Feijóo o «fai un sol de carallo»

*Article de Francesc Viadel publicat el 21 de març de 2022 en Nosaltres la Veu.

Feijóo en un míting a Santiago. Foto/PP

El PP mai no defrauda. Com més moderat i honest et venen a un del seus encarregats d’assaltar el cel del poder resulta que més radical i penombrós és. 

A Aznar el van vendre com un líder exemplar del conservadorisme hereu de la millor tradició europea a pesar que era fill d’un franquista de renom, que va militar en un sindicat estudiantil que fou embrió de la Falange Española Independiente i que en les seues estones lliures es disfressava del Cid, que és com si Merkel ho fes de Frederic II el Gran a la segona pinta de cervesa. Després ja vam veure que el Chaplin de l’extrema dreta de sempre era òbviament més reaccionari que Onésimo Redondo i més agressiu que un skinhead passat de rosca enmig d’un concert de Janis Joplin.

El mateix va passar amb Rajoy que amb el seu aire de panfígol i les seues tirallongues a l’estil de l’actor Ozores -recordeu la seua frase, després de nàixer això de morir es veia venir- va ser el líder del partit més corrupte de la història d’Espanya.

Amb Casado la mateixa història. El xicot amb cara de no haver matat una mosca quan pujava a la trona se li desfermava la llengua amb més violència que la de Sant Vicent Ferrer contra els jueus. Com d’habitud, la moderació se la va passar per l’engonal a la mínima que va veure una possibilitat per remota que fos de desgastar el Gobierno. El PP, quan ha estat a l’oposició, mai no ha tingut el més mínim escrúpol en obviar l’interès general per tal de treure’n un profit polític. De tota la colla, l’única manaire dels del gavinot que no enganya perquè ni pot ni li dona la gana és la marquesa Cayetana Alvárez de Toledo.   

Ara els de Gènova també volen que ens posem les ulleres de Harry Potter i veiem en Feijóo a un dirigent tan moderat com modern i amb un passat sense màcula. Cal reconèixer que cap partit com el PP domina l’art de la simulació, l’encanteri, el camuflatge, la manipulació simbòlica i retòrica. Crec que fins al punt que en el regne animal la formació hereva de Franco i servidora fidel de la monarquia seria una barreja de camaleó, cocodril d’aigua salada i dimoni de Tasmània. 

Feijóo, que ha matat Casado i Ayuso a força de silencis i ves a saber quina mena de discretíssims informes, s’ha estrenat amb un clàssic: Catalunya és una mena d’Albània de l’etapa de Hoxha on no existeix la llibertat, un territori en un extrem d’Espanya on pel que sembla els seus ciutadans viuen amb les mateixes restriccions de la Rússia de Putin.

I ho diu ell que governa una autonomia amb una televisió pública que no té res a envejar al Canal 9, on s’ha silenciat la corrupció del seu partit, els incendis forestals fora de control o on tothora es parla de la Veneçuela de Maduro relacionant-la amb Podemos. 

Feijóo ha continuat la seua presentació pública mirant de parasitar el discurs de Vox quan ha assegurat que la violència vicària no és violència masclista. D’aquesta manera, ha beneït, a més, el repugnant acord de govern entre el seu confrare Mañueco i els d’Abascal en Castellà-Lleó. 

Aquest és només el principi. Feijóo té de moderat el mateix que Abascal de patriota, encara que ell es pense que ho és. 

Amic íntim del narcotraficant Marcial Dorado quan aquest tenia tractes en la conselleria on Feijóo ocupava un important càrrec, ha estat durant tretze anys un president que ha aplicat la recepta del neoliberalisme amb puny de ferro.

El nou titella d’Aznar ha tancat en Galícia una de cada deu escoles públiques, ha eliminat la gratuïtat dels llibres de text, ha limitat l’ús del gallec, ha retallat fins a un 20% l’atenció primària mentre seguia un full de ruta de privatització de la salut pública que ja hauria volgut el seu company Zaplana aplicar en el País Valencià. Nepotisme, manipulació, endarreriment… Conte contat, a Galícia un 22% de la població és pobra. 

I malgrat tot, Feijóo es permet donar lliçons als catalans, pretén governar els espanyols amb uns antecedents personals com a polític i un partit amb un llast que cap altre partit d’Europa hauria pogut suportar. Quina broma… Feijóo, Fai un sol de carallo… Galícia caníbal… Espanya caníbal.. La dreta caníbal… No tenen vergonya ni la coneixen.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s