Gustau Muñoz o la revolució de ‘dir’

*Text de Francesc Viadel.

Gustau Muñoz, director de l’Espill, al barri de Gràcia de Barcelona. Fotografia de Carles Domènec. /Revista Bearn.

Gustau Muñoz (València, 1951) forma part de la mitja dotzena de valencians que els darrers anys han dit, han assenyalat. I això sempre enmig d’un context sociopolític deplorable. Sempre, també, amb la voluntat revolucionària de contribuir, ni encara que fos modestament, a un canvi.

Muñoz és, a més, en sap de llibres, ha passat tota la seva vida entre llibres. Ni una cosa ni l’altra, però, són mèrits que puntuen en un país com el nostre que ben sovint s’entusiasma amb l’autocontemplació quan no amb la sublimació de la pròpia ignorància col·lectiva.

Muñoz és economista de formació, assagista, crític literari i traductor. Coodirigeix L’Espill, revista fundada per Joan Fuster,i col·labora entre d’altres publicacions i mitjans de comunicació amb L’Avenç, Caràcters, Pasajes, Transfer, El Temps o El diario.es,  Va ser l’editor durant molts anys de Publicacions de la Universitat de València i a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (Edicions d’Alfons el Magnànim). Ha escrit entre d’altres, Intervencions. Entre cultura i política (1998), A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (2002), Herència d’una època (2006). Acaba de publicar per l’editorial Lletra Impresa, Corrents de fons. Cultura, societat, política (2019).

El seu darrer llibre és un aplec de textos crítics centrats en la realitat del País Valencià. Molts d’aquests textos són imprescindibles per a entendre el present, com ara el que dedica a les elits econòmiques i polítiques del País Valencià o el que recupera la trajectòria dels principals actors del pensament reaccionari valencià que tant havia d’influir en la configuració contemporània de la societat i la política del país.

Per Corrent de fons, desfilen també personatges del món cultural valencià, com Ramir Reig, Emili Gómez Nadal, Marc Granell, o Josep Vicent Marqués.

“(…) No es por entendre la realitat valenciana”, escriu Muñoz, “sense considerar el seu passat i aïllada del seu entorn més ampli. Els determinants són generals i de gran abast: el Zeitgeist, o l’esperit de l’època, per descomptat, però també els imponderables del context espanyol i europeu, o més a prop l’esdevenir a Catalunya, que ens afecta tan directament. De tot això, i de més coses, tracta aquest llibre (…)”

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s