Carta d’un idiota al rei (de)mèrit

*Article de Francesc Viadel publicat el 23 de maig de 2022 a La Veu del País Valencià.

Benvolgut rei, 

No sap com m’hauria agradat vindre fins a Sanxenxo per a rebre’l, per a victorejar-lo fins a quedar-me afònic, per a contribuir humilment a acollir-lo com es mereix en el seu retorn a casa després de tant de temps de forçosa, d’injusta absència. No hi ha dret que després de tot allò que ha fet per Espanya, ara, en la seua velledat, s’haja de veure obligat a viure en un país de moros de merda, sense l’amor dels seus. Però prou que sap com és el seu país. Els uns voldrien la ruïna de la pàtria, el trofeu del seu cap en una safata de llautó. Duen en la massa de la sang el virus del desordre i de la bogeria, gentola ignorant, desgraciats encegats per l’enveja que el que de veritat voldrien és viure com vostè. Els altres, els que teòricament diuen defensar-lo, només són una colla d’impotents incapaços de posar els collons damunt de la taula i dir prou. Només mouen el cul quan els va la pell, quan se’ls toca la cartera perquè amb els seus diners es paguen els sous de tots els arreplegats, s’omplin les butxaques dels polítics, els comunistes i els malparits dels catalans que mai no en tenen prou. Els «seus» només trauen la corbella quan ja no hi ha res a fer i l’única solució que queda és penjar uns milers de fills de putes perquè tot torne a ser com sempre i hi haja pau per unes quantes generacions.

Què vol que li diga… És molt trist el que li ha passat i m’he sentit molt ofès per tot el que s’ha dit de les seues coses, de la seua vida privada que a ningú no li importa. Que si s’ha fet ric aprofitant-te de la venda d’armes, que si és un gorrer de merda que viu de quatre empresaris llepaculs, que si només pensa en les figues i la bona vida, que si no ha pagat impostos com qualsevol Poca-ropa… Però què collons s’ha pensat aquesta banda de roders!!!? De cas un rei d’Espanya ha de donar explicacions de res a ningú? Sort de la justícia que ha parat a temps tanta ignomínia i del covard del socialista eixe que de genollons hauria d’estar demanant-li perdó cada dia. Ja li assegure que si fora pels delinqüents de la cueta, pels independentistes i els terroristes bascos, les lesbianes i els maricons… s’hauria quedat més net que Sant Paulí i qui sap si no hauria acabat en la presó. No vull ni imaginar-m’ho. Quina vergonya! I després està tot aquell assumpte de la puta alemanya que va per mig món fent-se la víctima i embrutant el seu nom i el de tots els espanyols. I, damunt, els pirates dels anglesos fent-li afalacs i, a vostè, buscant-li les cosquerelles. Però què vol ara aquest putot? No n’ha tingut prou amb tots els diners que li ha donat? Ella és qui hauria d’haver pagat a vostè barata calfar-li el llit. No totes les dones per més marqueses o duquesses que siguen poden dir que han estat complagudes per un rei d’Espanya i encara menys per un rei com vostè. Bons som els espanyols per a les dones. Ai!, les femelles com són de complicades… Què li haig de contar a vostè que ha hagut d’aguantar totes les amargors d’un matrimoni amb aquella dona estrangera, eixuta com una sola d’espardenya i lletja que sense vostè ni ella ni tota la seua ramaderia tindrien on caure morts?  

M’hauria agradat molt, de veritat. Però m’ha estat impossible. El cap de setmana aquest he hagut d’anar al camp a veure si puc salvar-lo. La terra no la volen ni regalada i les collites no donen ni per a cobrir despeses. Però què haig de fer? Cada dia més ofegat i treballant en negre perquè no em foten els del govern la pensió de merda que cobre. Damunt haig de fer-me càrrec de la hipoteca de la meua filla. La van enganxar els dels bancs quan allò de la crisi i, ara, si es deixa un mes de pagar, ella, l’home i els xiquets se’n van de cap al carrer i ja em diràs què fem. La xicona sense faena i l’home cobrant un «paro» merdós que no li arriba ni per a un forat de nas. I després està l’escola dels xiquets que és de «pago». Clar, no anaven a anar a una escola a ajuntar-se amb gitanos i moros. Avui totes les escoles que no són de l’església són de gitanos, moros i estrangers. 

En fi, tot són mal de caps. La meua sogra la tinc impedida al llit i l’hem de tenir a casa perquè no hi ha places en cap residència i perquè encara que n’hi haguera ja em dirà vostè d’on trec els diners per pagar-la. Això sí, els d’Hisenda mai no s’obliden de girar-te el rebut. I vinga pagar impostos… impostos d’açò, impostos d’allò… No hi ha dret. Quin país d’idiotes, de vividors i de carotes!

Res, majestat… A passar-ho bé i a viure molts anys, aprofitar la vellesa i continuar lluitant per Espanya. No patisca que abans que s’ho pense veurà grans canvis. No hi ha democràcia en Espanya que dure cent anys.