*Article de Francesc Viadel publicat a Nosaltres la Veu l’1 de juliol de 2021.
A Toni Cantó li ha costat una miqueta, però vet ací que, a l’última, ha vist premiat el seu pusterolisme pobletà i histriònic amb una carmanyola de l’altura del Micalet de la Seu. Que què? El cas és que la molt generosa presidenta Ayuso li ha muntat per la cara una Oficina de l’Espanyol on poder guanyar-se la vida quasi quasi com un Borbó. Serà per paradetes… Madrid en té per a donar i vendre.
Des d’aquest xiringuito l’actor-diputat assegura -amb faltes de sintaxi i urbe et orbi– que defensarà el castellà que l’esquerra i el nacionalisme ha arraconat. El castellà arraconat pels rojos i els separatistes? Buf… L’estupidesa és tan enorme com el càrrec mateix que li han assignat, però si bé es mira, alguna cosa havia de dir. Fet i fotut, o defensava amb la vehemència macarrònica d’habitud el seu saquet o bé es tancava en casa i no eixia només que per a dissimular que va a treballar, una postura del tot incompatible amb tenir el rostre de ciment armat.
El seu nomenament, com és lògic i decent, ha vingut precedit per una allau de protestes: el cantautor Ismael Serrano, el diputat Joan Baldoví… I? A l’agraciat no li deuen haver fet ni aire… Així, doncs, Cantó continuarà vivint com d’habitud de la Gusmana, és a dir, dels contribuents o de l’espanyol o d’insultar les víctimes de la violència de gènere o els rojos. Tot plegat, cobrant i renillant, a l’aguait sempre d’una nova oportunitat que li facilite pagar les seues factures. De cas vindrà el Tribunal de Comptes a revisar les despeses sumptuàries del separatisme madrileny? És clar que no.
No és cap secret que a Espanya el cretinisme es premia. Com més cretí i més mediocre s’és més oportunitats es poden tenir de créixer, d’encimbellar-se en els llocs més ben remunerats. La meritocràcia és una invenció del tot inservible en aquesta merda de país i Cantó ha sabut treure’n profit de la circumstància.
El que no acabe d’entendre és què li poden veure a un tipus que sospite que és capaç d’emprenyar fins i tot als seus propis correligionaris. No crec que hi haja cap simulacre de polític a Espanya que haja posat la pota més vegades. Incontinent, maleducat, colèric… sense cap més habilitat que la de saber saltar de partit en partit de l’extrema dreta.
Ha insultat el valencià investit d’un supremacisme ridícul, pobletà, que avergonyiria Paco Martínez Soria. Ha dit bretolades sense aturador com ara que la majoria de denúncies de les víctimes de violència de gènere són falses o que els animals no tenen dret a la vida. Va comparar el sistema d’immersió lingüística amb la pederàstia i a Artur Mas amb Goebbels. Ha mentit a cor que vols a través de les xarxes socials sobre les escoles a Catalunya, sobre el requisit lingüístic a la funció pública al País Valencià, sobre l’existència de suposades campanyes institucionals de l’Ajuntament de València o, encara, s’ha inventat l’exclusió de les ajudes a les publicacions en castellà per part de la Generalitat Valenciana…
El seu nomenament només pot entendre’s com allò que és: un endoll amb què pagar el seu servilisme, una mostra de la decadència moral d’una dreta barroera i depredadora.
Com vulga que siga, de moment els madrilenys li hauran de pagar la pataqueta i, segurament, aguantar-li més d’alguna idiotesa. Ja veurem què li durà la joguina, quant tarda a botar una altra séquia per a no perdre la paga.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 