L’extinció de l’«español» en el planeta Raticulín

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 16 de maig de 2022.

Carlos Jesús, el famós vident que assegurava procedir del planeta Raticulín.

El canal vint-i-quatre hores de TVE emet un reportatge sobre la fortalesa de l’español als Estats Units. El fil conductor és un esquemàtic informe publicat per l’Hispanic Council sobre l’ús d’aquesta llengua als Estats Units que hi compta amb més de 42 milions de parlants i 60 milions amb una competència lingüística limitada. La periodista entrevista el president d’aquesta organització amb seu a Madrid -el consultor en relacions públiques i comunicació estratègica- Daniel Ureña que explica com l’español s’ha convertit en una llengua més important que mai per a la classe política nord-americana i, en general, en els Estats Units.

L’español, però, no tan sols és una llengua de moda en una de les primeres potències mundials. El 2021, segons l’Instituto Cervantes, el parlaven al món quasi 493 milions de persones, sent la segona llengua materna després del xinès mandarí i la tercera pel que fa al còmput global de parlants després de l’anglès i del mandarí. D’altra banda, en el planeta l’estudien com a llengua estrangera més de 24 milions d’alumnes.

I, per si encara no fora poc, no li falten poderosos valedors. El Cervantes mateix -una estructura d’Estat presidida pel rei- manté obertes 88 seus repartides en 45 països i rep del Gobierno, 187 milions d’euros. El Cervantes reobrirà oficina fins i tot en Gibraltar.

Una altra institució important en la defensa i difusió de la llengua d’Espanya, i sobretot en la regulació dels accents i l’entrada o no d’estrangerismes en el diccionari, és la Real Academia de la Lengua Española (RAE). La RAE compta amb un pressupost de vora 7 milions i mig d’euros, la majoria procedents d’aportacions privades que arriben a través d’una fundació de la qual formen part noms com els d’Ana Botín del Santander, els presidents de Repsol, La Caixa, Prisa, Telefónica, Iberdrola o poderosos constructors com Villar Mir. El 2020, segons una informació d’Eldiario.es la Fundació tenia accions per valor de 16 milions d’euros en empreses com Indra, Inditex o Gas Natural, fons d’inversió en Caixabank, bons en la Comunitat de Madrid i en Goldman Sachs i Morgan Stanley, entre d’altres, i 6 milions en dipòsits bancaris.

Vinculat a la comunitat de Castellà-Lleó existeix també la fundació Instituto Castellano Leonés de la Lengua instal·lat en el Palau de la Isla de Burgos i amb un pressupost de més de 600 mil euros. La finalitat, com en tots els altres casos, és la de difondre i promoure l’ús i el coneixement de l’español en un territori, ves per on, on només es parla español.

L’any passat, la Comunidad de Madrid li va obrir a l’actor Toni Cantó una Oficina del Español per a promoure la regió com a capital europea d’aquesta llengua no fos cas que se’ls avancés Varsòvia, Atenes o Berlín. No es coneix el pressupost de la canongia de Cantó ni massa bé a què es dedica barata cobrar un sou de 75 mil euros anuals.

Després, l’español té una munió de mitjans de comunicació i, sobretot, té una Constitució i uns jutges que el consideren d’obligatori coneixement.

No és d’estranyar que amb el prestigi que gaudeix, amb els recursos que disposa i amb les estructures que el defensen, això és des d’una RAE a un intransigent guàrdia civil, el català boquege, recule, vaja de cap a la irrellevància.

I, com siga, Espanya, els Països Catalans van plens de gent preocupadíssima per l’extinció de l’español que, a més, denuncien sentir-se marginats, perseguits.

El cas és que el TSJC acaba de donar un ultimàtum a la Generalitat de Catalunya perquè en uns dies aplique el 25% de castellà a les escoles en compliment d’una sentència ratificada pel Suprem i que, a la pràctica, suposa la mort del model educatiu català en la mesura que destrueix el sistema d’immersió lingüística. La interlocutòria en què s’adverteix a la Generalitat, cínicament escrita en català, té fins a 40 faltes d’ortografia en només quinze fulls. L’exigència de l’execució de la sentència presentada davant de la Justícia ve de part de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe, una associació en l’òrbita del nacionalisme espanyol més ultramuntà que ven el relat del català en l’escola com a corretja de transmissió de l’independentisme, un clàssic de la catalanofòbia reaccionària que al País Valencià coneixem prou.

Si hi ha una llengua amenaçada, menystinguda, és el català, i no és una declaració victimista com proclamen els factòtums de la FAES i las JONS.

Sé del cert que en l’únic lloc de l’univers on podria estar a punt d’extingir-se l’español és en el planeta Raticulín del messies intergalàctic, Carlos Jesús. Com se n’assabenten en Madrid els obrin un Cervantes.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s