Més enllà del 155

*Article de Francesc Viadel publicat a Nació Digital el 24 d’agost de 2019.

Cayetana Álvarez de Toledo Foto/Bernat Vilaró/ACN.

El PP té un pla per a Catalunya que va molt més enllà del 155. Ho va anunciar fa quatre dies la hieràtica marquesa Álvarez de Toledo, fent-se la misteriosa, amb aire marcial i un esbós de sàdic somrís en el seu peculiar rostre allargassat com una punta de llança vikinga. El pla s’anomena ‘Libro Blanco de la Libertad en Cataluña’, es presentarà a principis de setembre i vol ser com una mena de ‘Malleus maleficarum’ capaç de purificar en el foc sagrat del constitucionalisme -llegiu del sempre racial i autoritari nacionalisme espanyol- l’independentisme.

La culpa del pla la tenen Jordi Pujol i la mateixa Catalunya. Pujol per haver ordit una diabòlica conspiració a fi d’expulsar l’Estat de tots els àmbits de la vida pública, per envair amb les seves idees -adob de l’actual separatisme- l’escola, els mitjans de comunicació… Catalunya, naturalment, tant per haver claudicat com, sobretot, pel seu propi bé. Què farien sense Pujol? Com amagaria el PP dècades de lladrocini sistemàtic, de depredació de les arques públiques allà on han tocat poder? Què faria el nacionalisme espanyol sense Catalunya? Contra quina altra nació en inferioritat de condicions projectaria els seus complexes, les seves frustracions?.

La marquesa assegura que l’objectiu del Libro Blanco és el de revertir el procés de replegament de l’Estat en Catalunya i empoderar, enfortir als constitucionalistes i el constitucionalisme eixamplant la base del mateix. Volen salvar-nos a tots. Als bons i als dolents. Desmantellant cadascuna, diu, de les estructures ‘paraestatals’ que per a la marquesa només poden ser els mitjans de comunicació públics, el sistema educatiu, els mossos… reforçant els funcionaris de l’Estat -això és, policies i guàrdies civils- i protegint ‘la lengua común’ parlada per 500 milions, convertint el criteri estúpid del nombre de parlants en el pretext darwinista per a justificar l’anorreament del català. La marquesa no ho diu però del ben segur que en aquest pla pensat per tarats s’inclou -en nom de la Constitució i de las JONS- la il·legalització de partits, entitats o organitzacions que defensen la independència i compte perquè en els esquemes mentals d’aquesta gent ballar sardanes pot ser tot un acte de desafiament a la unitat.   

Tot plegat, la marquesa i els seus acòlits volen incendiar el país, assimilar-lo per la força a aquesta espanyolitat que defensen i que transpira per tots els porus catalanofòbia, un odi encegat i absurd, medieval.

No cal ser molt sagaç per a endevinar de què va tot això. És tant vell com l’anar a peu. Recordeu Primo de Rivera, Franco… Fet i fotut, un pla que va molt més enllà del 155 i que pretén empoderar l’espanyolisme -alterant si cal qualsevol regla del joc i la convivència democràtica- només pot concretar-se en una mena d’aniquilació total de Catalunya com a subjecte polític i en l’articulació d’un poder omnipotent que, sota la protecció de l’Estat, mantingui el país cap cot i sotmès.

Del ben segur que els sectors més durs del PP -tots són durs, de fet- estaran eufòrics amb aquesta delirant idea. I no només sectors del PP… també els de Cs, i Vox sencer, i no pocs afiliats i dirigents socialistes com el curt de gambals de Lambán, el descarat de Guerra, la prepotent Díaz…  

Que ningú no tingui por, però. A l’hora de la veritat, la bravata de la marquesa és irrealitzable ni encara en una situació d’avantatge polític de no ser, és clar, que enviaren per a sempre més la Constitució que tant defensen al més llòbrec dels bordells, que sotmeteren tots els espanyols al seu jou ideològic, que destruïren qualsevol bri de dissidència, de diferència, de discrepància. Avui els catalans, demà els bascos i les feministes, despús-demà els ecologistes, els comunistes o els que es tenyeixin de verd els cabells. Espanya, una.

En realitat, aquest cagalló pudent de Libro Blanco, basat en una distorsió paranoica de la realitat, inspirada per la catalanofòbia més fanàtica, no té com a objectiu aplicar-s’hi -encara que els agradaria fer-ho al so d’una marxa militar- sinó continuar l’estratègia de la perillosa construcció d’un enemic intern i, de passada, generar un clima de desassossec en el camp contrari.

Altrament, en la marquesa, la retòrica, el significats ocults que amaguen els seus missatges simploides, tot, absolutament tot, remet a la vella cultura reaccionària que va canibalitzar llatinoamèrica durant dècades només a fi de mantenir l’antic ordre de les oligarquies locals. La mateixa cultura, també, de què es nodria el franquisme i que, a hores d’ara, continua ben viva en el bloc de l’extrema dreta nacionalista espanyola, en els més alts estaments de l’Estat.  

Per a adonar-se de quina és la herència ideològica de la marquesa només cal llegir els discursos de Videla, de Pinochet, els de tota la púrria de dictadors sud-americans. En aquells inflamats discursos reconeixereu, doncs, la subversiva i apàtrida Catalunya, la necessitat de restablir l’autoritat allà on l’Estat ha estat feble per tal de poder afirmar la llibertat. Reconeixereu el procés de reorganització d’una Nació a través del qual s’acabarà amb les divisions estèrils i es retornarà al país a unes condicions òptimes per al seu desenvolupament econòmic. Cinisme pur i criminal, mentides destinades a un públic ignorant, resignat, fanatitzat. Cal no oblidar tampoc que tots ells, els màxims representants de la inútil classe militar argentina, de la xilena, els seus còmplices, també asseguraven estar defensant l’ordre constitucional, la democràcia representativa, els valors de la república mentre escanyaven els seus, mentre segrestaven i assassinaven.  No hi ha més cera que la que crema. Que ningú no s’equivoqui d’allò que són i d’allò que projecten, d’allò que volen. Mentre, la marquesa i els seus ja es poden fotre el Libro Blanco per on els càpiga.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s