*Article de Francesc Viadel publicat el 3 de febrer de 2017.
Des de Madrid es va vendre això del diàleg amb Catalunya com un autèntic bàlsam del gegant Fierabràs, el mateix que es va fer servir per a embalsamar el cos de Jesucrist i que, segons la llegenda, guareix les ferides de tot aquell que el pren.
La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, al capdavant de l’operatiu, es va passejar per Barcelona per a aconseguir unes quantes fotos i tot seguit es va esvair deixant d’encarregat de la martingala a un obedient i cofoi, Enric Millo. Lògicament, ningú no s’ho va creure tot això, almenys aquí en Catalunya. No calia ser cap analista per a entendre que l’Operació Diàleg només era una cortina de fum, un concert de perols per amagar el brunzit dels garrots que des de fa temps branda, agita en l’aire, l’Estat espanyol.
A la última, òbviament, el ballo in maschera ha durat una eixida de coet, i des de les més altes instàncies ja s’ha avisat que s’esclafarà el referèndum per terra, mar i aire. L’amenaça, per cert, ha comptat amb el silenci còmplice del PSOE la qual cosa confirma que les mesures repressives que ens tenen reservades, a més d’estar molt estudiades, deuen comptar també amb alguna mena de consens que ara i aquí se’ns escapa.
Bé, d’acord, suposem que al final precinten els col·legis, la Sagrada Família i l’estàtua de Colom. Que inhabiliten mig Parlament, els conserges de totes les conselleries i un parell de capellans de la més recòndita de les comarques del Pirineu. Que despleguen uns quants guàrdies civils pel territori i sotmeten els Mossos d’Esquadra a l’autoritat d’un qualsevol Arsenio Fernández de Mesa… Suposem que tot això passa i que, finalment, doncs, els garrots vencen. De veritat es creuen a Madrid que amb això ja s’haurà acabat el problema de Catalunya i que despús-demà milions de catalans se n’aniran a casa a entotsolar-se?. És clar que no. No són tan idiotes encara que, de vegades, hagin comès errors de diagnosi política que no faria un nen poc espavilat de dotze anys. Saben perfectament que la societat catalana respondrà amb contundència i que el procés continuarà. Tot i així, han decidit tirar pel dret. Potser confien en amansir els sectors del nacionalisme conservador i, alhora, en encabritar els de l’independentisme més radical per situar a Catalunya en un impass, en un bloqueig que faci possible continuar sotmetent-la. Potser esperen també que la comunitat internacional tingui més en compte la tan sacralitzada legalitat que no pas la legitimitat i així, mentre, continuar estrenyent la corda. Com sigui, no hi ha marxa enrere i això també ho saben. Al capdavall, només és una qüestió de temps.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 