*Article de Francesc Viadel publicat a Nosaltres La Veu el 14 d’octubre de 2021.
Fins on sabem, el líder del PP Carlos Mazón Guixot parla el valencià de Chinchilla, Curiel de Duero, Carrión de los Condes, Baltanás, Autilla del Pino, Calasparra i Torre Pacheco entre altres poblacions nostrades. El valencià del país, segons confessió pròpia, només el llig i l’escolta, tot i que de bon grat, atés que el va «aprendre» gràcies a la Llei d’Ús i Ensenyament aprovada el 1983 en el saló de plens de la Diputació d’Alacant.
Amb aquests coneixements filològics i, sobretot, amb aquesta autoritat moral l’aspirant a presidir la Generalitat ja ha amenaçat que si arriba a Palau derogarà la llei que -això quan s’aprove amb tots els ets i tots els uts, paranys i rebaixes ja sabuts- hipotèticament garantirà als valencianoparlants ser atesos pels funcionaris públics en la seua pròpia llengua. Uns funcionaris, per cert, que cobren gràcies també als impostos que paguem els que parlem el valencià d’Algemesí, Benicarló, Foios, València, Alacant, Benisoda, Elx, Dénia o Borriana.
Mazón està convençut, a més, que la política lingüística valenciana de Ximo Puig -quina?- li l’ha inspirada el trotskisme més que no pas el leninisme. La prova evident d’aquest trotskisme de Puig, segons Mazón, és que hauria introduït el valencià en ple confinament. Els historiadors, politòlegs i filòsofs encara estan donant voltes a la teoria. Tot açò ho va explicar no fa massa en el programa del molt liberal i moderat Federico Jiménez Losantos, un tipo que està convençut que l’exèrcit roig, a les ordres del Mariscal Zhúkov, no tardarà a entrar per la Castellana i convertir Espanya en una república soviètica. Mazón, a més, en el mateix programa, va donar a entendre que una multitud terroritzada de pares del Baix Segura estava matriculant els seus fills a Múrcia per tal d’evitar la imposició del valencià, tot i que no va precisar si es referia al que es parla en Iekaterinburg o en Kostromà.
En la mateixa línia que el líder popular la seua companya, la diputada Beatriz Gascó, vol que una vegada aprovada la Llei del Plurilingüisme, inspirada aquesta sí pels trotskistes de Ciudadanos, una auditoria externa examine als xiquets que han estudiat majoritàriament en valencià per saber si dominen bé el castellà. No cal dir que la senyora Gascó està tractant d’idiotes milers d’estudiants valencians i centenars de docents. I d’estafadors els funcionaris que avaluen el sistema educatiu.
No és que estiguen com un cabàs de gats, que també. Tampoc és que no sàpiguen que menteixen a cor que vols. La realitat és que per aquest liberalíssim personal, el valencià només els serveix per a atiar els prejudicis lingüístics d’un sector de la població ignorant o supremacista i, de passada, generar una confrontació civil de la qual pensen traure un profit electoral. Ho diré d’una altra manera perquè s’entenga millor: el senyor Mazón i tota la resta dels seus confrares es caguen i es pixen en el valencià.
Siguem seriosos. Un qualsevol aspirant a president de la Generalitat, nascut i crescut en Morobe, Düsseldorf, Còrdova o Guadassuar, hauria de ser capaç no tan sols de parlar en valencià, sinó de fer-ho de forma habitual. És un fet tan evident, tan de sentit comú, que no caldria ni tan sols que imaginàrem la conveniència de regular-lo per cap llei.
De veritat, el senyor Mazón i els seus companys de files, entendrien que el president del Gobierno, posem per cas, no sabera donar ni el «buenos días»? És clar que no. Però el cas és que el castellà, al contrari que el valencià, el gallec o l’eusquera, sí que és una llengua d’obligat coneixement per a qualsevol espanyol. I tot i això, suposant que la Constitució no en diguera un borrall, és evident que cap llumenera arribat de qualsevol planeta de la galàxia se li acudiria voler governar un poble al qual no entén perquè les llengües no n’hi ha prou amb llegir-les i escoltar-les com fa Mazón amb la dels valencians. Fins i tot, es veu que Zaplana, el mentor de Mazón, va intentar aprendre valencià quan no estava ocupat a recaptar les comissions que l’han acabat duent a la presó.
No estaria de més que la societat civil i els partits valencians començaren a plantejar-se amb rigor aquesta qüestió. Pot un senyor qualsevol pretendre presidir la Generalitat sense dominar la llengua del país?
Fet i fet, no tenen vergonya ni la coneixen, però sí una gran habilitat per a embolicar la troca. Així, mentre uns s’escarrassen defensant-se de les amenaces als seus drets lingüístics o donant lliçons de dialectologia catalana al moniato de Pablo Casado, ells van fent perquè l’opinió pública oblide dècades de gestió maldestra, de corrupció sistemàtica.
Justament, la fiscalia investiga a hores d’ara el PP de Mazón per una presumpta desviació de fons públics de la diputació que presideix després d’una denúncia de Compromís. Parlem-ne, en rus si cal.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 