L’aterridor calamar de TV3 i Arrimadas

*Article de Francesc Viadel publicat el 27 d’agost de 2021 a Nosaltres La Veu.

l calamar Mag Lari en TV3 en el moment d’espantar en espanyol uns xiquets catalans.

La cap de colla de Cs, Inés Arrimadas, ha tornat a la càrrega contra TV3. No és la primera vegada i no serà l’última a falta de faena i amb la necessitat urgent de treure el nas per alguna banda enmig de l’autodeflagració del seu partit.

A la televisió pública catalana només li faltava això després d’una llarga -cansosa- temporada en què alguns guardians de les essències pàtries s’han dedicat a maleir-la a les xarxes convençuts que l’ens està comandat des del comú de la Real Academia de la Lengua Española en virtut d’un acord secret entre els perversos dirigents d’ERC, el Tribunal Constitucional, l’amo de la Coca-Cola i Ming el Despietat. Tant és que TV3 siga capaç de remuntar audiències en un mercat de plataformes digitals on la televisió convencional fa el cant del cigne, de tenir una programació decent feta amb quatre xavos i amb l’Estat a la contra. La qüestió és, si cal, culpar el dimoni per apaivagar una insatisfacció política que hauria de superar-se amb intel·ligència, estratègia, serenitat, paciència i, sobretot, sense sectarisme ni brames inútils.

El cas és que l’altre dia en el programa L’Au Pair, el Mag Lari, disfressat d’aterridor calamar, va empaitar de broma a uns xiquets dient-los que es passava al castellà perquè així semblava més dolent. És un acudit recurrent en qualsevol context cultural i inofensiu en comparació als insults que el català ha rebut per part d’il·lustríssims personatges com l’exministra Trujillo, Casado i tota la colla pessigolla de defensors de la unitat d’Espanya i de las JONS. La xuminada de Lari va provocar que Arrimadas eixira feta un bou a Twiter i que, tot seguit, la confraria Hablamos Español (però només espanyol i encara) interposara una denúncia per un presumpte delicte d’odi.

Pensar que darrere d’aquest inofensiu gag hi ha tota una concepció de la televisió catalana com a aparell de propaganda de l’odi contra el castellà és simplement de necis, de trastornats, de ganes de tocar els collons i de tenir una excusa per a empaperar una emissora que en realitat la voldrien tancada. La crua veritat és que el fals liberalisme hispànic no nacionalista no està per a hòsties i sempre que pot juga fent trampes.

Es dona el cas que l’ofensiva contra el terrible calamar Lari s’ha produït quasi al mateix temps que a Moncofa uns energúmens interrompien l’actuació d’uns humoristes al crit d’«en castellano, que estamos en España». L’espectacle es titulava Riures en valencià i havia estat programat per l’ajuntament de la Plana Baixa. Quan no són uns turistes de la Meseta és un agent dels cossos i forces de seguretat espanyols qui recorda al catalanoparlant desprevingut que en Espanya només en espanyol encara que la Constitució, larala laralita, diga no sé què de la resta de llengües distintes del castellà que es parlen en aquest Estat.

Fet i fet, la Unió Europea ni se sap les vegades que ha mamprès els espanyols per la seua falta de sensibilitat i pels abusos comesos en contra dels drets dels catalanoparlants d’Alberic, Castellfollit de la Roca o de Fornalutx.

En teoria, Arrimadas com a bona liberal i no nacionalista, com a defensora dels drets de tots els espanyols fins i tot dels que parlen àrab o portuguès, hauria de ser la primera a escoltar les institucions europees i prendre’s l’assumpte seriosament. Però vet ací que a més de tenir de liberal el que Aznar té de marxista-leninista, és més espanyola que un tricorni i, per tant, els informes europeus contra la discriminació del català se’ls passa tots d’un en un per l’engonal. Arrimadas només veu el calamar en l’ull aliè. Un calamar que si parlara castellà et faria cagar de por. Se’n diu calamarfòbia, catalanofòbia… o cinisme.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s