Fuster, Aragonès i tot això i allò dels espies

*Article de Francesc Viadel publicat a Nació Digital el 8 de maig de 2022.

Sánchez i Aragonés, recentment a Barcelona. Foto/ ACN/Nació Digital.

En un dels seus ‘judicis finals’ Joan Fuster gosa contestar amb ironia un proverbi dels clàssics que es remunta com a poc a l’Eneida, l’epopeia encarregada per l’emperador August a Virgili amb l’objectiu de glorificar l’origen mític de l’Imperi. Poca conya amb August, Virgili i encara menys amb els imperis.

El de Sueca, togat a la manera d’un patrici i arrufant les celles, sentencia: “Audaces fortuna iuvat-Els déus ajuden els audaços per pur sentit de l’humor”.

Per pur sentit de l’humor… Vet ací com són d’entremaliats, de malparits, els ociosos déus pel que fa als envitricollats assumptes dels humans sobre els que sempre acaben decidint. I això, des del primer fins a l’últim. Vull dir des del qui habita a la madrilenya avinguda Padre Huidrobo dins d’un calaix arxivador fins el qui ausculta el món amagat en un xip soterrat a les profunditats electròniques del telèfon mòbil d’un independentista qualsevol.

El cas és que si Fuster tingués davant el president Aragonés de segur que li advertiria que en política l’audàcia pot convertir al líder en invencible. Fet i fotut, res no diverteix més als déus que aquells dirigents que amb tot gairebé perdut es llancen a la batalla confiats en l’èxit d’una sola estratagema que han ordit una nit d’insomni.

Li recordaria potser l’assagista com va arribar Pedro Sánchez al poder? Com va aconseguir que l’independentisme català i el basc i la mateixa dreta taronja que els havia matxucat i els volia a tots entre reixes li cedissin els vots per a descavalcar del poder el pútrid PP de la Gürtel, Rajoy i de las JONS?  

Sens dubte que a Fuster no li hauria passat per alt aquella jugada del supervivent Sánchez i que ara estaria mirant-se divertit les tribulacions d’Aragonés davant d’un adversari tan temerari que ja ha admès la feina bruta dels seus espies alhora que ha aprofitat també per fer valdre la seua condició de víctima dels agents del Dr. No.

I en una situació així que podria fer Pere per a que el molt poderós Pedro soltés el mos i per fi en traguérem alguna cosa els catalans de la llarga era glaciar del post-155?. Per a tranquil·litzar l’adversari intern i deixar amb un pam de nas els infatigables trolls que cada dia fustiguen ERC a les xarxes? Quina jugada caldria que fes perquè el déu Virtus i la deessa Fortuna morts de riure es posaren d’acord i donaren un colp de mà en comptes de botifarreta?

Si jo fos el president no m’encantaria gens en trucar-li a Joan Fuster i preguntar-li a risc i tot que m’estigués gravant un senyor amb abric o gel·laba. Ves que no haja fet ja Pedro Sánchez.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s