*Post de Francesc Viadel, novembre de 2019.
L’escriptor i poeta Manel Alonso (Puçol, 1962) acaba de publicar el poemari Quadern per a Joan (Neopàtria, 2019) un aplec de trenta-quatre poemes que va escriure entre els anys 2010 i 2012 enmig d’una forta crisi personal i en un context devastador de crisi econòmica i social. Alonso no n’era gens d’optimista aleshores i es refugiava, com molts, en la creació literària. L’anunci d’una greu malaltia patida pel seu amic Joan-Baptista Campos, l’esperonarien a escriure aquests poemes dedicats a Campos mateix. Uns poemes sorgits també arran d’una relació poètico-epistolar entre tots dos amics. Els cantants Tomàs de los Santos i Artur Àlvarez n’han musicat alguns d’ells. “Són poemes senzills, diàfans, escrits en hores obscures per a un home enamorat de la vida, la vida com el més apassionant dels viatges, per a un poeta en combat diari contra la mort. (…)” explica Alonso en el seu pròleg.
Alonso és un dels autors valencians més prolífics. Entre els llibres de poemes publicats cal destacar Correspondència de guerra (Aguaclara, 2009).
Heus-ne ací un poema de Quaderns per a Joan:
XXXIV
No tingues por de la nit,
La tristesa i el desemparament
Que et corprenen
Són núvols d’una tempesta
Que només esclatarà si defallixes.
No passes ànsia,
Cap ombra funesta
Aguaita en un racó ocult de la casa
Buscant el moment propici per a derrotar-te.
Descansa,
Recompon les teues forces.
Escolta, no estàs sol,
En la foscúria se sent
El rítmic batec d’un cor
que es mou per tu.
francescviadel
