Mètode aborda la complicitat de la ciència amb l´horror nazi

*Article de Francesc Viadel, 15 de desembre de 2019.

Durant moltes dècades es va ignorar l’estreta relació existent entre el nazisme i bona part dels membres de la comunitat científica alemanya i austríaca. Podríem dir sense risc d’exagerar que els que no en van ser còmplices va ser perquè van haver d’exiliar-se o perquè van acabar assassinats en algun camp d’extermini.

Bé per conveniència política, bé per un sentiment de vergonya social, els termes d’aquesta relació ben aviat es van situar en la zona fosca de la consciència col·lectiva dels països concernits. Fa temps, però, que sabem què en l’extermini, espoli i desplaçament forçós de milions de persones de tota Europa, no tan sols van ser protagonistes gent normal -segons han demostrat historiadors com Christopher R. Browning, sinó també científics reputats provinents dels departaments de les més prestigioses universitats. Ho van ser per conveniència o per fanàtica convicció. La genètica, la física, l’etnologia, l’ecologia o la biologia, només per citar alguns camps de la ciència, es van posar al servei de la major maquinària d’exterminació humana que mai hem conegut en nom de la puresa, la  prevalença i la dominació d’una pressuposada raça superior en un context d’antisemitisme rabiós i en un moment d’auge de la modernitat.

El passat nazi de Konrad Lorenz no va ser obstacle per a que se li atorgara el 1973 el Nobel de Medicina.

Konrad Lorenz, premiat el 1973 amb el Nobel de Medicina, és potser un dels casos més coneguts però no l’únic. Lorenz va ser un nazi convençut i les seues teories van servir de coartada al genocidi que ell mateix degué de conèixer de ben a prop durant el seu pas per Poznan des d’on es projectava la germanització de bona part de Polònia. El 1940, el científic escrivia: “(…) Hi ha una certa semblança entre les mesures que és precís adoptaré quan tracem una ampla analogia biològica entre, d’una banda, cossos i tumors malignes, i de l’altra, una nació i els individus que al seu si s’han tornat asocials degut a la seua constitució defectuosa (…) Sortosament, l’eliminació d’elements com aquests és més fàcil per al metge de salut pública i menys perillós per a l’organisme supraindividual, que l’operació corresponent d’un cirurgià en un organisme individual (…) ”.  

El número 102 de la revista Mètode de la Universitat de València, dirigida pel biòleg Martí Domínguez, aborda en un rigorós monogràfic aquesta complexa relació entre la ciència i el nazisme. La qüestió és d’una enorme incomoditat i alhora molt necessària per a escatir les escabroses relacions entre la ideologia i la ciència. En un article introductori al monogràfic, el director de recerca del CNRS en l’Institut d’Història del Temps Present de la Universitat de París, Christian Ingrao, recorda que només una ínfima part de científics, menys de l’1% dels graduats universitaris va renunciar al seu lloc de treball arran de l’arribada al poder dels nazis. Assenyala Ingrao que, “(…) la historiografia social ha tendit a confirmar silenciosament que el nacionalsocialisme va arribar al poder adoptant l’estratègia electoral d’un partit de masses, però amb el suport d’elits militants extraordinàriament ben formades.(…)”. La ciència nazi no és només, diu Ingrao, un ampli recull d’atrocitats sinó també “l’acceptació quotidiana, la penetració lenta i minuciosa de la renúncia i el compromís per part d’una ideologia capaç de penetrar en tot el que es presente engalanat amb la utopia i l’esperança, aquestes dues toxines addictives a les quals les elits culturals són tan sensibles”.

Moment de la selecció en la rampa d’Auschwitz. Las foto es va fer el maig de 1944 a l’arribada d’un transport de jueus procedents d’Hongria.

Aquest volum de ‘Mètode’ aplega un grup d’especialistes en la ciència durant el període del nazisme coordinats per Domínguez. La professora Ute Diechmann, escriu sobre les implicacions entre la ciència i la ideologia i les seues conseqüències sobre la política antisemita dels nazis. Diechmann és directora del Centre Jacques Loeb per a la Història i la Filosofia de les Ciències de la vida de la Universitat Ben-Gurion del Negev i professora adjunta d’aquesta mateixa universitat d’Israel. La seua investigació se centra en l’origen i el canvi de conceptes en la biologia moderna i en l’impacte de diverses ideologies en la ciència.

Klaus Tschwer es centra en la destrucció de la investigació científica en la Viena nazi, concretament en l’espoliació i aniquilació de l’Institut Experimental de Viena impulsat el 1902 pel zoòleg Hans Przibram, i els botànics Wilhelm Figdor i Leopold von Portheim. Sociòleg  i politòleg per la Universitat de Viena, Tschwer és el director científic del diari austríac ‘Der Standard’ i un expert en la història de la ciència a Àustria.

L’escriptor i comunicador científic anglès Phil Ball repassa en el seu article la persecució de què fou objecte Albert Einstein per part dels seus propis col·legues nazis així com els atacs racistes patits per la seua condició de jueu.  Ball fou editor de la revista ‘Nature’ i és autor de nombrosos llibres entre els quals destaca Al Servicio del Reich: La física en tiempos de Hitler (2014).

El professor Wolfgang Kophamel indaga en la figura de l’etnòleg Franz Termer i com els conceptes nacionalistes, colonialistes i racistes van formar part de la base ideològica del nazisme que no va dubtar en aplicar-los a compte de l’assassinat de milions de persones a l’Europa de l’Est. Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Lliure de Berlín, Kophamel, està especialitzat en política internacional. Actualment, és professor al Col·legi Alemany de València.

Tanca el monogràfic un article dedicat a la utopia antiurbana dels nazis escrit pel doctor arquitecte, Unai Fernández de Betoño professor d’Urbanística i Ordenació del Territori en la Universitat del País Basc.

Un excel·lent volum d’una enorme utilitat en un temps convuls en què patim l’imparable ascens del neofeixisme i el rebrot internacional d’un inquietant antisemitisme.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Periodisme, Societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Mètode aborda la complicitat de la ciència amb l´horror nazi

  1. Carled ha dit:

    Molt interedsant. És la veritat que ens farà lliures…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s