Del trasllat del Govern a presó i de la maldat

*Article de Francesc Viadel publicat a Directe el 7 de novembre de 2017.

llegada-junqueras-a-la15564006_26596_11.jpg

Imatge del Govern legítim de Catalunya arribant a l’Audiència Nacional el 2 de novembre de 2017. Foto/ Deia.

 

Dijous 2 de novembre. Un equip de Reuters cobreix l’imminent trasllat dels vuit consellers del Govern a la presó des de les dependències de l’Audiència Nacional. Inicialment es veu que el Gobierno volia dispersar-los en diversos centres, però, sembla que, a la última, s’han acovardit i han optat per no tensar més la corda. Anònimament veus de Moncloa se’n riuen de la resposta catalana a l’injust empresonament dels Jordis però no és veritat que la menystinguin. Si els importés tan poca cosa donarien la cara.

El càmera de l’agència britànica casualment capta els comentaris jocosos de tres agents de la policia nacional que esperen ociosos la sortida dels furgons. Fan befa sobre els consellers, avancen que el trajecte en aquells vehicles de la Guàrdia Civil serà un infern… S’acarnissen, però, amb el vicepresident Oriol Junqueras del qual donen per fet que serà violat pels reclusos. Es senten d’allò més graciosos. Un d’ells fa gestos simiescos inconfusiblement sexuals i els altres dos li riuen la comèdia.

Divendres l’advocat del president Puigdemont i dels consellers que pertanyen al PDeCat, Alonso Cuevillas, denuncia que durant els trasllat aquests han estat sotmesos a un tracte denigrant. Els han emmanillat per darrere, una mesura del tot innecessària, i durant tot el trajecte es veuen obligats a escoltar l’himne d’Espanya en un mòbil mentre fan comentaris amenaçadors com de l’estil “os vais a enterar”. En arribar, dos d’ells són obligats a despullar-se per a sotmetre’s al mateix control al que es sotmet als presos perillosos a fi de comprovar que no amaguen drogues o algun objecte punyent.

La premsa espanyola calla mentre l’ABC ha assegurat que els detinguts van a una presó de luxe. No es pot ser més miserable. La policia nacional en una piulada assegura que s’obrirà un expedient informatiu sobre els comentaris salvatges dels agents de la policia. Ningú no dóna un cèntim d’euro per aquesta investigació.

Els fils de conversació dels digitals que han publicat el lamentable incident de la humiliació del vicepresident Junqueras, van plens de comentaris obscens, carregats d’odi, fan pudor d’una revenja patriòtica insòlita en un qualsevol país de l’Europa civilitzada. Comentaris que insisteixen en la humiliació. Alguns, cínicament, demanen que s’actuï judicialment contra Reuters i contra La Vanguardia que és el diari que a difós les imatges dels policies atès que  han enregistrat i difós una conversa privada mantinguda en un moment de distensió.

junqueras-an

El vicepresident Junqueras arriba a l’Audiència Nacional. Foto/Naiz.

Els qui fan aquests comentaris, habituats a l’àmbit digital, és impossible que siguin massa grans però destil·len el mateix verí que un qualsevol feixista ignorant dels anys trenta. L’educació nacional i sentimental de l’Estat no ha donat en quaranta anys per a gaire cosa més. Ha passat una eternitat des de la Guerra Civil, des de la mort d’un dels dictadors més sanguinaris del món, però, els fantasmes del nacionalisme espanyolista estan tan vius com sempre. Fantasmes que reben subvencions, ocupen llocs rellevants en tots els àmbits de poder, dissimulen les seves idees disfressant-se de demòcrates i de defensors de la llei.

Altrament, la catalanofòbia s’ha normalitzat públicament entre els espanyols com es va normalitzar l’antisemitisme més ferotge en l’Alemanya dels trenta. L’inefable Rodríguez Ibarra, arriba a dir rient entre dents en una televisió que si els catalans es creuen tan llestos com és que han votat a un babau com Puigdemont. El complex d’inferioritat el delata com a un estúpid la seva estupidesa. La catalanofòbia és això, complex malaltís d’inferioritat. “Todos los catalanes son una mierda” que hauria dit el director feixista del diari de Godó, Luís de Galisonga ofès per sentir al capellà de la parròquia de Sant Idelfons parlant en català. Caldrà, per acabar amb tanta merda, com va assegurar Fraga Iribarne el 1968, ocupar Catalunya tantes vegades com calgui. Espanyolitzar els seus nens com volia José Ignacio Wert, un buròcrata elitista endollat per l’Estat que segurament no deu haver trepitjat una escola pública en la seva vida. Les classes populars fan pudor de fracàs però només els que estan dalt de tot són capaços d’ensumar-la.

Cap jurista, cap fiscal, cap advocat de prestigi surt a condemnar aquests execrables fets de divendres passat. Tampoc cap periodista gosa posar en relleu el despropòsit en què han caigut tots els mitjans. Ningú no controla els vòmits que s’hi llancen en els digitals contra Junqueras, contra els catalans. Peculiar manera d’entendre la llibertat d’opinió. Ull, però, amb allò què dius al Facebook dels policies i dels guàrdies civils que t’han colpejat al carrer perquè pots ser detingut acusat d’un delicte d’odi com va passar fa pocs dies amb un xicot i una xicota lleidatans.

Ni Pedro Sánchez ni José Luis Ábalos semblen tampoc sentir-se concernits per aquesta infàmia. La llei i bla bla bla… Fa dies que s’han amagat i deixen que un segon espasa repeteixi els ja consabuts tòpics de l’Estat de dret, d’un Estat de dret que davant dels fets només és que un pur sarcasme. En Ciudadanos ho celebren amb entusiasme i en el PP, amagats també, miren de dissimular tant com poden. El nivell de la classe política espanyola, la fragilitat de la mentalitat democràtica de la societat espanyola en general, l’hegemonia entre els espanyols d’un nacionalisme atàvic, resulta commovedor, trist com assenyalava el periodista John Carlin fa poc, acomiadat d’El País per haver-s’hi atrevit a publicar en The Guardian una versió dels cas català no ideològica, per fer de periodista.

Serà molt difícil recompondre un clima d’entesa. Molts catalans en aquest moments simplement temen per si mateixos davant d’aquesta tempesta de xenofòbia, davant la repressió desfermada. Temen i miren de defensar-se psicològicament, col·lectivament. No s’hi pot viure així. La immensa majoria no percep cap altra cosa que no sigui la maldat del poder, la venjança. L’Estat i els seus acòlits tenen una enorme responsabilitat en la deshumanització, criminalització dels independentistes, una ideologia compartida per milions de catalans, expressada pacíficament, democràticament, sociològicament transversal.

Fet i fet, els socialistes i els populars li han tret els ulls i li han tallat la llengua a l’opinió pública espanyola intervenint els diaris, defugint la política, jugant al tacticisme més extrem, bufats de nacionalisme. Han llançat també a rodar perillosament una bola d’odi contra Catalunya que a cada dia que passa augmenta el seu gruix i la seva força de destrucció emocional. La societat catalana, però, està amb tots els sentits desperts com ho estan també els sentits de l’opinió pública europea que aquests dies està descobrint atònita l’ànima vertadera de l’Estat dels seus veïns del sud. Un Estat trampós, retrògrad, manat per un partit amb quasi un miler d’imputats en casos de corrupció, representat per ministres com Dastis que menteixen amb descaradura en les televisions de França i Anglaterra sobre les escoles dels catalans, sobre la repressió contra els catalans. Es pensen que potser parlen en TVE o que fan declaracions per a El País o El Mundo, còmplices en la guerra de propaganda contra Catalunya.

No importa que intenten humiliar, matxucar els presos polítics catalans, que s’amaguen darrere de la seva justícia. És irrellevant. El vicepresident Junqueras i tots els consellers empresonats, els catalans, se’n sortiran d’aquesta.

L’Estat encara ha d’entendre aquells versos del poeta Pere Quart: Encara heu d’aprendre la força del nombre! La implacable eficàcia d’un no just, compacte i unànime!.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Del trasllat del Govern a presó i de la maldat

  1. Vicent Broch ha dit:

    Hem d’eixir de la gàbia jurídico-política espanyola, el nostre President electe no pot quedar a l’exili sense un nou reforçament electoral. Em sembla que quedariem – tots – molt afeblits cara al món.

  2. He sentit tantes vegades intents de donar arguments per la independència, grans descripcions dels mals que la dependència d’Ejpanya ens fa, però sincerament no calen massa explicacions simplement que no pots unir-te amb gent que odien, fins i tot, la llengua que parles. Si la llengua, expressió de la realitat de tot un poble, els produeix a la majoria d’espanyols aquesta reacció de repugnància que tantes vegades hem sentit, com vas a fer una unió amb aquesta gent ? Quin sentit tindria unir-se amb els que fins i tot senten repugnància per alguna cosa tan bàsica com la nostra llengua ?
    A més a més qualsevol poble vol prendre les decisions per sí mateix, com Espanya quan es va revoltar contra Napoleó, es va saltar la llei i es va independitzar. És tan lògic que només una consciència imposada de negació de la nostra realitat, vol dir negar que existim com a poble, els pot fer creure que això no és normal.
    Governs que desvien els diners pagats lluny de la nostra terra, jutges que fan sentències contràries als nostres drets bàsics com a poble, forces de seguretat que maltracten a la nostra gent simplement per parlar la nostra llengua a la nostra terra.
    Cal alguna raó més per no voler unir-te amb qui no et respecta?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s