Poema XX, del llibre de Francesc Viadel ‘Ciutat, dies insòlits’ (Onada, 2015).
Fotografia de Gyula Halász, Brassaï.
XX
T’enfonses en el silenci,
lentament, molt lentament
com pedreta blanca caient
dins d’un bassal de fang,
atordit, espantat, pesarós…
i el teu silenci
no és silenci de mots,
prou que ho saps,
és silenci d’esguard,
ulls de paper d’estrassa…
la gola feta un nus.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a francescviadel
Periodista, escriptor i professor universitari, autor de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Autor també de les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa) i del llibre de poemes Ciutat, dies insòlits.
Aquesta entrada ha esta publicada en
dies insòlits,
Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 
La poesia de Francesc hi ha una forta presencia d l esencia de les coses de l anima…. Aigua avall rient sobre assuts i sequies…. Marjals i xoperes…… Despres d obrir la pell o l escorça trobem a peu de pagina una realitat nua… . crua… cruel…. L enigma fora de si…. La batalla i el clam per una puta vida millor…