en hermenèutica, vull dir en experimentats desxifradors dels missatges ocults que contenen publicacions de nivell com Semana, Lecturas, Hola o Telva.

No anem bé. Anem a pitjor.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ayuso i el seu dol per Chabe la Quin

  1. Olga Roig ha dit:

    Àcidament boníssim!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s