Gustau Muñoz, la incitació permanent

*Article de Francesc Viadel, 9 d’octubre de 2019.

L’escriptor Gustau Muñoz. Foto/Jesus Císcar.

Comentàvem l’altre dia l’escriptor Antoni Martí Monterde i un servidor que molt d’allò que hem escrit és per culpa de Gustau Muñoz.  Ell ens va incitar -com a moltíssims altres amics i coneguts- a elaborar aquest paper o aquell altre amb la intenció, potser, que les nostres humils aportacions contribuïren a millorar una mica el clima moral del país, sobretot durant aquell llarg període de dues dècades de grisor que van representar els governs del PP. El mateix Muñoz va dir la seua a Herència d’una època (Tàndem, 2006), un llibre que encara ara, malgrat les aparences, és d’una gran utilitat civil i que qualsevol servidor públic valencià hauria de tenir a la tauleta de nit per a evitar les conseqüències d’una visió acomboiada de la realitat.

Muñoz forma part d’un elenc de valencians extraordinaris que malgrat totes les inclemències ambientals -entre les quals cal comptar la de les enormes dificultats d’intervenció pública- intenten amb la seua feina com a escriptors o periodistes incentivar un cert debat sobre aquelles qüestions centrals que afecten els valencians com a societat, com a col·lectivitat singular en un món canviant, convuls. Em referesc, posem per cas, a Toni Mollà, Martí Domínguez, Adolf Beltrán, Francesc Arabí o Xavier Aliaga, tots i cadascun d’ells des d’angles sensiblement diferents, amb les seues peculiaritats. La llista, no cal dir-ho, podria ser més llarga, enorme i caldria afegir-ne cantants, artistes plàstics, activistes en general d’allò que podríem qualificar com valencianisme per contrast amb als que s’han dedicat a promoure l’amor i fidelitat a la màtria des dels pressupòsits estèrils del conservadorisme regionalista, de l’endèmic i nociu sucursalisme.

Acabe de llegir de Muñoz, El vertigen dels dies. Notes per a un dietari. (L’Avenç, 2019). Muñoz aplega un seguit de notes escrites entre el darrer tram de 2018 i els primers mesos d’aquest any. Es tracta d’un període realment breu però en què han passat coses d’una enorme transcendència i amb molt de recorregut, que afectaran la vida de milers de ciutadans.  Muñoz parla de política -una de les seues preocupacions vitals- però també parla del seu món més íntim i, és clar, com no podia ser d’una altra manera també parla de llibres.

Les reflexions de Muñoz són sovint, a parts iguals, un bany de realitat -i quina realitat!- i una incitació -naturalment- a fer alguna cosa o si més no a no quedar paralitzats. Algunes de les seues notes, a la llum dels fets resulten inquietants: “(…) les generacions se succeeixen i el vell atrapa el nou. No hi ha res irreversible. No estem fora del perill d’una nova brutalització de la política. Amb altres formes, potser, amb noves cares. Però amb la mateixa barbàrie despietada de sempre.”. Ai!, les altres formes, les cares noves…

La veu de Muñoz és ara mateix potser més necessària que mai tot i que ja sabem com n’és de difícil que les idees s’obrin pas enmig d’aquest desori que vivim, en un moment en què els parlaments s’han omplert d’illetrats i de reaccionaris que semblen com arribats d’una altre temps, en què reviscolen les inquisicions a tots els tribunals, en què les democràcies són febles com no recordàvem. Ara que Gustau Muñoz ha quedat deslliurat de les obligacions del jornaler, que és amo del seu temps deuria d’escriure més, molt més, seguir incitant-nos.     

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s