Isabel Garcia Canet, la vida en el laberint

VIDA

Isabel Garcia Canet (Pego, La Marina Alta, 1981), Poetessa i artista plàstica, és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València. Es dóna a conéixer amb el XXVII Premi d’Haikus Joan Teixidor d’Olot l’any 2003 pel recull Pell de serp dins del poemari La quietud de les pedres. L’any 2006 amb Claustre guanyà el prestigiós premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, reconegut el 2008 amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.  El 2010, amb L’os de la música va obtenir el XII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés, un dels més importants del País Valencià. Antologada en diverses ocasions alguns dels seus poemes han estat musicats pel cantant Rafa Xambó en el seu disc Andanes.

REIVINDICACIÓ

isabel canetSense París potser mai no hauries comprés el dolor de l’amant abandonat enmig de la vesprada, l’alè pesant de la solitud, vull dir aquell alè dèbil de moribund o aquella buidor o aquell cel immens de gel estimbant-se violentament sobre els grans bulevards, el des Italiens, el de Montmartre, Saint-Denis, des Capucines, Morland, Arago, Raspail… sí, parle d’aquell París o ciutat com un calze de sang, ciutat de cossos roents i nus gratant les entranyes de la nit tancada i clandestina, cossos grimpant les altures del plaer…  París… Pense ara la vella almoinera oriental orinant als jardinets de l’església de Saint-Germain-des-Prés  protegida per les càlides ales d’un àngel negre i pense la por com un esquelet caminant de puntetes amb un clavell entre les dents per tot el bulevard Voltaire, el sexe fruital de Kiki de Montparnasse o un vell poema de Breton guixat sobre una taula de Le Polidor… Dans le salon de madame des/ Ricochets/Les miroirs sont en grains rosée pressés/La console est faite d’un bras dans du lierre/Et le tapis meurt comme les vagues/ Dans le salon de madame des/Ricochets/Le thé de lune est servi dans d’oeufs d’engoulevent/Les rideaux amorcent la fonte des neiges/Et le piano en perspective perdue sombre d’une seule bloc dans la nacre…

Del cert que abans de París només hi havia els nenúfars blancs de l’estiu com volves de neu gronxant-se sobre l’aigua verdosa de les marjals i la muntanya blava emergint en l’horitzó com un pedra preciosa gegant i el misteri, potser, de la mar llunyana. Lluny d’un París impossible saps que uns xiquets de fang jugaven a fet i amagar mentre esperaven el dia de la Sang vigilats pel parotet inquietant del futur, jugaven a Duanes, carrer Sant Cristòfol, Sant Miquel, Ecce Homo, Sant Doménec, Santa Bàrbara, Sant Antoni de Pàdua… lluny del món aquell cel de la infància a penes era llum…

Sense París mai no hi hauria hagut aquest dolç naufragi en què arreles, creixes sàvia i forta com una heura salvatge, tu, nàufraga desperta a la ciutat de la por i el desig, a la ciutat que cada matí es desperta fent cruixir amb el seu badall un milió d’ossos… París o el gran laberint de la vida incerta i de foscor, la inacabable passejada silent cap a la fi.

Em diuen que aquesta albada per totes les murades del Marais la nostàlgia escrivia el teu nom. (text de Francesc Viadel)

POEMA

Jardins de Luxemburg

El fred congela el verd d’un altre bosc

i els rostres s’encastellen

glaçats al cor del temps;

un fadrí plora per un ‘jo’

que li ha robat la pluja.

De cent, dotze bohemis:

la boira dels matins

al ferro verd pastís

del seure inacabat

sense comiats feliços;

enamorats que es miren en silenci

la tràgica tendresa de la cua de l’ull,

la mel encara dolça

del salze que avui mor

al Luxemburg de pol·len.

Penetre de la tanca l’arc,

creue el carrer,

òmplic l’estómac amb la vista:

Un jardí de bescuits

m’alimenta rere els vidres,

un colom de sucre

beu de la rosa el confit

sense engegar les ales,

les potes se li ofeguen

a punt de neu;

una amargor d’ametlla borda

mor al bany de Maria,

ploren les nines, pels records.

Isabel Garcia Canet del llibre, L’os de la música (Bromera, 2010)

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en 1000 poemes i un dia, Cultura, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Isabel Garcia Canet, la vida en el laberint

  1. pau esteve ha dit:

    Es una gran poetesa aquesta noia feta de marjal i muntanya…se que res no dic nou…tot es baralla a les capelles i cantons de la que un jorn va ser…una ciutat oberta al món…anys llum dels cavallers d aventures…i q avui ha estat reduïda a corral de porcs i vaques falleres…..Es tan precisa al seu torn q abans d callar…d acabar…abans….ja ho sap tot animal brut….tu ets l últim a assabentar te de la teva propia noticia….Això no obstant és bonic d imaginar que vas ser Deu a la ciutat de la Follia…per unes hores…qui sap…potser una errada d apreciació…uns segons o no-res….res…no-res…fum…chemtrail…….Quan ets Déu els àngels s ajupen als teus peus amb cara de venedores del Mercat Central…o de la Llotja de Peix….del Cabanyal

    Una vegada…pos senyor…hi havia una ciutat en l aire q t acollia el vol destrossat per les petites portes q s obrien a cops de nuvolets…cada persona una historia….al llom dins d un sac de melons i albergínies…tot mesclat …pq tot era jove i bonic……..Despres la tempesta…….ha sacsejat notes adormides…pq encara tot continua jove i bonic…encara q a força de veure t has quedat orb….i el mateix i sord i el mateix i les tevés papil.les gustatives deixades als canyars q ja no recordes…..A la fi….paraules….oxígen…..a la ciutat dels chemtrails…… Benvinguda al Circ Amb Més Paperassa De Colors Del Món……..Atentament….el senyor que ensuma un gram de dolça solitut…..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s