Catalunya sense catalans

*Article de Francesc Viadel publicat a Nació Digital el 10 de febrer de 2018.

15283553_xl

Imatge d’una manifestació espanyolista a Barcelona.

Tothom sap que després de TVE la televisió que més veu la ministressa de la Guerra, María Dolores de Cospedal, és TV3. Fet i fet, la dona gairebé no veu cap altra cosa almenys des que es va emetre per primera vegada, Filiprim. N’és tota una experta i d’aquí que l’altre dia li assegurés a Eduardo Inda, un dels periodistes més imparcials del planeta Kepler-62e, que la televisió catalana ja no és el que era i que calia revisar-la, és a dir, escapçar-la, en comprovar que aquesta s’havia convertit en un mitjà propagandístic i manipulador. Es veu que és el mateix que pensa el seu encarregat, el senyor M. Rajoy i, encara, d’altres tipus durs i intel·lectualment molt preparats com Alfonso Guerra o Rodríguez Ibarra. El sevillà es va posar com una burra quan va comprovar que la guillotina del 155 no havia caigut sobre la televisió. I Ibarra, només fa quatre dies que va bramar iracund per a exigir la intervenció no tan sols de TV3, sinó també de l’escola catalana. Cap d’ells parla per parlar atès que són, com Cospedal, conspicus afeccionats a la petita pantalla catalana i, a més, tots els seus fills han anat a escoles catalanes i saben molt bé el pa que s’hi dona.

El cas és que sentint el que diuen, a un li entren ganes de recomanar-los-hi a un psiquiatre més que no pas un oftalmòleg o un pedagog. Fet i fotut, sembla increïble que la catalanofòbia que els recorre les venes, que els remulla fins a la més remota de les seves  neurones, no hagi acabat per provocar-los un atac de feridura o una inflamació severa de les meninges. Em costa molt d’entendre i només de pensar-ho em poso a patir.

Els molesta TV3, cert, però també els molesta l’escola dels catalans, i la barretina, i el so de la gralla, i l’ombra de Companys, i la tossuderia de Pau Casals, i Les Tres Bessones… En alguns casos com el de l’exministra Trujillo els molesta fins i tot l’aigua embotellada a Catalunya, el Tió (‘esa cosa tan rara (…) un tronco que defeca golosinas) i, també, escoltar la paraula “amb” de bon matí a la cadena SER. Una paraula que repetida una i una altra vegada en l’emissora té uns efectes devastadors en el cervell privilegiat de la ex de Zapatero com  la vara inclement en les natges d’una haca.

No hi poden fer res. Somien amb una Catalunya sense escola catalana, sense televisió catalana, sense llengua catalana, sense catalans i tot sembla indicar que s’han decidit per construir-la des de Madrid, a cops de porra, de sentències, d’amenaces…

Escrivia Francesc Ferrer i Gironés que la persistència i la continuïtat històrica de la catalanofòbia s’explicava pel fracàs de l’assimilació projectada. “L’aversió i el rebuig contra els catalans”, argumentava l’expolític gironí, són una expressió compensatòria arran de la impotència i la incapacitat de Castella d’assolir els objectius assimilistes”. I en això estan. No descansaran fins que ho aconsegueixen, que potser serà mai.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s