El referèndum espanta el Govern valencià

*Article de Francesc Viadel publicat a Directe! 1 setembre de 2017.

La vicepresidenta, Mónica Oltra i el president, Ximo Puig. Foto/El Periódico.

El president valencià, Ximo Puig, ha acabat per admetre que no sap quina serà la data per a la gran manifestació dels valencians exigint a Madrid un finançament més just.  Una manifestació que oficiosament es va anunciar per a aquesta tardor després d’ensopegar durant mesos amb tots els menyspreus de Madrid. Cal no perdre de vista que la situació financera dels valencians, després de dècades d’espoli fiscal i de vint anys de saqueig sistemàtic per part del PP, és dramàtica.

En aquesta guerra, el Govern del Botànic fins ara només ha fet que exposar-se políticament en actes de baix perfil sense treure’n res a carregador, exhibir una feblesa política que el PP ha ensumat amb la rapidesa amb què un tauró detecta un tros de carn sangonosa a la deriva.

Tot plegat, la negativa d’aquest partit a assistir a la suposada manifestació i les reticències de l’empresariat a fer-ho si no van els populars, li han fet ballar el cap a Puig. És el mateix empresariat que l’endemà de la victòria dels partits progressistes va desfer-se en afalacs al nou executiu mentre gallejava de combregar amb un autonomisme bel·ligerant. Tot focs d’encenall.

Però, el boicot del PP i el cinisme de l’empresariat no és l’únic problema del govern valencià per a fer-se endavant. Fet i fet, el president també ha admès que el referèndum català “contamina” la reivindicació valenciana. Això traduït vol dir que la Generalitat té por que la dreta vinculi la seva protesta a la dels catalans i, en conseqüència, com sempre, atiï l’anticatalanisme en el seu propi profit, igualant socialistes i  valencianistes de Compromís al ferotge independentisme imperialista i bolivarià. Només cal recordar que fa uns dies Rajoy va amenaçar des de València a Puigdemont mentre prometia amb la solemnitat del profeta que faria tot el possible per a evitar que el secessionisme s’estengués cap al sud.

Aquesta perspectiva, la d’una revifalla de l’anticatalanisme indígena, terroritza Puig tant com a Mónica Oltra de Compromís. Alguns dirigents de l’esquerra valenciana i dels seus intel·lectuals orgànics neguen ara i adés que l’anticatalanisme tingui ja cap pes social entre els valencians però a la pràctica, es comporten com si una horda de catalanofòbics histèrics estigués a punt de tombar els murs del Palau del carrer Cavallers. Després, hi ha també, és clar, la fe en els beneficis d’un regionalisme que, a la última, mira de reüll qualsevol tipus de rebel·lió contra la única pàtria vertadera. Això explica molts prejudicis i complexes. A benefici d’inventari, caldrà recordar que Mónica Oltra és el principal escull perquè Esquerra Republicana del País Valencià formi part de la coalició valencianista de Compromís?. Al capdavall, per a una bona part de l’esquerra valenciana, el valencianisme que defensa les aliances amb la resta de territoris de parla catalana no és més que el producte d’una perversió intel·lectual sobre la que recauen totes les culpes dels mals del país. És la mateixa esquerra que està convençuda que el sobiranisme català és un ball de màscares organitzat per la burgesia de Barcelona per a manipular –ai, pobrets- els catalans i ocultar així la seva naturalesa corrupta.

En olorar catalans s’amaguen o arrufen el nas. El març passat Puig va fer campana a l’acte pel corredor mediterrani que va organitzar l’activista Eliseu Climent a la ciutat de València per evitar la foto amb Oriol Junqueras.

Al mes de juny, la videpresidenta va preferir anar-se’n a ballar el swing a Elx en un curs organitzat per Compromís que assistir a la manifestació de València organitzada des de la Plataforma de la Crida pel Finançament, una entitat que va impulsar la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. Per tal que quedés ben clar que ni ella ni els seus tenien res a veure amb aquella gent, Oltra va piular un vídeo en què se la veia movent alegrement els malucs i on afirmava que la revolució que havien de fer la farien ballant…

L’impresentable ministre Montoro també n’ha fet befa recentment del malestar valencià. Els polítics valencians, ha afirmat, no fan cap altra cosa que plorar. El setembre de 2015, quan tots els diputats valencians van anar al Congrés per a reclamar un nou finançament, Montoro va tenir la insolència d’amenaçar-los amb més retallades si la Generalitat no pagava la multa de 19 milions imposada per la UE a compte del maquillatge del dèficit perpetrat pel PP durant els exercicis que van del 2011 al 2014.

Cada dia que passa s’intueix que el futur de l’actual govern valencià passa per la política de l’estruç i per un alineament de facto amb la política de Madrid. No hi haurà manifestació ni gran ni petita, potser algun lament com vol Montoro i alguna encesa de traques.

Altrament, caldrà veure que faran els líders de Compromís quan la repressió sobre els catalans recruï. Continuar de perfil pot mantenir relativament encalmat l’electorat socialista o el podemita. Però, que passarà amb els votants valencianistes de Compromís?.