Catalunya en la presó

*Article de Francesc Viadel publicat el 30 de maig de 2022 a La Veu del del País Valencià.

Imatge de la reapertura de l’any judicial. /Foto/Casa Real.

L’entrada de la jutgessa del PP al Tribunal Suprem, Inés Huerta, ha possibilitat que s’hagen admès els recursos contra els indults dels presos polítics catalans interposats pel partit d’Aznar i dels de la resta de formacions nacionalistes ultres, Vox i Cs. 

Cal recordar que la Sala Penal del Suprem mateix ja s’hi va negar a la mesura amb arguments polítics reforçant així la legitimitat del que va ser un judici polític transvestit de pulcritud tècnicojurídica que tenia com a únic objectiu escarmentar l’independentisme català a través dels seus principals líders. La sentència va ser duríssima i va anar acompanyada d’una onada repressiva que va afectar més de 3.000 independentistes. 

El canvi de criteri del Suprem és la darrera demostració que l’alta judicatura està -i ha estat sempre, com les forces de seguretat de l’Estat- en mans dels principals valedors de l’Espanya reaccionària. De jutges com Carlos Lesmes que han arribat a comparar la confrontació de l’Estat amb Catalunya amb l’heroica lluita d’Espanya per a evitar la independència de Cuba o, altres, que es neguen a regular els preus dels lloguers en un país d’assalariats miseriosos que han de patir els abusos dels especuladors immobiliaris i dels grans propietaris. I tot barata a preservar la sagrada unitat d’una Espanya azul, per no caure en l’abisme d’un comunisme imaginat.  

En puritat jurídica el Suprem no hauria d’haver admès la revisió dels recursos dels partits polítics de l’extrema dreta, però ho ha fet i amb la seua decisió ha tornat a enviar un missatge molt clar al govern socialcomunista i als independentistes de com i amb quines regles es juga la partida del poder en Espanya. Per si encara no fora poc, enmig d’aquest gir dels esdeveniments, la Fiscalia arxiva la investigació de totes les irregularitats fiscals comeses per Joan Carles I tot i admetre-les, i Bèlgica decideix que definitivament no extradeix Valtònyc perquè puga ser jutjat en Madrid acusat d’un delicte d’injúries a la Corona. No ens n’oblidem: el primer ha robat i el segon només s’ha limitat a cantar-li la canya a ritme de rap. Un pot passejar-se victorejat per Sanxenxo igual que si fora un rei i, l’altre, no té cap altra que patir l’exili com un criminal qualsevol.

I què passarà amb això dels indults? És veritat que el Gobierno pot tornar-los a atorgar malgrat el que diguen ara els jutges a risc, cert, de patir un desgast polític brutal com a primer pas a una derrota electoral. La pregunta és si els tornaria a concedir i la resposta més plausible és que tot dependrà de com vagen les enquestes, del que bramen els sectors més nacionalistes del PSOE. Sánchez haurà de fer mans i mànigues per eixir-se’n de l’embolic, guanyar temps, mirar cap a un altre costat com ha fet amb tot el tèrbol assumpte del Catalangate. 

El que és cert és que, passe el que passe, quan l’extrema dreta ocupe també el poder executiu -ja el tenen a tocar- mirarà com siga d’empresonar de nou els dirigents independentistes. 

En teoria només podrien fer-ho en el cas que els indultats cometeren un delicte greu, però per a jutges com els que han de decidir hi ha prou potser que un d’ells anuncie en un míting que algun dia Catalunya serà independent. Hi ha prova més evident per al salvador de la pàtria que el no arrepentido està fins al coll en una conspiració i que, a més a més, se’n vanta?

Per desgràcia, en un escenari amb Abascal com a ministre d’Interior -posem per cas- no tan sols hi ha aquesta possibilitat del retorn a les presons dels dirigents independentistes que posaria dempeus de nou una societat com la catalana disposada a prevaldre malgrat tot. Una societat que no ha oblidat ni la repressió ni les manifestacions irades de catalanofòbia que ha patit encara que ara mateix semble viure en una mena de pesada digestió política. 

Darrere de la hipotètica tornada dels líders independentistes catalans hi haurà possiblement també la il·legalització de partits, la restricció de llibertats, el reforçament de l’hegemonia d’un capitalisme cada vegada més desbocat capaç d’enganyar i de sotmetre unes classes populars idiotitzades, frustrades, desesperades. Alguns territoris patiran més que altres, com ara el País Valencià amb un bloc conservador ben articulat, amb amplis sectors de la seua societat instal·lats encara en una mena d’estat prepolític com en els anys de l’anticatalanisme més ferotge, amb una esquerra i un valencianisme progressista massa sovint desorientat, incapaç de fer autocrítica ni de tolerar la dels propis, condescendent amb l’adversari o mancat d’imaginació política.  

Catalunya anirà a la presó i darrere també l’Espanya despreocupada, incapaç de capir en tota la seua dimensió la diversitat de la qual es conforma, la llargària de l’ombra del passat que li oculta el més negre dels futurs, els mecanismes sinistres engegats des de les altes instàncies del poder que decideixen les seues existències. 

Escrivia Joan Fuster que quan hom arriba a la conclusió que un problema és insoluble, se’n fa esclau. I afegia que «(…) D’aquí naix una fatalitat que pot ben anomenar-se tràgica i que, fet i fet, és la fatalitat de les seves velles tragèdies (…)». De tot això va aquesta història dels jutges i dels indults, de velles tragèdies.   

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s