*Article de Francesc Viadel publicat a Nosaltres la Veu el 4 de febrer de 2022.
No importa que el que pretenia aprovar l’altre dia el plenari de la ciutat de Lorca, és a dir, allunyar les possibles noves granges de porcs del nucli urbà i de les escoles, haguera estat pactat des de quasi fa dos anys entre l’ajuntament, els ramaders i els veïns.
Els partits de l’extrema dreta, PP i Vox, necessitaven una guerra de desgast des de la més barroera de les deslleialtats democràtiques i no van dubtar a manipular el sentit de l’acord, a intoxicar l’opinió pública i, a l’última, a formar part de les esquadres d’energúmens que van assaltar violentament l’ajuntament.
Dies abans de l’incident dos regidors de Vox i cinc del PP de la localitat es van reunir en un restaurant amb els organitzadors de la manifestació contra el ple que va acabar derivant en els greus aldarulls. També hi havia les alcaldesses populars de Puerto Lumbreras i Fuente Álamo.
Durant tota la setmana el responsable de megafonia de les campanyes del PP des de 2007 va estar fent crides a manifestar-se, segons informa eldiario.es.
Entre els assaltants, hi ha almenys dos membres de Nuevas Generaciones de Casado i el mateix dirigent popular, d’acord amb un argumentari pensat per indigents morals, ha vingut a disculpar els violents amb unes declaracions calculadament ambigües.
El que ha passat no és cap nimietat. És, ras i curt, un avís més, greu, que el bloc reaccionari pensa utilitzar la mentida i l’aldarull per a retornar al poder i des d’aquest posar de nou l’Estat al servei dels seus interessos. En un país normal el PP ja no existiria atesa la seua trajectòria d’organització podrida per la corrupció.
El pitjor de tot és que l’episodi vergonyós de Lorca no ens hauria d’estranyar. Fet i fet, l’aldarull i la mentida, la política del colp de puny, forma part de l’ADN ideològic d’una dreta desconnectada de la tradició europea democràtica que, a més, tan sols és liberal de cintura cap avall.
No cal ser saber molta història per a entendre que la dreta va rebentar la II República des de dins conspirant permanentment per a evitar a tot preu la més mínima pèrdua dels seus privilegis. Després va ser el suport ideològic i la principal beneficiària de la dictadura criminal de què tant s’enyora.
Durant la Transició van mirar de tutelar els canvis per evitar una vegada més que aquests afectaren els seus privilegis. I en part, van aconseguir que la democràcia espanyola a penes fos un simulacre, una democràcia vigilada. Durant aquest període, al País Valencià va ser la principal instigadora de les violències de l’anticatalanisme davant de les quals van callar sempre, quan no justificar en nom de la unitat de la pàtria i de la puresa d’una llengua que, en realitat, avorreixen com demostren cada dia personatges com Mazón.
A Catalunya, els darrers anys aquesta mateixa dreta ha estat darrere de la guerra bruta feta contra l’independentisme en nom d’una Constitució que, ben mirat, només serveix per a apuntalar un sistema on els drets de les classes populars com ara el d’un habitatge digne no passen de ser pura poesia.
És la mateixa història de sempre: l’apocalipsi roja ja està ací i ells ens salvaran de la destrucció total. Exactament, és el que podem deduir d’allò que bramen tipus com Rodrigo Alonso. El portaveu adjunt de Vox i secretari general del sindicat Solidaridad, Rodrigo Alonso, va assegurar en una piulada a compte de l’assalt de Lorca que aquell era el símbol de la desesperació del poble sotmès a les polítiques globalistes, comunistes i d’esquerres. Tot plegat, l’esperit d’aquest tipo que ja va arruïnar el seu poble sent regidor d’Anta, Almeria, no se’n va ni un pam del fundador de Los Legionarios de España, el valencià José Maria Albiñana, que durant els temps de la república, imitant els Camelots francesos, les SA alemanyes o les Squadre italianes, va voler combatre els destructors de la pàtria, evitar a força de garrot que el país se solsira.
Ni Alonso ni Casado deuen saber -o potser sí- qui va ser Albiñana. Possiblement, tampoc han llegit una ratlla dels discursos colpistes de Gil-Robles o de José Antonio Primo de Rivera. I vet ací que els uns i els altres són quasi la mateixa cosa.
Ni les multes ni les detencions els persuadiran de continuar per aquest camí. Ben pel contrari els soltarà la llengua i no tardaran a apel·lar a la llibertat d’expressió, a l’autèntica democràcia i a una suposada ofensiva de l’estalinisme contra els autèntics patriotes.
De què seran capaços quan arriben al poder?
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 