Llibert Ferri, una memòria d’Europa

*Text de Francesc Viadel.

El periodista Llibert Ferri. Foto/TV3

Llibert Ferri és un dels periodistes catalans professionalment més solvents de les darreres dècades. Com ha enviat especial de TV3 a la URSS entre 1987 i 2007, va explicar la perestroika i la posterior descomposició de la Unió Soviètica. Les seves columnes publicades a mitjans com El Temps van donar compte de la realitat social i política no només del moribund imperi soviètic sinó també dels països de l’altra banda del Teló d’Acer. Ferri, un apassionat dels secrets que guarda el passat, ha dedicat bona part del seu treball a la investigació periodística. Cal destacar el documental ‘Operació Nikolai’ sobre el segrest i assassinat durant la Guerra Civil del líder marxista, Andreu Nin. És autor de diverses llibres, Cròniques postsoviètiques (1994), Caiguda i retorn (1996), Dies de roig i vermell (1999), Memòria del fred (2006), L’esclat de l’Est (2008), Manhattan líquid (2010) i Viatge a Moscou (2014). Actualment és columnista i col·laborador habitual del diari Ara.

A L’ombra dels anys. Memòria d’un tram de vida europea 1939-1990 (Angle editorial, 2019), descobrim el Ferri més íntim, un narrador punyent capaç d’emocionar i alhora de provocar la reflexió amb els seus documentats comentaris, amb les seves minucioses observacions de curiós insadollable. Aquesta autobiografia a mig camí entre la crònica i l’assaig, és també una història d’Europa escrita, però, des del punt de vista de les classes populars, més concretament dels vençuts de la guerra civil, condemnats a conviure amb l’opressió sense perdre però l’esperança ni l’autoestima, revoltats contra el totalitarisme vingui d’on vingui. Tot plegat, Ferri es reivindica també un de tants d’aquelles classes, fill com és del seu enyorat pare, Liberto, de la seva mare, Pilar, nebot dels seus oncles, membre d’un veïnat que sobreviu en un context difícil però també ple de vida, ple de coses.

El periodista recupera magistralment els paisatges perduts de la Barceloneta, de la ciutat gris a estones il·luminada pel somni catàrtic dels films americans o per la descoberta emocionada, gairebé furtiva, del món exterior.

La memòria li serveix per a vehicular els seus neguits -els d’un europeu compromès amb el seu temps- sobre la deriva del món que hem heretat. Un món senyorejat, amenaçat per Putin, Trump, Salvini, Orbán i tutti quanti. Escriu Ferri, “(…) Una Europa, ara com ara, atrapada entre el silenci, l’amnèsia  intel·lectual, i que fa vigent l’advertiment de Hanna Arendt: ‘Un dels trets que defineix el totalitarisme és la confusió entre la legalitat i la justícia’.

L’ombra dels anys, és un relat trepidant, bellíssim, tendre, intel·ligent, un dels millors llibres publicats aquest misteriós i terrible any de 2019.