Silenci, de ‘Ciutat, dies insòlits’

Poema XX, del llibre de Francesc Viadel ‘Ciutat, dies insòlits’ (Onada, 2015).

 

780 Brassaiuml - 9_zps5cmxoeun.jpg~original

Fotografia de Gyula Halász, Brassaï.

 

XX

 

T’enfonses en el silenci,

lentament, molt lentament

com pedreta blanca caient

dins d’un bassal de fang,

atordit, espantat, pesarós…

i el teu silenci

no és silenci de mots,

prou que ho saps,

és silenci d’esguard,

ulls de paper d’estrassa…

la gola feta un nus.

Anuncis

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en dies insòlits, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Silenci, de ‘Ciutat, dies insòlits’

  1. La poesia de Francesc hi ha una forta presencia d l esencia de les coses de l anima…. Aigua avall rient sobre assuts i sequies…. Marjals i xoperes…… Despres d obrir la pell o l escorça trobem a peu de pagina una realitat nua… . crua… cruel…. L enigma fora de si…. La batalla i el clam per una puta vida millor…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s