Mortadel·lo, Filemó i el suborn de Valdis Dombrovskis

*Article de Francesc Viadel publicat a Directe! la primera setmana de març de 2016.

Valdis Dombrovskis

Valdis Dombrovskis

Segons un misteriós informe de la Unidad de Inteligencia de la Policía espanyola amb data de novembre de 2014, l’exprimer ministre de Lituània, Valdis Dombrovskis, hauria acceptat el 2013 manifestar-se a favor de la constitució d’un nou Estat català a canvi de percebre per part dels independentistes la gens desdenyable suma de 6 milions d’euros. Uns diners que no haurien eixit de les maldestres arques de la Generalitat, ni tampoc de la llibreta de l’Assemblea Nacional Catalana, ni encara menys dels Minyons Escolta de Catalunya, si no dels fons amagats pel clan Pujol en Panamà qui sap si en una illa del tresor amb una taverna plena de pirates beguts com un bocoi i un lloro que insulta en euskara batua. A tot això, perquè deuria voler el clan Pujol invertir de 6 milions en unes declaracions com les de Dombrosvkis, tan o més moderades, ambigües i ensopides que el discurs de Nadal del Borbó?.

Bo, pel que sembla unes dades tan sucoses com aquestes els sagaços policies les  haurien obtingut a través dels serveis secrets russos, no sabem, però, si a canvi d’una furgoneta plena rant a gavadals de pernils ibèrics de marca bona i d’ampolles de Rioja.

La noticia ha passat sense pena ni glòria per diversos mitjans de comunicació i ni la caverna mediàtica, tan procliu a insinuar bestieses com que a Israel li interessa una Catalunya independent on aterrar en un futur el seu propi estat,  li ha donat crèdit. Com siga, amb la reputació de la gent no s’hi pot jugar tan a la lleugera i la Comissió Europea, que està fins més amunt de les putadetes espanyoles a compte del conflicte català, ha hagut de sortir al pas per a defensar al qui a hores d’ara és el vicepresident de l’executiu europeu per a l’Euro i el Diàleg Social.  I és que no és la primera vegada que Mortadel·lo i Filemó irrompen en el complicat tauler de la política continental per a embolicar la troca. Se’n recorden de la manipulació grollera d’una resposta de Juncker sobre la independència de Catalunya i la seva permanència dins de la Unió adreçada a un grup d’eurodiputats catalans?. La mateixa Defensora del Poble Europeu,  Emily O’Reilly, es va veure obligada a declarar que la independència de Catalunya en cap cas no implicava la seva sortida de la UE, si més no, res no hi havia previst i això és el que era realment substancial.

Ara és l’informe sobre el líder lituà el que ha remogut les entranyes dels diputats europeus capficats, com tothom sap, en problemes d’una dimensió brutal com el dels refugiats sirians o els desamor britànic. La Unió està a punt de fer un pet i l’afer Dombrosvskis, el malestar madrileny pels catalans no deu fer-los massa impressió.

TIAAltrament, l’informe deu ser de llogar-hi cadires. Demostra, si més no en part, quins són els elements d’anàlisi amb els quals intenten diagnosticar la realitat catalana els espies espanyols. És molt possible que a les aigües tèrboles de les clavegueres de l’Estat deuen surar, entre els cagallons dels agents, informacions molt més fiables de la realitat política i quotidiana de Mongòlia que no pas de la de Catalunya, aquella mena de Polònia, remota, enigmàtica, situada endins de les espanyes que és encara per a molts funcionaris de Madrid que mai no han vist el mar.

Em sorprèn que els mitjans puguin comprar històries com aquesta generalment construïdes a partir de materials d’enderroc de la realitat, rumors i fantasies polítiques d’autèntics indocumentats. Històries que, ens agradi o no, tenen el seu candorós públic disposat a tot menys a acceptar que l’independentisme és sociològicament hegemònic a Catalunya, que la major part dels catalans ja han desconnectat de l’Espanya que es aquests dies es reparteixen Sánchez i Rivera davant la mirada atònita d’un Rajoy políticament cadàveric. Un públic que no ha entés res del què ha passat ni probablement arribi a entendre-ho mai si  no canvia de canal o de diaris.

Per cert, saben aquell informe que diu que tots els catalans que van assistir a la manifestació de la darrera Diada van cobrar mil euros en bitllets Bin Laden?.

 

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s