Jiménez Losantos, bombardeja’t els collons

*Article de Francesc Viadel publicat la darrera setmana de maig de 2018 a Directe!

federico-jimenez-losantos-erc

El periodista Jiménez Losantos ha suggerit bombardejar Catalunya. Foto/Directe!.

Federico Jiménez Losantos li va resultar insuportable fins al fàstic veure com el passat 6 d’abril el president Puigdemont sortia de la presó de Slesvig-Holstein en llibertat sota fiança. Del ben segur que el que li hauria agradat és que en comptes de deixar-lo anar, els jutges alemanys hagueren sotmès el president als més inimaginables turments o bé que l’hagueren enviat a Madrid nu i carregat de cadenes com un esclau al que cal escarmentar per a sempre més. Fet i fet, se m’acuden tots els excessos que, arribat el cas, se li poden passar pel cap, a un infatigable catalanòfob com ell que duu anys i panys tant maleint els catalans amb total impunitat, com atiant l’odi polític en Espanya al més pur estil propagandístic de l’era dels totalitarismes.

El cas és que el tipus, ferit en el seu orgull espanyol d’una mida inabastable, va demanar venjança apuntant com a possibles ostatges als centenars de milers de turistes que visiten Balears alhora que suggeria atemptar amb explosius contra les cerveseries de Baviera. Per si algú s’havia pensat que estava de boutade, al final de la seva encesa al·locució va advertir que no parlava per parlar i que, en efecte, el que estava demanant és, ras i curt, el que els oients havien escoltat: actuar contra els alemanys per causa de la decisió d’un dels seus jutges, al seu parer ‘miserable’ i ‘racista’.

Les xarxes es van encendre i molts van criticar amargament aquest talibà de la reacció espanyola enmig del silenci vergonyant dels tradicionals abanderats de la democràcia sempre disposats a parar els peus a l’independentisme català o a un qualsevol raper crític amb els excessos de la corona.

Fa no res que aquesta llumenera del periodisme cavernícola ha tornat a bramar. En aquesta ocasió l’han encès unes paraules del president Quim Torra pronunciades uns dies abans del 9-N en què recordava que als catalans, sortosament, ja no se’ls podia bombardejar com de fet va fer Espartero amb Barcelona el 1842 o com no fa massa anys va suggerir en to jocós un dels pares de la Constitució, Gregorio Peces-Barba, recordant precisament a l’infame Duc de la Victòria. “Per descomptat que us podem bombardejar!”, es va exclamar el locutor amb la vehemència de Queipo de Llano per tot seguit acusar el Gobierno de ‘basura’ i a la ‘casta política’ de preferir la destrucció d’Espanya a fer ús de la violència legítima de l’Estat, és a dir, de l’exèrcit.

Resulta molt preocupant que fiscalies i demés guardes de la democràcia i de l’Estat de dret deixen passar les soflames de Jiménez Losantos com si no res mentre s’apliquen amb el virtuosisme d’una Santa Inquisició a trobar catalans culpables d’induir a l’odi per posar-se un nas de pallasso o per lluir un llaç groc. Com n’és de preocupant també que la seva defensa de la violència suposadament ‘legítima’ sigui compartida per un gran nombre d’espanyols o almenys no discutida públicament. Aquesta és la lògica de la majoria i del que té la força. Una lògica que no té a res a fer davant de les crides al diàleg o del més mínim sentit democràtica.

Al capdavall, Jimémez Losantos, com els personatges als quals ens hem acostumat a veure traient llaços o acarant-se als edificis institucionals en actitud extremadament violenta mentre son aclamats com a patriotes per la premsa espanyola, es sent intocable, el membre destacat d’una santa croada contra l’anti-Espanya. Losantos, però, també Rodríguez IbarraAlfonso GuerraAlbert Rivera, Lambán, o el mateix Pedro Sánchez quan de manera indocumentada i per pur interès electoral insulta greument el president dels catalans.

Tanmateix, a la última algú s’ha decidit a dur davant de la justícia per les seves darreres amenaces a aquest incendiari de boina calada fins a les celles. Ha estat l’Associació Advocats Voluntaris 1-O de Reus la que ha denunciat davant de la Fiscalia alemanya i a instàncies de ciutadans d’aquell país, les amenaces de Jiménez Losantos del 6 d’abril. L’entitat ja es troba enllestint una altra denúncia a compte de les seves intencions gens amistoses d’enviar-nos els bombarders. Ja veurem en què queda tot. Previsiblement, en un arxiu.  Ben mirat, cap denúncia podrà dissuadir-lo del seu encegament ni menys encara guarir-lo del verí que el podreix per dins. Ni el senyor Rajoy, ni Sáez de Santamaria, ni el líder dels socialistes espanyols ni l’arquebisbe de Madrid, ni un anodí editorialista de Madrid li van a demanar que per decència, per prudència o ni que sigui per dissimular es calli.

Ja s’ho farà. En qualsevol cas, si tantes ganes té d’usar la pólvora i això pot ajudar-lo d’alguna manera a calmar-se més que no pas una bona sacsejada a dos mans, em permet suggerir-li que comenci bombardejant-se els collons a veure si així descansa.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme, Política, Societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s