Ximo Puig s’emmerda

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià l’1 d’octubre de 2016.

puigsusanapedro_noticiaampliada

Ximo Puig junt amb Susana Díaz i Pedro Sánchez en un acte del PSOE.

Durant els darrers mesos, els valencians, acostumats a patir uns quants presidents de la Generalitat, ara forasters ara decididament catalanòfobs, s’havien sentit alleujats amb un Ximo Puig obert a parlar de la reforma de l’Estat o disposat a recuperar la normalitat en les relacions institucionals entre Catalunya i el País Valencià. No cal estendre’s ací sobre l’enorme significació política de les dues trobades mantingudes recentment entre Puig i el seu homòleg català, Carles Puigdemont. N’hi ha prou d’assenyalar que el president valencià en cap cas va témer ni les ires de la premsa cavernària, ni les d’alguns jacobins del seu partit, ni es va encongir tampoc davant de l’arrauxada Bonig. Per cert, ja haurien volgut molts dels seguidors de Compromís que, en lloc de Puig, haguera sigut Mónica Oltra la protagonista d’aquesta part de l’agenda política valenciana. Fet i fotut, la vicepresidenta es va tornar invisible aquell dia com es torna cada vegada que la qüestió catalana o les qüestions de país més viscerals toquen a la porta de palau.

Tot plegat, fins ara, Puig estava marcant un perfil propi, bé per convicció bé tacticisme, però, en qualsevol cas, allunyat dels tics sucursalistes a què estàvem acostumats. La crisi del PSOE ha malbaratat, però, aquesta trajectòria i ha esguitat la institució.

El primer símptoma d’alarma el vam tenir fa uns dies quan Susana Díaz, sense el més mínim respecte per la Generalitat, va demanar explicacions a Puig per la visita de Puigdemont a València. Els socialistes valencians van guardar silenci i van empassar-se l’intolerable intromissió de l’andalusa. Al final, Puig s’ha posicionat al costat de Díaz, una anticatalanista de pedra picada i una jacobina contumaç, en la guerra tribal que aquests dies enfronta els socialistes espanyols. Una batalla en què una part del vell socialisme espanyolista intenta apuntalar Rajoy i amb ell el que queda del règim de la Transició, de l’herència institucional i econòmica del franquisme. I on una altra part, representada per Pedro Sánchez –un altre jacobí–, intenta mantenir-se en el poder sobre l’estructura d’un partit esquerdat que pràcticament ja només es representa a ell mateix.

Emmerdant-se fins a les celles, Puig ha tirat per la borda la seua imatge de líder obert, de primus inter pares i, a més, ha compromès greument la institució en una baralla sagnant que no pot comprometre de cap manera els interessos dels valencians.

En aquests moments, ningú ja no està prou segur de l’estabilitat del Consell per més que el mateix Puig s’haja afanyat a assegurar que el pacte no està amenaçat. Hi ha massa incògnites. En primer lloc, què farà el president amb la seua consellera, Carmen Montón? Què farà amb els seus rivals de partit interns? Com sortejarà la indignació d’una part de la seua militància sense comprometre la seua imatge institucional? Quins moviments faran Ciutadans o Podemos davant del desastre? Qui voldrà treure’n profit, en Compromís, i de quina manera?.

A hores d’ara, la implicació de Puig de manera tan grollera en el conflicte del seu partit només es pot entendre per la teoria de l’imant de Madrid. No hi ha valencià, ni encara que siga de Morella, que es puga resistir a la influència del poder central. La classe política valenciana duu la tara del sucursalisme en la massa de la sang, no importa el color de samarreta amb què juguen la partida.

 

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme, Política, Valencianisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s