Madrid… i que esperàveu?

*Article de Francesc Viadel publicat el 10 de maig de 2020 a Nosaltres La Veu.

Ayuso escortada per Martínez-Almeida i Casado celebra la seua darrera victòria electoral. Foto/RTVE

Diuen que en 1991 Rita Barberà tenia una por cerval a encapçalar la candidatura a l’alcaldia de València i això que a la dreta, en termes generals, tampoc no li havia anat tant malament al cap i casal tot i que a força d’haver d’empassar-se el gripau d’Unió Valenciana. Un gripau, val a dir, tan anticatalanista, violent, viscós com imprevisible que havien unflat pel cul els seus mateixos confrares amb la intenció de desgastar els socialistes.

Pel que sembla, Barberà tenia por que per una cantonada qualsevol li eixirà al pas un escamot de la FAI, l’espectre de Vicent Marco Miranda, una horda de blasquistes enfurismats, una multitud ensenya tricolor en mà vociferant contra Franco i tots els borbons. I resulta que encara que el malson no se’l va treure mai de la seua closca dura, al final es va presentar, va guanyar i va ser alcaldessa des del maig d’aquell mateix any fins el de 2015. Poca broma. La ciutat va patir més de dues dècades de mediocritat, pusterolisme provincià i populisme destrellatat sense despentinar-se.

La València republicana era només un miratge. La València republicana havia caigut davant dels escamots d’afusellament o s’havia exiliat. Només cal llegir algun dels molts estudis publicats per historiadors com Vicent Gavarda o Ricard Camil Torres per adonar-se’n de la magnitud de la desfeta. El republicanisme, i ja no diguem el netament valencianista, a penes malvivia en una ciutat controlada amb puny ferro pel franquisme, per franquistes com ara el pare de Rita mateixa, don José Barberà Armelles.

El 2015 es va produir un gir inesperat de la situació i a l’alcaldia de la ciutat -amb el suport dels socialistes- va arribar Joan Ribó, un dirigent de Compromís, procedent de les files del partit comunista i nascut a Catalunya. Sembla impossible. Però Barberà i el seu partit estaven gangrenats per la corrupció, no havien deixat estaca en paret i la gent, ofegada per la crisi econòmica, va dir prou i els va girar l’esquena després de donar-los suport durant anys i panys amb la mà parada. També és veritat que el PSOE de la ciutat del 2005 -com el d’ara- no tenia res a veure amb el Soviet dels Diputats i Obrers de Petrograd i que els de Compromís de seguida es van adaptar als usos i costums locals dictats des de sempre pel bloc conservador evitant alhora d’incomodar l’aristocràcia indígena. Si el PSOE de Sandra Gómez no tenia res a veure amb els bolxevics de Trotski, els valencianistes de Ribó tampoc no s’assemblaven gens a un qualsevol escamot maulet.

A la Comunidad de Madrid, fa 26 anys que mana el PP. És el pitjor PP de totes les Espanyes. El que guarda les claus de la caixa i arreplegava els maletins procedents de províncies. El que sap fer els passadissos secrets dels ministeris. El que habita la seua capital com una serp immensa que s’avorreix amb les cançons del decadent Sabina o que fa arcades quan Ismael Serrano mira d’amansir-la.

El PSOE de Leguina tampoc no era el soviet, més aviat tenia a veure amb una colla d’acomodats menxevics que des de sempre es miraven de reüll les perifèries com odiaven els somnis revolucionaris. Nodrits en la mamella del règim, pam amunt pam avall, només es diferenciaven dels seus adversaris en els bars on anaven de copes o en les botigues on compraven la roba encara que molts incautes obrers pensaren que havien nascut per redimir-los de les seues servituds. Gabilondo… Qui és Gabilondo?.

Pablo Iglesias ha intentat a lloms d’un miratge escapçar la serp com un sant Jordi però la serp se l’han engolit quasi sense adonar-se’n mentre feia un enorme badall.

Fa més de 26 anys que ens volen fer creure que Madrid és el mateix país -perdó-, la mateixa ciutat que ens va relatar Manuel Chaves Nogales resistint l’embranzida de les tropes sollevades de Franco, el Madrid del ¡No pasaran!

I Madrid és el que és. Una ciutat amb un hinterland desordenat on ha triomfat el darwinisme pràctic i aparentment indolor d’una boja com Ayuso; les martingales brutes d’una cínica com Aguirre… Madrid és el territori des del qual Aznar ha somiat des de sempre la seua insula Barataria, una Espanya imperial a l’ombra d’un om en un poble enmig del no-res.

Els resultats són inquietants i en l’esquerra, sobretot en l’oficial, ja estan pensant que potser s’han passat de frenada fent veure que volien salvar el poble dels senyorets i que cal tornar a vestir de primera comunió i tornar a arrenglerar-se amb la gent de l’ordre.

Potser, abans de res, s’haurien d’escoltar el sociòleg Alain Touraine quan explica que la classe obrera s’ha transformat en un conglomerat d’aturats, sense perspectives, sense referents sindicals. Les desigualtats lluny de desaparèixer han crescut. Cal, doncs, redefinir urgentment el discurs, refer el relat de l’esquerra, desemmascarar la dreta paranyera i depredadora.

Algun ministre del ram en un excés de confiança ha dit que allò que passa a Madrid es queda a Madrid. No em sembla molt creïble. La formula potser funciona a Catalunya o a Euskadi amb sistemes polítics distints i una resolta voluntat d’existir. Però i si al final el que passa a Madrid passa també al País Valencià?.

Tampoc veure’m res que no haguem vist ja. Potser serà pitjor i tot. Com siga, millor estalviar-s’ho.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s