Animals al carrer

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 29 d’agost de 2022.

Bous al carrer Puçol. Foto/La Veu del PV/Europa Press

Quan era menut a la majoria de cases el veïnat emprava retalls de tela, de diari o de revistes per a eixugar-se la merda del cul. El paper higiènic i el bidet eren rareses pròpies d’europeus civilitzats o bé de famílies de les del puntet. Era normal també escopir al mig del carrer gargalls grossos com gripaus o tirar qualsevol porqueria al terra amb total impunitat. Fins i tot, era normal pixar en una qualsevol cantonada o cagar entre les bardisses del parc si un es veia molt apurat. El personal no es rentava les dents i solia llavar-se, amb sort, una sola vegada a la setmana. Els draps humits i untats amb una mica de sabó casolà ben refregats per l’engonal, el cul i per les aixelles substituïen als gels perfumats i al purificador i plaent doll d’aigua de la dutxa.

Recorde també que a un carrer d’on jo vivia un pare posava fi a les baralles entre els seus joves i abrivats fills a colps de verga. No era l’únic cap de família que resolia els inevitables problemes sorgits a la llar usant un mètode tan expeditiu com aquell. Si a l’escola et podien ploure els capons o picar-te els dits amb una regla de fusta per a disciplinar-te, per què no usar els mateixos mètodes a casa amb les criatures de la teua propietat? Una vegada vaig presenciar com un masclot enfurismat apallissava la seua dona al mig del carrer, a plena llum del dia, sense que ningú no intervingués per aturar-lo. Ves a saber quin havia estat el motiu de tan brutal acció.

A les portes de les tavernes eren habituals, també, veure rogles d’homes alcoholitzats i l’assetjament a les dones, no importa l’edat que tingueren, era un comportament totalment normalitzat. D’altra banda, bitlles i boletes a banda, tot tipus de jocs de carrer, els xiquets es divertien acaçant gats o gossos amb la idea d’atrapar-los i de després torturar-los. Ben mirat, només eren animals sense amo.

El meu avi, em portava de tant en tant a veure els bous al Cadafal de la Música quan per festes plantaven la plaça. Unes festes on no podia faltar la vaqueta del migdia perseguida per un estol de borratxos maldestres armats amb vares que es desfogaven a pler colpejant o clavant els seus criminals estris en el llom o en el cap de la indefensa bèstia. Tampoc podien faltar les matances de jònecs a mans d’adolescent bufats com un bocoi que solien tardar una eternitat en acabar amb l’animalet.

Aquest és el món on molts vam créixer. Un món brut, despietat, on els analfabets funcionals eren la majoria, de jornalers desgraciats i propietaris acomodats, manat amb puny de ferro per una minoria social que s’emparava en un règim tan criminal com corrupte. Un món aturat en el temps que els turistes estrangers es miraven de reüll com qui mira una tribu perduda en meitat de l’Amazones i del qual els immigrants de molts anys retornats de Suïssa, França o Alemanya possiblement sentiren en silenci una insuportable repugnància.

Un món que pel que sembla no ha acabat de desaparèixer del tot entre les invocacions irades de molts conciutadans a la tradició o, encara, al patriotisme més tronat.

L’alcalde de Compromís de Tavernes de la Valldigna (La Safor), Sergi Gonzàlez, ha suspès amb el suport dels socialistes locals una part d’aqueix món: els bous al carrer. Un tipus de celebració que aquest estiu ja s’ha saldat amb la mort de set persones. Com no podia ser d’una altra manera, l’extrema dreta local, PP i CS, se li ha posat de cul i li ha recordat a l’alcalde que la normativa per a aquest tipus de festa és suficient per a garantir la seguretat tot obviant les causes profundes de la suspensió. Alguns veïns s’han tirat al carrer fets un bou. Necessiten l’animal per a passar-s’ho bé i del ben segur que remouran cel i terra per a fer-li pagar a l’alcalde el seu atreviment.

La decisió de Gonzàlez i dels seus socis és valenta. Altres alcaldes de la seua mateixa formació miren cap a una altra banda mentre que des de la Conselleria d’Interior controlada per la socialista Bravo fan la puta i la Ramoneta: que sí revisar la normativa, que si estan preocupats, etc…

Mala peça al teler. És obvi -llevat que un tsunami reaccionari ens ofegue sobtadament com a societat en vies de desenvolupament democràtic- que la bàrbara tradició taurina com d’altres igual de brutals s’acabarà per extingir. Però mentrestant què?.

El diputat de Vox en l’Asamblea de Madrid, Gutiérrez de Cabiedes va dir un dia que els bous eren la festa “más culta del mundo”. El PP considera que matar bous forma part d’una sagrada tradició cultural i nacional, representa un motor de l’economia i una expressió de llibertat. El PSOE fa de PSOE.

No sé si els uns i els altres encara s’eixuguen el cul amb paper de diari o si caguen pels parterres dels parcs o es renten molt o poc. Com siga, tot té aquell aire familiar a aquell món del qual no hi ha manera de desfer-se’n. ‘El poble vol bous!’, bramen avui alguns en Tavernes de la Valldigna. El poble… Quin poble?.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s