Mal perdre

*Article de Francesc Viadel publicat el 30 de desembre de 2017 a Nació Digital.

Els alts mandataris espanyols en una sessió del Congrés. Diario Público/Reuters.

A Madrid no han paït bé la victòria de l’independentisme. Ningú no podia esperar cap altra cosa. Havien convocat unes eleccions a contracor, però, en qualsevol cas, les havien convocat per a guanyar-les i, de fet, n’han fet mans i mànigues. Fins i tot, el ridícul com quan van escampar per mig món històries sobre hackers russos que podien influir en els resultats, o com quan van prohibir el groc o que unes desenes de jubilats es concentressin pacíficament per a demanar la llibertat dels presos polítics.

No s’han estat de res. Fins i tot han pretès imposar un sentit i un significat al llenguatge només per por que la gent pugui pensar i dir lliurement. Ho han fet amb tanta insistència que el professor Victor Klemperer que tant va reflexionar sobre la parla del totalitarisme des de la seva experiència com a jueu alemany, se li hauria glaçat la sang a les venes.

Per a posar remei al dolor de la decepció causada per la derrota, s’han regalat  l’explicació de la infecció. Resulta que més de dos milions de catalans amb dret a votar estan infectats per un estrany virus, han embogit. La cosa és així de simple. La malaltia no els deixa veure la meravella que és pertànyer a la seva Espanya. Fa que es rebel·len tossudament contra el garrot i que no es resignin cristianament a una trista existència col·lectiva que, en qualsevol cas, és la que es mereixen. Tot plegat, la malaltia els converteix en éssers rabiosos que protesten, s’organitzen, s’articulen civilment, els converteix en ciutadans que imaginen canvis prodigiosos a les seves vides…

Madrid també passa el disgust a força de mentides, tergiversacions, omissions, interpretacions esbiaixades. A Catalunya, proclamen iracunds, ha guanyat el partit taronja. És un fet indiscutible. Només compten els vots obtinguts per Arrimadas com si la resta de formacions no s’haguessin presentat. És del tot irrellevant que les forces independentistes hagin obtingut la majoria absoluta. Tampoc ningú no s’hi refereix a la derrota humiliant d’un PP que ha fet de l’infame i agressiu a por ellos el seu lema de campanya. Les xarxes, incontrolades encara, fan befa, però, i asseguren que l’avantatge del resultat obtingut pels populars és que podran anar al Parlament en sidecar, tot un estalvi, sense dubte.

Finalment, els queda encara el gran remei de la repressió, a ells que manen policies, exèrcit, jutges, fiscals… El cas és que encara no havien passat ni unes hores de la derrota del bloc del 155 quan el ministre Zoido va gallejar amb la possible detenció de Marta Rovira i Elsa Artadi, entre d’altres. Ni el Berlanga més tronat del Todos a la cárcel hauria pogut imaginar un personatge com Zoido.

Si perden, pensa el sevillà, els tanquem. Si guanyen, també. És el que té el mal perdre i la dreta espanyola, inclosa la que es disfressa d’esquerres, sempre ha tingut molt mal perdre. En uns pocs dies, hores sabrem fins a quin punt.