*Article de Francesc Viadel publicat a Directe! l’1 de març de 2017.
Estava cantat. El Tribunal Suprem ha sentenciat que les ‘mòmies’ de Franco i José Antonio Primo de Rivera es queden on estan, com si foren faraons. L’exjutge Baltasar Garzón i els advocats Manuel Ollé i Eduardo Ranz, havien demanat al tribunal que desestimés la decisió del govern del PP de treure d’allà tan egrègies restes a fi de poder convertir El Valle de los Caídos en un espai de memòria, al capdavall que aquest deixi de ser d’una vegada per totes un mausoleu del feixisme.
El setembre de l’any passat el senador de Compromís, Carles Mulet, va preguntar també a l’executiu si aquest tenia cap intenció de ‘desfranquitzar’ l’indret. Al gener el govern va contestar que El Valle de los Caídos ja no tenia cap significació franquista tal i com pretenia Mulet. I no tan sols això, sinó que en consonància amb el cinisme amb què el franquisme va legitimar la seva existència, el govern va recordar que l’objectiu de la fundació que se’n fa càrrec del monument era la d’honrar la memòria de totes les víctimes de la guerra civil.
El Valle de los Caídos va ser construït en part per presos republicans en un brutal règim d’esclavitud. A ells els va tocar la part més difícil com va ser l’excavació de la basílica-cripta en la roca granítica de la muntanya. L’indret es va pensar per a soterrar els vencedors però el 1958 quan estava tot a punt, molts familiars de los ‘caídos’ no van voler traslladar als seus. Al final, el règim es va mobilitzar i per tal d’omplir l’ossera va ordenar a alcaldes, governadors civils, capellans i autoritats en general que els enviessin ossos d’allò on fos. La dictadura va acabar justificant aquella jugada airejant el conte de la reconciliació entre els espanyols.
Ahir mateix, el diputat popular Rafael Hernando, ratificava la voluntat del govern de no moure a Franco ni a José Antonio alhora que assegurava que a ell no li agradava pensar en els morts, que preferia pensar en els vius. Hernando vol que els morts descansin en pau, els seus, s’entén. El PP porta en la massa de la sang l’herència del franquisme. El perpetuen en el gest i en la vocació política. Ho fan sense gaires complexos. Ben mirat, gràcies al seu capteniment i a la covardia de bona part de l’esquerra espanyola, han aconseguit emblanquir la dictadura franquista, desvincular-la del seu context històric europeu.
Tot plegat, mantenir El Valle de los Caídos en les seves actuals condicions tal i com pretén el PP, és mantenir viva la flama del feixisme espanyol, evocar el seu record, legitimar en definitiva la seva existència.
Així les coses, la pregunta és obligada: podria algú concebre un monument en Alemanya aixecat a la memòria d’Hitler sostingut per l’Estat?. És clar que no. Això només és possible en Espanya.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 