Madrid, el PP i el bitxo de Darwin

*Article de Francesc Viadel publicat a Nosaltres La Veu el 8 de febrer de 2021.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Foto/Comunidad de Madrid.

Els francesos van a Madrid a fer turisme. No és cap broma ni cap mentida. Els hem vist explicant davant de les càmeres de televisió com de feliços se senten en una ciutat on van de tapes i, fins i tot, a les nits ballen en discoteques de moda atapeïdes de gent on, en un tres i no res, cauen les mascaretes i es dissol la por a la mort. Els mitjans de comunicació francesos comparen la capital d’Espanya amb un oasi enmig d’una Europa plena de restriccions per a lluitar contra la COVID. I ho és, certament. Mentre els estats, i a les putes provincias, les autoritats, prement el cul fins a treure la llengua per la boca, no paren d’imposar severíssimes restriccions, la presidenta Ayuso amb la complicitat de CS i de Vox, fa tot el contrari. I no tan sols fa el contrari sinó que no té vergonya de vantar-se d’estar combatent la pandèmia com cap dirigent en el planeta. A Xina, Corea del Nord o potser Aràbia Saudí algú ja deu estar pensant en ella com a assessora experta en matèria de control de la població, de la dissidència o de la propaganda.

El cas és que a Madrid, per tal com actua la insensata Ayuso, la pesta gairebé és una il·lusió tot i que les dades epidemiològiques indiquen que els casos es situen en gairebé 1.000 per cada 100.000 habitants i que el seu territori supere a tots en mortalitat per causa del virus. Què importen uns milers de morts més o menys si al capdavall el món continua girant, els diners movent-se?

La molt desgraciada, fins i tot temps enrere es va permetre visitar Barcelona per a encendre l’angoixat sector de l’hostaleria contra el Govern. A fi de comptes, en la retòrica del PP i de la resta dels seus companys polítics de l’extrema dreta, l’autèntic virus és el social comunisme que encarnen Sánchez i Iglesias i que mantenen, com escrivia amb el cul no fa massa l’ínclit Jimmy Giménez-Arnau, la democràcia en la UCI.

La realitat és que Ayuso i la seua banda de pijos superbs han fet a consciència una tria macabra que el llanut de Casado aplaudeix amb les orelles i la boina i intenta imposar inútilment als seus barons. Susana Griso l’ha comparat amb la Joana d’Arc d’hostalers, empresaris i autònoms. Què sabrà Griso de Joana d’Arc ni de res? Ayuso, diu un editorial d’El Español, s’engronsa en «esa fina línea que separa la chulería del carisma, la frivolidad de la genialidad, el arrojo de la inconsciencia, lo sublime de lo esperpéntico». No diu res l’editorialista del filldeputisme, de la mediocritat, de la irresponsabilitat, la ineficàcia i la degradació moral.

La tria d’Ayuso és clara: salvar l’economia; després, les persones. I encara. Ocultar la crua realitat de les morts causades per la COVID amb discursos patriòtics abrandats i amb espesses i pútrides cortines de fum. És l’inclement darwinisme de sempre amb què una dreta classista i immisericorde ha governat la societat. I així doncs, que se salven els més forts, els que poden aïllar-se en els seus confortables xalets o apartaments, els que poden teletreballar, els que es poden permetre reduir tots els riscos. Que res no s’ature. Que els cambrers continuen servint entrepans de calamars i canyes de cervesa als francesos inconscients. Benvinguts a Madrid. Bye bye Madrid si el temps acompanya encara que acompanye també el virus fins a la Safor o la Ribera Baixa o Torrevella…

Ayuso i els seus manobres no estan tan bojos com sembla. La seua és una opció presa a consciència que la propaganda més infecta dissimula, atenua davant de la realitat o de la temptació de la crítica moral. Propaganda que va a compte de la construcció d’infraestructures buides de les quals tant en sabem els valencians que vam patir el PP durant quasi vint anys. Infraestructures com l’hospital Zendal on es deriven els casos de COVID que arriben derivats d’urgències. Un hospital sense personal ni mitjans que tan bon punt ha rebut les crítiques dels sanitaris i dels sindicats ha estat, oh sorpresa!, objecte de sabotatges que Ayuso mateix ha titllat de «verguenza nacional» alhora que els ha atribuït a misteriosos «allegados a la izquierda». Algú se’n recorda com de ràpid va cremar el magatzem on es guardaven tots els papers de la fracassada Ciegsa muntada per Zaplana en saber-se el forat econòmic?

I tot això, enmig dels espectaculars preliminars de l’òpera que està a punt de cantar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas. Un cas del passat, dels principis del temps, segons alguns dirigents del PP. L’estratègia de defensa d’un tipus que els ha robat, segons uns altres dirigents. Un personatge irreal, de conte de terror, segons la mateixa premsa afí que avui afalaga la gestió de la pandèmia per part del PP de Madrid i que ahir negava els suïcidis a causa dels desnonaments i de la crisi econòmica.

Que se salven els més forts i, sobretot, els més rics. La mateixa Ayuso, abans i tot d’infectar-se el passat mes de març, ja havia contractat un apartahotel de luxe a compte de l’erari públic propietat de Kike Sarasola. A l’última, allotjar la nina posseïda per l’esperit d’Aznar durant gairebé dos mesos va costar als leños, sobretot als que ‘tiren’ canyes i fan de porters d’escala, més de dos-cents mil euros.

Després està tot l’assumpte dels privilegiats del vaccí on també s’apunten oportunament alguns darwinistes d’esquerra. Jerarques de l’església, militars, desvergonyits… gentola. «Cuando seas padre comerás huevos», afirma un repugnant dicteri de circulació habitual en l’Espanya dels polls, els tricornis i els trens carregats de desgraciats camí de França a fer la verema. Doncs, això, quan formes part de l’elit d’aquest coi de país podràs passar davant de tothom i obtenir el teu bàlsam de Ferabràs amb què esquivar el puto bitxo.

No tenen solució. Si els deixaren legislarien la selecció social natural per tal d’assegurar-se una plàcida existència com la que ja gaudeixen, però des de l’exercici d’un poder etern sostingut a força de garrot i mentides.

Aquests dies, mentre converse amb el malèfic germà bessó de Darwin amb la mascareta posada, no he pogut deixar de pensar en Andrea Fabra, filla del convicte Carlos Fabra. Corria el juliol del 2012. Mitja Espanya es moria de gana per causa d’una crisi agreujada per l’ultraliberalisme econòmic del PP. La gent saltava pels balcons quan estaven a punt de ser desnonats. En el Congrés, Rajoy, l’idiota dels sobres, anunciava una retallada de les prestacions de l’atur per acabar, deia, amb suposada vagància dels que no tenien faena. Si cobraven menys ja veuries com mourien el cul.

Enmig dels aplaudiments de la bancada del PP a Rajoy, Andreita, va dirigir un filldeputic i sonor «¡que se jodan!» a tots els aturats pel qual va ser posteriorment premiada per un grup de confrares amb el premi Emilio Castelar «por decir tanto en una sola frase».

Bitxo? Morts? Restriccions?… Madrid, diu Ayuso, té la seua pròpia estratègia i a falta de Gobierno i de ‘iniciativa nacional’ demana que es respecte. Ara ja ho sabeu. Respecte i, per favor, rebenteu de salut.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s