Fuster i el ‘Catalangate’

*Article de Francesc Viadel publicat a Nació Digital el 23 d’abril de 2022.

Imatge de la campanya de denuncia contra l’espionatge d’Òmnium Cultural.

En 1980, a la revista L’Espill, escriu Joan Fuster: “¿Què diuen? Tant se val! Poseu-hi objeccions. Si més no, us divertireu”. I, això, què coi diuen des de les trones de l’Estat espanyol sobre el Catalangate descobert per The New Yorker per a sorpresa de totes les democràcies del món? Doncs que l’Estat no en sap res de res i que els espies espanyols, en qualsevol cas, actuen sempre d’acord a la legalitat vigent. Fet i fet, els senyors de la gavardina actuen sota control dels jutges i del parlament encara que ningú no puga saber quin jutge ha ordenat què i encara que la Comissió de Secrets del Congrés no s’haja reunit des de 2019 perquè ni el PSOE ni el PP han volgut que hi participen diputats dels partits que han estat espiats.

Per si encara no fora poc, la senyora ministra Margarita Robles, s’ofèn per una acusació que assegura s’ha fet sense proves i sense que el CNI puga defensar-se. Però com i on es defensen els espies si no és en els talk shwos, darrere d’un paravent, i amb la veu distorsionada per explicar a mitges -i a canvi de pasta gansa- malifetes comeses fa mil anys?

Que existeix el programa Pegasus i que Madrid el va comprar? Sí, és clar. Però per a espiar en l’estranger. Que la premsa internacional se’n fa creus? Que els afectats aniran a queixar-se al Parlament europeu i a l’ONU? Val, d’acord. I?. No cal oblidar que l’Estat espanyol és dels més ensinistrats que es coneixen en practicar l’estratègia de l’estruç. Hàbil també com l’aranya Portia amb vuit ulls i capaç de caçar amb l’engany membres de la seua espècie mateixa. Qui va ser qui va dir durant els convulsos dies que van antecedir l’1-0 que Madrid s’assemblava més a Moscou que no pas a Londres?. Doncs, si és així, els espies de l’avinguda del Padre Huidrobo s’han d’assemblar més als fanàtics agents del KGB Phillip i Elizabeth de The Americans que maten per necessitat que no a qualsevol seductor 007 que només es cruspeix malvats de ficció i filiació nacional indeterminada.  

El president Pere Aragonès ja ha dit que sense explicacions i sense depuració de responsabilitats ERC pot deixar caure al Gobierno. L’advertiment no deu haver fet gota de gràcia a Pedro Sánchez que lluny d’admetre el fiasco ja ha anunciat que l’objectiu ara mateix és restablir la confiança. Quina?.

Doncs, això, tant se val allò que diguen. Ja n’estem acostumats. L’única cosa que sembla que es pot fer ara és posar-hi totes les objeccions possibles i divertir-se amb les explicacions com la d’espies que no espien.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política, Valencianisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s