L’esquerra espanyola o pensar com Vox

*Article de Francesc Viadel publicat el 28 de febrer de 2022 en Nosaltres la Veu.

José Benlloch Fernández, alcalde de Vila-real. Foto/Ajuntament de Vila-real.

Fa uns dies el PSOE i Podemos de Vila-real van votar a favor d’una moció de Vox perquè les escoles de la ciutat de la Plana Baixa hissaren la bandera espanyola en un lloc ben destacat i visible de l’exterior d’acord amb una llei de 1981 de protecció dels símbols nacionals. Com no podia ser d’una altra manera, els molt patriòtics PP i Cs també van donar suport a Vox mentre que Compromís i Esquerra Unida es van desmarcar de manera molt clara. A ningú no sembla preocupar-li que les banderes espanyoles no estiguen a tot arreu menys a Vox i el seus acòlits que pensen que a Espanya se l’estan menjant pels garrons els seus enemics. 

L’empastifada va acabar amb les pelegrines explicacions a través d’un comunicat de l’alcalde socialista José Benlloch Fernández acusant les xarxes socials de difondre fake news, tot i que aprofitava per matisar que el que ells havien aprovat era només recordar als centres l’obligació legal de penjar la bicolor i, en cap cas, de sancionar-los si no ho feien com d’entrada havien exigit els de Vox. 

Podemos per la seua part va suspendre de militància el seu regidor José Ramón Ventura Chalmeta que, de seguida, es va desfer en lamentacions per l’error comès. 

Ni Benlloch ni Ventura deuen ser idiotes per ignorar que l’obsessió de Vox per les ensenyes és només la punta de l’iceberg d’un programa polític que pretén tornar a l’Espanya tal com la va entendre el franquisme o, encara, les formacions dinàstiques d’abans del colp d’estat del 1936 que tant de mal van fer. 

Hi ha prou en llegir el capítol 2 de la seua Agenda España escrit per a tots els públics sobretot els menys llegits. El fragment del pamflet és una versió poc original de l’Espanya com a «una unidad de destino» configurada per una rica varietat regional. 

Els d’Abascal volen ni més ni menys, de manera «urgente», recuperar per «al proyecto común de España a esos miles de compatriotas que se han desvinculado sentimentalmente de la Nación, azuzados por el brutal adoctrinamiento del separatismo y del globalismo».

Les mesures per «recuperar» aquests espanyols no són pas cap broma. Per exemple, suspendre les autonomies quan es considere que empren recursos per a atemptar contra la unitat d’Espanya. N’hi hauria prou per atemptar contra aquesta unitat en augmentar els diners destinats a la promoció del valencià? Volen la il·legalització de tots els partits i ONG que persegueixen la «destrucción de la unidad nacional». A la pràctica, i seguint el patró ideològic d’aquest personal, podríem assegurar que de la il·legalització no se’n lliuraria ni Compromís. 

Per descomptat, els de Vox volen també «agravar» les penes per ofenses contra els símbols de la Nación com la bandera, l’himne o la Corona. Recuperar Gibraltar no sabem si a l’estil Putin o, també, eliminar totes les lleis de memòria històrica per a veure si així es deixa de parlar d’una vegada dels crims del franquisme.

De totes les propostes la que em sembla més esperpèntica és la de «difundir y proteger la identidad nacional y la aportación de España a la civilización y a la historia universal, con especial atención a las gestas y hazañas de nuestros heróes nacionales dentro y fuera de nuestras fronteras».  

El cas és que per oportunisme o per por a un clima social cada vegada més favorable a la cosmovisió de l’extrema dreta espanyolista, l’alcalde socialista i el regidor de Podemos van blanquejar l’altre dia la formació d’Abascal. 

No ens hauria de semblar tan estrany. L’espanyolisme de Vox és amplament compartit per ciutadans que es consideren d’esquerres. Tot plegat, és la visió d’Espanya que ha triomfat des de sempre enfront d’altres com la del federalisme o la del republicanisme. I no és només la qüestió de la Nación. Molts, com els de Vox, pensen també que la immigració o pagar impostos estan duent el país al caos. 

Fa uns anys vaig escriure un article adreçant-me directament als votants de Vox del meu poble en un intent de fer-los comprendre que els enemics no eren els jornalers magrebins o Europa, sinó precisament els patriotes que volien salvar-los de tots els mals. Sorprenentment, vaig rebre a les xarxes algunes desqualificacions per part de persones suposadament d’esquerres que asseguraven que havia faltat el respecte a l’electorat de Vox. No cal dir res més. Si l’esquerra espanyola no és capaç de superar el discurs nacional espanyol heretat pel franquisme, tard o d’hora n’hauran d’assumir les conseqüències. Tindran Espanya, sí, la pitjor.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s