Irreparable

*Article de Francesc Viadel publicat a Nació Digital el 5 de juny de 2022.

Anticatalanistes intenten agredir manifestants valencianistes durant la manifestació del 9 d’octubre/ Foto/Diario.es

Un capvespre qualsevol, Joan Fuster, en acabar d’escoltar-se des del seu sofà d’una única i intransferible plaça una colla de polítics indígenes sentencia resignat, arrufant el nas i les celles que “tot el que fem és irreparable”. El cas és que de tant en tant els polítics valencians venen en comandeta fins el seu domicili del carrer Sant Josep de Sueca a fer-li algunes consultes en relació a afers que guarden relació amb l’estabilitat d’un País Valencià convuls, segrestat per la dreta que no dubta a usar l’agitació propagandística histèrica, la incitació a la massa a l’exercici d’una violència intimidatòria. El diari Las Provincias, amb molta influència aleshores, forma part de tota aquesta guerra a favor de l’assimilació total dels valencians, del manteniment d’un sucursalisme polític que beneficia els interessos econòmics i ideològics del bloc conservador i mata d’arrel les possibilitats d’un país diferent.  

No mos fareu catalans!… Bramen els molt espanyolissíms i àgrafs senyors de l’Alianza Popular, de la UCD de Suàrez, els carlins, els falangistes de totes les generacions, en general una bona part d’una societat prepolítica, sociològicament franquista fins al moll dels ossos, poc o gens llegida segons adverteix un Ernest Lluch contrariat amb el nacionalisme del de Sueca. 

Fuster està en el centre d’aquesta guerra atiada per la reacció per haver fet d’assajador del meló d’Alger de la qüestió valenciana. És el boc expiatori d’una situació provocada per un seguit d’anomalies històriques que molts valencians voldrien que no foren irreparables. El mateix Fuster, com és sabut, ha estat víctima d’atemptats amb bombes, campanyes de difamació pública i escarni que s’allargaran fins i tot molts anys després que haja mort. No és l’únic assetjat. També han tastat la medecina altres prohoms del valencianisme progressista. Per cert, que no hi ha valencianisme que no siga progressista ni catalanista.

Els assumptes que venen a consultar-li els dirigents de l’autonomieta segurament ja estan decidits i Fuster ho sap sobradament però la visita, mig en secret sempre, confereix a l’acte polític que està a punt de perpetrar-se un cert aire de benedicció papal. Sent Fuster com és un agnòstic i un volterià l’audiència no deixa de tenir el seu punt de comèdia.

Bé, a l’última, tot el que fem, el que fan els polítics és irreparable. Però això és només és una veritat a mitges. Ningú no ho sap millor que l’escriptor suecà que també ha escrit que si no exageres mai ningú no et creurà.

Irreparable va ser l’Estatut de Benicàssim de 1982, un artefacte pensat per a què el País Valencià fora el territori ostatge de Madrid que és, encadenat a l’univers simbòlic de la dreta més casposa. Irreparables van ser els efectes de la violència anticatalanista en la societat valenciana. Irreparable va ser el naixement i posterior tancament de la infame televisió valenciana. Irreparable ha estat el sucursalisme polític valencià des de don Teodoro Llorente passant per Lerma, Zaplana, Camps i acabant per Ximo Puig. Irreparables han estat els efectes devastadors de la corrupció perpetrada pel merdós Partit Popular. Irreparable pot arribar a ser un valencianisme paralitzat pels complexes i aparentment sense un programa. Irreparable pot ser tot el que faça l’extrema dreta quan de nou arribe a la Generalitat valenciana, al Gobierno. Hi ha moltes coses que fem, que ens fan, que són irreparables. Tenir fills per exemple. En parlem un altre dia.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Irreparable

  1. Isidre ha dit:

    “Clar i català”, per més que alguns -de casa”- vulguen atemperat l’aigua o per molt que altres -els de fora- intenten apagar el foc. El pensament de Fuster és diàfan, “ells” -els antiFuster- ho saben perfectament, per això fan tots els possibles per embolicar la troca.
    El que ja no edtà tan clar és el que els “nostres” callen o rebaixen el licor, tan sa com és…
    Malgrat “ells”, malgrat les nostres covardies, les raons fusterianes són claríssimes, i vigents. No els regalem al altres el que és nostre…
    FUSTERianament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s