Primer els Mossos, després la televisió i la ràdio

*Article de Francesc Viadel publicat a Directe! 23 de setembre de 2017.

mossos

El Govern sospita que Madrid podria estar ordint prendre el control dels Mossos d’Esquadra.  Fet i fet, només cal fer una ullada a la majoria dels diaris espanyols que des d’ahir acusen la policia catalana de fer el ronsa deixant que els concentrats se’ls papen per un garró. Des d’ahir algunes capçaleres apunten directament als Mossos d’haver permès amb la seva suposada deixadesa la concentració de protesta davant la conselleria d’Economia. El relat, amb matisos segons el grau d’estultícia de l’editor i de l’apuntador, com si hagués estat escrit al dictat, pràcticament no varia d’un mitjà a un altre. Mitjans que casualment insisteixen també a descriure Catalunya com un territori incendiat on s’encalça als no independentistes, mitjançant el recurs d’elevar algun fet anecdòtic -no sempre contrastat-, a categoria absoluta.

El cas és que a l’executiu central li deu d’haver tocat molt la moral que els seus agents quedessin retinguts durant 20 hores a l’interior de l’edifici d’Economia. La imatge és massa humiliant per a un Estat que tal vegada es pensava que amb el desplegament d’una colla de corpulents guàrdies civils armats fins a les dents, acolloniria a milions de ciutadans. Continuen sense entendre res.

La pregunta que cal fer als iracunds periodistes de l’orden y ordeno constitucional si potser haurien preferit una contundent càrrega dels Mossos contra milers de persones. Algú es pot imaginar les conseqüències d’una actuació d’aquestes característiques?.

Des del senyor ministre fins al porter de discoteca més idiota saben que en aquelles circumstàncies una càrrega hauria estat una autèntica tragèdia i que els Mossos van actuar tothora d’acord als protocols per al cas i, sobretot, d’acord al sentit comú. Però el ministre no tan sols sap això sinó que sap també que, sense l’ajut dels Mossos, els guàrdies civils potser s’haurien passat dins de la conselleria fins al dia de Sant Esteve alimentats segurament pels propis catalans, els autèntics assetjats en aquesta història.

Com sigui, els diaris espanyols, dòcils al govern que els pagarà els crèdits amb els bancs, estan creant el clima favorable per a justificar una actuació de l’Estat en el sentit que apuntava tot i que dur-la a terme sigui complicat i suposi, una vegada més, passar-se per l’engonal la Constitució a la que tantes espelmes li posen.

No ens hauria d’estranyar. Controlar els Mossos tindria un efecte propagandístic enorme davant l’electorat més cavernícola del PP. El Govern central sap que això no ajudaria a asserenar els ànims per tant se li’n fot.

Ho deuen tenir ben calculat. De la mateixa manera que deuen d’haver pensat quan i com desactivar els mitjans de comunicació públics catalans. Per al PP tancar televisions, com per a Erdogan, és tan fàcil com gratar-se una orella. Algú se’n recorda encara de la potinejada televisió valenciana ocupada per la policia nacional i clausurada com si no res per Alberto Fabra just quan el PP estava a punt de perdre les eleccions ofegats en la merda de la seva pròpia corrupció?.

Sens dubte que la veu dels mitjans públics catalans que malgrat tot continuen fidels als criteris de professionalitat, els molesta terriblement, com els està molestant  i molt, les cròniques dels diaris estrangers. Ni els uns ni els altres fan cas dels seus dictats i, en llibertat, difonen un relat dels fets ple de matisos. Ja voldrien els veritables demòcrates espanyols tenir una TVE tan plural com TV3 o que El País tornés a ser un diari seriós com ho són Le Monde o The Guardian, capçaleres on la maniobra involucionista del govern espanyol es retrata i denuncia sense titubejos.

De la manera en què s’han girat les coses, no es pot descartar res. Com m’assegura un bon amic meu, el pitjor malson per a Rajoy és la imatge de Puigdemont adreçant-se als catalans per TV3 la nit de l’1 d’octubre amb el rerefons d’un país ple d’urnes farcides de paperetes.

Anuncis

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme, Política, Societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s